Jaume Aymar i Ragolta

Vetlla pasqual 2023 Unida a la Pasqua de Jesús, celebrem avui la Pasqua Carmen Piragauta la mare del José Alberto Rivera, que acaba de morir a Bogotà.  I tenim molts presents els nostres amics malalts: Pepi Boada, Antonio López i Miquel Riera... Com és Déu? En quin Déu creiem? En el decurs de la història hi ha hagut un progrés en la comprensió de Déu, ho acabem d’escoltar, una comprensió que podem actualitzar ara i aquí: Déu creador. Déu que parla per mitjà de les seves criatures. Els relats de la creació al llibre del Gènesi contenen, en el seu llenguatge simbòlic i narratiu, profunds ensenyaments sobre l’existència humana i la seva realitat històrica. Aquestes narracions suggereixen que l’existència humana es basa en tres relacions fonamentals estretament connectades: la relació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra. Segons la Bíblia, les tres relacions vitals s'han trencat, no sols externament, sinó també dins nostre. Aquesta ruptura és el pecat. Ho explica el Papa France...

Homilia diumenge II de durant l’any Tots tenim un nom que va unir estretament a la nostra persona. I també el tenen les ciutats, els pobles i les viles. Però amb els anys   hi ha persones que per la seva manera de fer adquireixen un sobrenom de vegades en positiu, d’altres en negatiu... I això es produeix també a nivell de ciutats. Així de Jerusalem en diem la Ciutat Santa, de Roma en diem la Ciutat Eterna, de París la Ciutat de la Llum, de Barcelona la Ciutat Comtal, de Vic la Ciutat dels Sants...   Som noms bells que revelen un tret característic, una identitat pròpia que ens recorda una circumstància històrica o una manera de fer i d’actuar. El profeta Isaïes anuncia un canvi significatiu de sobrenom de Jerusalem: ja no li podran dir més “L’Abandonada”, si no “Jo me l’estimo”. Serà l’Aliança esperada? Qui nom donarà la història a Badalona? Mireu: arran del desnonament del carrer Progrés de la nostra ciutat que va anar acompanyat de violència contra alguns dels nostres ...

Homilia diumenge III de Quaresma 24/03/19 Estimats germans i germanes: La bardissa es esquerpa i punxeguda. No obstant, Déu crida el pastor Moisés des d’una bardissa incandescent. Hagués pogut triar un oasi amable i escull una bardissa feréstega i el fa descalçar perquè és terra sagrada. Què em diu avui aquesta Paraula de Déu? Doncs que el Senyor ens parla també des de l’adversitat, des de les circumstàncies complexes, aspres i punxegudes. A Francesc d’Assís li parlava també per mitjà del germà llop. Per això fins i tot davant de la persona aparentment més esquerpa i punxeguda hem de descalçar-nos, ens hem de treure les botes de l’agressivitat i ens hi hem d’acostar conscients que en l’altra hi ha sempre un fons de misteri.  I també ens ho podem aplicar a nosaltres mateixos que sovint ens enfadem amb la nostra manera de fer i d’actuar. Perdonem-nos també a nosaltres mateixos. El nom de Déu. Mossèn Pere Ribot escrivia que l’amor és el nom de Déu. I un rabí fa notar...

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2011 Avui celebrem l’Amor de Déu. Un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. En el seu nom vam començar la nostra vida cristiana, vam ser acollits a la comunitat i vam ser batejats en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. En el seu nom molts comencem el dia. En ell ha començat aquesta Eucaristia i en el seu nom l’acabarem. En aquest Nom administrem o rebem el perdó. En aquest Nom els esposos s’intercanvien les aliances el dia del seu casament. És present en tots els sagraments. En el Nom de la Trinitat es beneeixen les persones i els objectes. En el seu nom un dia ens acomiadaran d’aquest món. “Amb quin altre Nom podria anomenar-te? Tu que tens tots els Noms però que cap Nom no t’escau prou”, diu la cançó. Ramon Llull escriu en el Llibre d’Amic e Amat: “Demanaren a l’amic de qui era. Respós: –– D’amor. –– De què est? –– D’amor. –– Qui t’ha engendrat? –– Amor. ––On nasquist? –– En amor. –– Qui t’ha nodrit? –– Amor. –– De què vius? –– D’amor. –– ...