Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia diumenge segon de Pasqua 27 d’abril de 2025 Ningú no es mor la vigília La Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya En memòria agraïda de Jorge Mario Bergoglio Sivori, bisbe de Roma, el nostre papa Francesc.  Estimades amigues i estimats amics, El nostre calendari litúrgic diu que avui és diumenge de pasqüetes (després dit de la Divina Misericòrdia). El nostre calendari popular diu que avui és la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya des de la Renaixença i el calendari del nostre cor plora la mort del nostre papa Francesc. Tres esdeveniments que celebrem en una sola acció de gràcies. Sant Joan en la seva primera carta (la que vàrem llegir el cicle de l’any passat) diu que “no hi ha ningú que estimi el pare, sense estimar els fills que han nascut d’ell”. Aquesta frase em fa pensar en primer lloc en les nostres famílies. Hi ha persones que estimen o diuen que estimen molt els seus pares però que no es fan amb els seus germans. Que han renyit. Co...

Diumenge II de durant l’any Estimats germans i germanes, Ahir a la tarda a la parròquia de Sant Esteve de Granollers vam acomiadar el bisbe Jaume Traserra Cunillera, que fou bisbe de Solsona i anteriorment havia estat auxiliar de Barcelona. Professor nostre, era un gran jurista, clarivident i savi, molt culte, afeccionat a la història i a l’art, amb un humor anglès fi i oportú. Ens explicava que quan estudiava a Roma, el papa Joan XXIII, avui sant, el va rebre amb d’altres estudiants en audiència i li va preguntar què estudiava. Quan ell, Jaume Traserra, li va respondre que dret canònic, el papa bo li digué sàviament: ” Ah! El bon canonista és aquell que coneix les muntanyes (les dificultats) i després sap trobar el túnel per passar-hi per sota.” Crec que és un bon consell no solament per als canonistes si no per a tots. Ens cal saber detectar les dificultats de la vida i després ésser enginyosos per sortir-nos-en. Perquè com diu Sant Pau, “quan les contrarietats ens envolten p...

Diumenge de la Divina Misericordia (segon de Pasqua 27/04/2014) Ahir celebràvem la cloenda de quatre parròquies de Badalona. Vàrem tenir una celebració emotiva a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Sant Crist de Badalona. Era una eucaristia llargament preparada. Hi havia gent molt diversa però es respirava un ambient de joia i d’acció de gràcies a Déu. Totes quatre tenim vàries coses en comú: som parròquies de les perifèries, aquestes perifèries de les quals parla tant avui el papa Francesc que no són sols urbanístiques si no existencials... Ho va subratllar mossèn Salvador Bacardit. Totes quatre fa cinquanta anys teníem un altre temple, més senzill, més humil. En aquests anys totes hem passat a un de nou. Això posa més en relleu que les pedres vives són les importants. Totes quatre hem ajudat a les persones a trobar-se amb Déu i a viure el sentit de comunitat. Totes hem procurat fer i crec que fem una tasca de cohesió social. Avui l’Església proclama l...

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist 2013   Diu l’evangelista que aquell capvespre eren uns cinc mil homes: molta gent per alimentar. I Jesús fa una cosa molt sàvia: demana als deixebles que els facin seure en grups de cinquanta.   Cinc mil dividit per cinquanta són cent grups. Només que hi hagués una cinquantena de deixebles propers, els dotze, les dones i uns   quants més, ja tocava a un grup per deixeble... Què vol dir això? Que és molt difícil arribar a conèixer cinc mil persones i molt més encara intentar resoldre els seus problemes, però és molt més fàcil conèixer-ne cinquanta. És un grup a mesura humana. Ens podem mirar amb amor i aprendre els nostres noms... Ens escrivia una missionera catalana al Senegal: “quan em miro la feina que tinc en conjunt m’espanto, quan me la miro per parts tot em sembla molt més fàcil”. I una estadista contemporània, cap d’estat, deia: “l’important no és fer grans passes, si no petites passes en una bona direcció”. A le...

Diumenge IV d’Advent 23/12/12 Després de l’Anunciació, Maria no es va quedar entotsolada contemplant-se a si mateixa ni el gran Misteri que Déu obrava en el seu si. Va saber que la seva cosina Elisabet gran i en estat, la podria necessitar, i va sortir tot seguit a ajudar-la. Va prendre’s seriosament allò que hem escoltat a la carta als cristians hebreus: “Vinc a fer la vostra voluntat”. I segurament Maria es va quedar amb ella, amb Elisabet, fins al part. Li va caldre recórrer un camí costerut cap Ain Karim (que vol dir “font de la vinya”). Jo fa poc he tingut l’ocasió de fer-lo. És probable que la Verge anés acompanyada de Josep i Elisabet de Zacaries. Que bonica que és la trobada entre les dues cosines! Fa temps que em pregunto com sabia Elisabet que Maria era la Mare del seu Senyor que venia a visitar-la. Qui li ho havia dit? També un missatger del cel? De Maria, Jesús va aprendre a fer un viatge llarg per visitar una sola persona. Podria preguntar-me si en aquestes fest...

Diumenge II d’Advent 9/12/12 L’evangeli ens situa en unes coordenades històriques. Sant Lluc que tenia una gran capacitat descriptiva, ha traçat el relat precís dels personatges històrics del temps de Jesús. També nosaltres, cada vegada que diem el Credo llarg anomenem Ponç Pilat, un personatge històric. Tot allò que creiem té el seu fonament en un paisatge i en un moment històric concret. Diuen els biblistes que gairebé tots els noms enumerats evoquen records de corrupció. Signes de la necessitat que té l’ésser humà de ser redimit. Igualment avui hi ha corrupció, polítics que extorsionen, trànsfugues, alts càrrecs imputats... Un panorama certament trist. Però no ens quedem criticant, actuem. Procurem enfortir el teixit social. El temps d’Advent ens evoca el desert. Una de les coses que més m’impressionen del desert és que no tens punts de referència, tot et sembla igual. Un altre és que l’aridesa, la sorra, les roques, t’ajuden a cercar l’essencial. Una altra és la bell...

Diumenge XXXII de durant l’any Jesús ens adverteix d’una actitud que tots podem adoptar fàcilment: fer-nos veure, actuar de cara a la galeria, vantar-nos de les coses bones que fem. L’evangeli és tot el contrari. És que la teva mà dreta no sàpiga què fa l’esquerra, una frase del mateix Jesús. Ja no hi pot haver discreció és gran. Fer el bé amb discreció. Joan XXIII, el papa bo deia "només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú". Hi ha una pel·lícula molt divertida d’una noia -Amélie- que es dedica a fer bones accions sense que ningú no ho sàpiga. Entre tanta gent com hi havia al temple el gest d’aquella pobra vídua no va passar desapercebut a Jesús. Com tampoc no va passar desapercebuda a Elies la generositat de la vídua de Sarepta que preparava l’últim pa abans de morir de fam ella i el seu fill. Tots n’hem conegut d’aquestes “vídues pobres” que no donen d’allò que els sobra, si no del que els fa falta per viure. Aquestes vídues fan caritat...