Creure i compartir
Diumenge de Pasqua II o de Pasqüetes 2012 Diuen els fets dels Apòstols que els creients “no parlaven de les coses que posseïen com si fossin pròpies” i que “tenien tots els béns en comú”. Avui en les nostres latituds parlem de tot com si fos propi: “la meva casa”, “el meu cotxe”, “el meu fill”... Tenim un sentit de la propietat molt arrelat, de les coses, àdhuc de les persones, com tenen els nens, i això es revela en el llenguatge. Ens oblidem que les coses que creiem tenir no solament som nostres, que hi ha un bé comú i un destí universal dels béns. Ens costa de compartir. Recordem que l’oblit del compartir, l’oblit d’una economia de comunió, el liberalisme salvatge, ens una de les causes que ens ha portat a la situació actual de crisi. És cert que, en tot això, hi ha també una component cultural. Hi ha cultures a l’Àfrica, per exemple, molt més disposades a compartir... Aquest element “compartir” és el que ens permet viure en comunitat. Tomàs no creu en el testimoni de la comunitat r...