Dol sense nom
Diumenge X de durant l'any L’evangeli d’aquest diumenge ens presenta una situació límit: la mort del fill únic d’una mare vídua, en un temps que la viduïtat era sinònim de desemparament. El jurista Eduard Sagarra fa la següent reflexió: d’una dona que ha perdut l’espòs se’n diu una vídua, d’un fill que ha perdut els pares se’n diu un orfe, però no hi ha cap paraula en les nostres llengües romàniques per designar la situació d’uns pares a qui se’ls ha mort un fill. Cal fer un circumloqui. És com si la llengua callés davant d’una situació extrema aparentment no prevista per la naturalesa. És un dol sense nom. Aquella trobada de Jesús amb la vídua de Naïm anticipava d’alguna manera el drama de Maria, també ella aviat serà una mare vídua quan Jesús el seu fill unigènit morirà clavat en creu. Davant d’aquesta situació límit només el Senyor pot dir “no ploris”, només Ell pot ressuscitar morts. Arran de les epidèmies del segle XIV moltes mares ploraven a les portes de les cases bress...