Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge V de Quaresma Ens anem acostant a la Pasqua i aquestes cinc setmanes de pelegrinatge interior, cada un de nosaltres hem anat fent el nostre procés personal i comunitari de conversió, amb quatre mirades: la primera al desert, una invitació a fer desert personal, una mirada interior que ens va fer descobrir que -com Jesús al desert- estem voltats de feres (els enemics) i d’àngels (els amics); la segona , la setmana de la transfiguració, ens ensenyava que, malgrat tot, quan mirem la realitat amb ulls de fe tot, tot, tot es transfigura i quan cultivem el silenci personal, podem descobrir la presència viva del Jesús de cada dia en cada persona i en cada esdeveniment, és a dir en els amics i en els enemics; feta aquesta descoberta la tercera setmana ens empenyia a la violència, a la força transformadora de de l’amor i de la tendresa envers amics i enemics; i la setmana passada, la quarta , era un reclam a deixar de mirar la pantalla i a mirar de tant en tant el firmament estelat...

  Introducció Sigueu benvinguts aquí a Santa Maria de Badalona, la parròquia d’en Joan  Soler   Amigó , un dels meus millors mestres. La darrera lliçó me la va impartir el passat mes de desembre des del llit del sociosanitari Can Torres d’Alella. Amb un fil de veu, em va parlar de poesia i de prosa, em va dir que per ell era més fàcil escriure en poesia que en prosa. Em va parlar de Garcilaso, de Joan Boscà, de la tradició de passar els nens trencats pels roures esqueixats de Canyet la nit de Sant Joan; a Canyet -perquè com ell deia a Badalona som ibers, però a Canyet som celtes. Va sopar davant meu, el seu darrer sopar, i em va dedicar un dels seus  llibres: “El quadern de tardor de Joan Vidal”, basat en textos del seu besavi. Va ser el nostre comiat. El meu millor record.  Avui tenim ganes d'escoltar-nos els uns als altres, tot fent memòria agraïda del Joan i sabent que entre els vostres testimonis i els cants que escoltarem tots aprendrem. Homilia En Joan ha ...