Jaume Aymar i Ragolta

  Diumenge del Baptisme del Senyor 2021 Estimats germans i germanes, Any de neu, any de Déu, es deia antigament, amb saviesa. La nevada d’aquests dies és, amb ulls de fe, un bon auguri d’un any que voldríem que fos per a tots un “any de Déu”, que se superés la pandèmia, que ens poguéssim tornar a abraçar i que emprenguéssim tots plegats un canvi d’estil de vida més atent a la natura, més sinodal en el treball, més viscut en la festa. Un any que tothom trobés el seu lloc i que l’economia malmesa es comencés a refer. Dimecres passat celebràvem l’Epifania, la manifestació als mags als pobles no jueus, avui celebrem la manifestació de la divinitat de Jesús en el seu baptisme principalment a nosaltres els creients que voldríem ser també creïbles. Dues festes plenes de llum. Notem com el baptisme de Jesús marca un punt d’inflexió en el seu itinerari: suposa el pas de la seva vida amagada a la seva vida pública i manifesta la identitat i la missió de l’Infant de Betlem. Com en la no...

Homilia. Diumenge del baptisme del Senyor 2020 Quan en una comunitat es confirma una noia, un noi i sobre tot, un adult, és motiu de joia i de reflexió. El curs passat aquí vam viure unes confirmacions: fou una celebració intensa i emotiva.   No fou foc d’encenalls: em consta que alguns dels qui es confirmaren han continuat el seu itinerari cristià i es mantenen en contacte entre ells i amb la nostra comunitat.   La confirmació. Diuen els autors de la Missa de cada dia que en el baptisme del Jordà, Jesús és confirmat per la veu del Pare: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut i el seu cosí Joan n’és testimoni i instrument.   Joan el convida a submergir-se en les aigües per evocar un nou naixement.   I aquest gest d’humilitat serveix d’escenari   a una teofania és a dir a una manifestació de la Trinitat: el Fill surt de l’aigua, l’Esperit baixa com un colom i el Pare parla per revelar l’autèntica identitat de Jesús. Per això tan el ba...

L’Epifania que vam celebrar ahir, el baptisme de Jesús que celebrem avui i les noces de Canà, formen un tríptic magnífic de la manifestacions del Senyor.   La revelació als pobles no creients, el fet de baixar a les aigües del Jordà per sortir-ne renascut i el signe de regalar un amor de caritat abnegat a uns nuvis, són tres fars lluminosos. Els qui hem fet l’experiència de reviure el nostre baptisme a Terra Santa, al Jordà, o heu renovat les vostres promeses matrimonials a Canà ho enteneu perfectament. “Que els injustos abandonin els seus camins i els homes malèfics els seus propòsits, que es converteixin al Senyor.” Era el clam del profeta Isaïes. És també el nostre clam quan topem amb la iniquitat del mal que pren tantes formes: el menyspreu, la prepotència, la inflexibilitat, l’esclerosi mental... Al punt contraposat tenim aquest Jesús que es dreça com un home nou i lliure de les aigües del Jordà i Joan que el veu amb la seva resplendor  mentre sent la veu del cel “Ets...

Homilia diumenge XXI de durant l’any 23/08/14 M’ho deia aquesta mateixa setmana una dona gran, de 97 anys: “la vida és misteri”. És ben cert, la nostra raó és una eina valuosa, però limitada. I la raó topa amb el misteri molt sovint (la malaltia pròpia o dels éssers estimats, les notícies tràgiques, les divisions en el si de la família o dels pobles...) Ens ho ha recordat l’apòstol parlant de Déu: “que en són d’incomprensibles els seus judicis i d’impenetrables els seus camins! Qui pot conèixer el pensament del Senyor?”. Topem amb el misteri: Déu és inabastable. L’evangeli ens explica aquesta conversa de Jesús amb els deixebles a Cesarea de Felip. Allí hi ha   una de les fonts que alimenten el riu Jordà, un indret bonic i fèrtil, i en aquell marc, talment com si provoqués que els deixebles busquessin les fonts de la fe, els planteja aquesta qüestió que ha traspassat la història: “Qui diu la gent que sóc jo?” La gent deia de Jesús: “és Joan Baptista”, i tenien raó, però es...

Diumenge del Baptisme de Jesús 2012 Divendres celebràvem l’epifania de Jesús, la seva manifestació als mags, als pobles no creients. Avui celebrem la segona epifania de Jesús al Jordà tenint com a testimoni tants que buscaven la conversió. Encara hi haurà una tercera epifania o manifestació gloriosa en les noces de Canà. Avui Jesús a l’inici de la seva missió, fet humil i sense necessitar-ho es posar a la cua dels pecadors i se submergeix en les aigües del riu Jordà. No oblidem que el baptisme i Canà són els dos primers misteris de Llum que va introduir el beat Joan Pau II a la pregària del rosari. Ahir mateix celebràvem el vuitè aniversari de la mort de la Rosa Deulofeu. La Rosa havia estat delegada de pastoral de joves i va morir d’un càncer donant a tothom un gran testimoni d’abandonament a les mans amoroses del Pare El Cardenal Lluís, que ens presidia, deia que la Rosa havia estat “una epifania de Déu”. És el que tots estem cridats a ser. A la porta de l’església de Sant Agustí hi...

Tercer diumenge d’Advent Els rius sovint serveixen de frontera. Avui sortosament hi ha ponts. Abans creuar un riu podia ésser complex. A la veïna població de Sant Adrià de Besòs, hi havia uns homes anomenats “cristòfols” que es carregaven la gent a l’esquena per ajudar-los a traspassar el riu quan les aigües eren crescudes. Quants han patit accidents i han estat arrossegats per les aigües d’un riu en intentar creuar-lo! “Riu pregon Jordà dels pares/caldrà que travessis per arribar a bon port”. Els israelites van creuar el Jordà amb Josuè per entrar a la terra promesa. El riu Jordà a la Bíblia és la frontera natural entre la terra i el que no ho és. Traspassar-lo, endinsar-se en les seves aigües recordava aquell mític pas i també el pas del mar Roig i era el símbol de novetat, d’esperança, de naixement d’alguna cosa nova. És allà on Joan bateja i convida a la conversió. I allà anuncia l’arribada d’un que batejarà amb alguna cosa més que amb aigua. Quins rius ens cal travessar avui? Som ...