Un diàleg seductor i progressiu. Versió del diumenge 3r de Quaresma
Estimats amics, Era a Mont Athos. Després d’una caminada de dues hores vam arribar al Monestir de Stavronikita (la victòria de la creu) i un monjo jove ens va oferir un got d’aigua fresca i uns dolços i ens va ensenyar una pintura de l’església on hi ha representat el diàleg de l’evangeli que hem proclamat avui el de Jesús i la samaritana. En aquesta pintura, la samaritana va elegantment vestida, una mica provocativa i cridanera, molt diferent de les altres dones santes representades en les venerables icones. El mateix Sant Joan Crisòstom -ens va dir el monjo- se sentia pertorbat pel fet que Jesús havia fet d’aquesta dona frívola una interlocutora vàlida. I ens explicava que aquell passatge a l’església oriental el valoren molt perquè només hi ha dos moments als evangelis que Jesús es presenta com: “Jo soc”. Aquest de la samaritana i el del cec de naixement. Recordem el de l’invident: -Creus en el Fill de l'home? Ell li va respondre: I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure? ...