Entradas

Mostrando entradas de febrero, 2015

En l'acte de presentació de la biografia de Joan Carrera

Intervenció de Mn. Jaume Aymar   Sr. Vicari Episcopal, mossèn Salvador Bacardit Vicari i feligresos de la parròquia de Santa Maria, de Sant Antoni de Llefià, de Sant Francesc d’Assís de Bufalà, de Sant Josep i d’altres comunitats de Badalona. Membres del Grup Sant Jordi dels Drets Humans   Membres del Memorial Bisbe Joan Carrera Directora del Museu de Badalona Representant d’Òmnium Cultural a Badalona Cantaires de la Capella de Música de l’Orfeó Badaloní, dirigits per Albert Morcillo i amb l’acompanyament a l’orgue de Miquel González Oients de Ràdio Estel i de Ràdio Principat Senyores i senyors, amics tots, Sigueu benvinguts a l’acte de presentació del llibre Joan Carrera, un Bisbe del poble , (Editorial Mediterrània, 2015) els autors del qual son Joaquim Ferrer i Francesc Teruel. Els saludo cordialment, així com els altres membres de la taula: la Teresa Biayna, i el Joan Soler Amigó. El Francesc Serra s’ha excusat per motius familiars. Tots ells en

Sobrietat compartida

Diumenge primer de Quaresma 22/02/2015 Fa uns dies pujant al Tanatori de Can Ruti, vaig tenir l'ocasió de veure l'arc de Sant Marti, l'arc de l'iris. Plovisquejava, el cel era negre, però l'arc emergia, esplèndid, entre les nuvolades. No em vaig poder estar de dir-li a un home gran que passava a prop: "miri, miri..!.". Aquell bon home em va respondre: “sí, i a Sant Fost encara plou més!”   Certament no li vaig aclarir a què em referia. Vaig somriure interiorment i vaig pensar en les vegades que jo mateix mirava sense veure-hi, i em recordava de les paraules de Jesús, "tenen ulls però no hi veuen, orelles però no hi senten". Déu va escollir el signe de l'arc de Sant Marti per simbolitzar l'Aliança. Quin signe tan bell i tan expressiu! Després del Diluvi, després de la catàstrofe universal, sobrevé el gran pacte de Déu amb la seva Creació. També avui amb el deteriorament de planeta caldria una veritable reconciliació amb la Creaci

Els intocables

Homilia del diumenge 6 de durant l’any 15/02/2015 Fa uns dies la germana Victòria Molins, la “mística del carrer” en ser investida doctora honoris causa per la Universitat Ramon Llull, explicava que quan va tornar de Nicaragua i va venir a treballar en els barris més deprimits de Barcelona, va descobrir la diferència fonamental entre pobresa i exclusió social o marginació. “Per expressar-ho d’alguna manera diré que la pobresa fa llàstima i que aquest tipus de marginació a la qual vaig decidir dedicar-me acostuma a fer nosa”. En temps de Jesús aquests exclosos eren els leprosos, considerats impurs. Es a dir, per als jueus, els més allunyats de Déu. Ja hem sentit a la primera lectura en quines condicions havien de viure aquells malalts... No oblidem que en la mentalitat d’aquell temps, la malaltia era considerada un càstig i d’altra banda les mesures higièniques estaven molt lluny de les que avui hi ha a l’abast de molts països.   Jesús, en canvi, deixa que un leprós s’ata

Sonet en el comiat de Marina Viader

Calonge, 2 de febrer de 2014, festa de la Candelera     Rere l’aparador de la botiga teixint llanes d’abric per l’indigent amb la porta sempre oberta a la gent has expandit l’acollida amiga.   Ran les pedres de l’església antiga i amb la teva conversa intel·ligent ho veiem ara: has fet tasca ingent creant xarxes, amatent, sense fatiga.   Després de tants anys d’immòbils sofrences ja pots pujar altra vegada les escales fins a l’altar de núvia abillada.   Marina, maneja’t prest, ja és albada que aquí al peu mateix de l’altar major t’espera d’en Jordi el bes millor!