Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Santiago

Exposició: Pelegrins a Sant Jaume i ermitans a la Murtra

 Retolació 1.    El beat Ramon Llull, segons Xavier Figueras (Impressió digital i retocs amb aquarel.la. Realitzat amb l’assessorament de l’eminent lul · lista Pere Villalba). Llull fou ermità a Randa i fomentà la vida eremítica. La seva teoria de les marees es considera un preàmbul del pelegrinatge de Cristòfol Colom a les Antípodes. 2.    Rajoles del cartabó de l’antiga cuina de Sant Jeroni de la Murtra (1452). 3.    Santiago volgué anar al finis terrae . (Talla de Santiago o Sant Jaume pelegrí procedent del Colegio Mayor de Santiago de Salamanca ) . 4.    Donació de la talla de Santiago al Colegio Mayor El Salvador també de vocacions adultes. Maximino Romero de Lema que fou bisbe d’Àvila, la lliura a Juan Miguel González Feria, director del Colegio . 5.    Vitrina amb documentació dels camins de Santiago. 6.    El Santiago que presideix el pòrtic de la Catedral de Compostela. 7.    Piques de l’antiga cuina m...

Vident, pastors i recolectors de figues

  Vident Estimades germanes, estimats germans. Hi ha una paraula de la primera lectura que hem proclamat, que em sobta: “Vident”. Què vol dir vident? És una paraula que avui i durant segles ha tingut connotacions negatives, quelcom com endevinador, o bruixot... crec que a la Bíblia vident té tot un altre sentit. A l’Apocalipsi, surt moltes vegades... veure a la Bíblia és veure en profunditat, veure més enllà del que veuen els nostres ulls humans. Són els ulls de la fe dels evangelis de la resurrecció.   És “La vaca cega” de Joan Maragall que, sense veure-hi, és la que veia amb més profunditat. És el meu amic gironí, Miquel Albert, cec de naixement, que em diu: «estic content d’haver-te vist. » És el veure d’aquella amiga invident de la Manolita Pedra, teòloga i escriptora, que li va dir: « Manolita, deixa’m que et miri». Li va tocar la cara breument i li va dir, “ja t’he vist!”. La programació neurolingüística parla de persones visuals, auditives, cinètiques... de fet tot...

El Camí, experiència de llibertat

  En la Solemnitat de Sant Jaume 2022 Benvolguts concelebrants (Mossèn Antoni Deulofeu, gràcies al qual vaig començar a col · laborar amb aquesta parròquia de Santa Maria) Alcalde i regidors Familiars de Jaume Galobart Pelegrins de Sant Jaume i acollidors del pelegrins a Montserrat Membres del cor “En Clau de Veu” de la Societat Coral la Badalonense, Anna Roma (soprano) Miquel González (orgue) i Josep Muñoz (director i autor de la missa que estem celebrant). Pedro Baos, autor dels dos quadres del presbiteri Catifaires que heu preparat aquesta catifa, bella mostra d’art efímer... Germanes i germans, Diuen els biblistes que els dos apòstols que habitualment seien a la dreta i a l’esquerra de Jesús, als llocs d’honor, eren Pere, el cap de colla i Judes, el qui portava la bossa dels diners. Podríem dir, avui, el director i el tresorer. Quan Maria Salomé, tieta valenta i deixeble del mateix Jesús, demana pels seus fills Jaume i Joan aquests llocs d’honor, està demanant...

Homilia Sant Jaume 2018

Estimats germans i germanes, Aquesta estola ha estat el present d’un amic guatemalenc que fa anys que viu i treballa entre nosaltres. Després de prop la podreu veure millor. És vermella, pròpia del martiri, amb unes aigües que evoquen la sang. En aquest moment no fàcil per Guatemala aquest ornament litúrgic ens convida a pregar per aquest país germà...Hi ha la creu de Santiago que és una creu espasa, però el dissenyador ha tingut cura de mostrar que és una espasa que no punxa, que no fa mal... Hi ha també el bordó de pelegrí, la carabassa, el barret d’ales amples, la vieira... De fet Jesús va donar molts consells als seus apòstols i deixebles per peregrinar... Recordem-ho. En aquell temps, “el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia: Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel cam...

Tornar a començar

Diumenge III de Pasqua (4/05/14) Quantes vegades hem escoltat aquest bell relat evangèlic! Dos deixebles, un té per nom Cleofàs. L’altra resta en l’anonimat, potser perquè en el seu lloc ens hi posem cadascun de nosaltres. Tots dos van de camí... Al salm hem repetit: “Ensenyeu-me Senyor el camí que duu a la vida” I quin és aquest camí? El que fem amb el mateix Jesús.   “Un camí, quina cosa més curta de dir, quina cosa més llarga de seguir” (Sagarra). Mirem-nos les persones grans que fa tants anys que són fidels: quin motiu d’esperança! Avui milers de persones pelegrinen. El camí de Sant Jaume acull milers de pelegrins. I també d’altres rutes com el recent endegat camí d’Assís... O rutes culturals i espirituals com la recent “ Iter luminis ” (Camí d’identitat) per monestirs catalans. Però no és caminar per caminar, el camí té una meta, té una fi... Jesús Ressuscitat s’acosta i camina amb ells, però els seus ulls estan impedits i no el poden reconèixer. Quantes ve...

Soneto en la primera misa de Diego López Luján

Sobre el sagrario -música callada- Santiago en un rosetón reluce peregrino que hacia Él nos conduce ¡exulta iglesia de Pozo Cañada! La hostia es frágil y delicada mas en ella un milagro se produce que Quien a humanidad se reduce nos eleva a la Gloria anticipada. Danos Diego siempre de este pan y brinda con la copa del martirio uniendo la amapola y el lirio. Tras de tí, mar allá, otros llegarán irán a presidir la eucaristía con nuevo estilo, de paz y alegría.