Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge segon de quaresma Quin contrast entre l’evangeli de diumenge passat, el de les temptacions de Jesús, i el que acabem de proclamar sobre la transfiguració! Aquell s’esdevingué en el desert, aquest és una muntanya alta; al desert Jesús estava sol, a la muntanya tenia tres testimonis, els seus grans amics, Pere, Jaume i Joan. Al desert Jesús lluitava amb el temptador, per no deixar-se emportar ni per l’èxit, ni per l’espectacularitat, ni pel poder, tres temptacions que el van acompanyar tota la vida pública. A la muntanya alta el diàleg és una conversa amable i il · luminadora, de cel, amb dos homes importants de l’antic testament, Moisès i Elies. Al desert Jesús ha passat fam, a la muntanya alta, està sadollat. Contrasta la foscor de la temptació, amb la llum de la temptació vençuda. No hi ha contrastos semblants a les nostres vides? A l’evangeli segons sant Lluc (9,27), a la fi d'un discurs als dotze apòstols, Jesús afegeix, misteriosament: "En veritat us di...

diumenge xv de durant l'any 13/07/19 Aquell mestre de la llei es pensava que la vida eterna s’heretava.   Tots sabem les dissensions que en el decurs de la història i encara avui hi ha en el si de les famílies per les herències, per reclamar allò que crec que em pertoca... Per tant en aquesta pregunta   s’intueix que aquest mestre de la llei reclamava un cert dret, es pensava com molts es pensen encara que la vida eterna s’assoleix com un dret. Jesús va haver de recordar-li que la vida eterna no s’hereta, va recordar-li el mandat de l’amor que és genuïnament gratuïtat i compassió, és a dir abnegació, capacitat de patir amb els altres i de fer nostre el seu sofriment. Però encara, per fer-li entendre millor li   proposa la paràbola que coneixem com el bon samarità i que ésés tot un tractat per aprendre a resoldre allò que avui anomenem emergències socials... En primer lloc avui continuen havent-hi persones que són al marge del camí. Son els qui la vida ha b...

Diumenge III de Quaresma (28 de febrer 2016) Que n’és de profunda la primera lectura! De vegades Déu parla des d’una realitat inhòspita, o des d’una circumstància adversa, tan aspra, tan incòmoda, com una bardissa incandescent. Allí Déu es revela a Moisès i li dóna una missió. Déu se li revela com al Déu del teu pare, Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. Ens podríem preguntar perquè repeteix tantes la paraula “Déu”, ho podria dir tot d’una tacada, Déu del teu pare, d’Abraham, d’Isaac i de Jacob? Perquè Déu és el mateix, però no és igual la relació que hi té el teu pare amb la que hi té Abraham, amb la que hi té Isaac i amb la que hi té Jacob. (M.A.Ouaknin) No és la mateixa la relació que té el Senyor, el Qui és, amb el Joaquim, amb la Teresa, amb la Montse, amb la Rosa, amb el Francesc, amb cada un de nosaltres. I aquest és el principi transcendent de la llibertat religiosa. Depèn doncs de la relació que tinguem amb Déu que actuem d’una manera o d’una altra I Moisès es ...

Homilia del diumenge II de Quaresma 21/02/16 Tots necessitem fer una aturada, la vida ens surt a l’encontre i sovint ens sentim desbordats. Jesús i els seus apòstols de vegades no podien ni reposar una mica perquè la gent els perseguia arreu. Però aquell dia Jesús va voler fer una aturada diferent i va anar a una muntanya alta. I se’n va emportar uns deixebles, ni tots els apòstols, sinó solament aquells tres predilectes, Pere, Jaume i Joan.  I se’ls va emportar a pregar. És diferent pregar en el cor de la ciutat que fer-ho en una muntanya alta, és a dir en un lloc on pobles, carreteres i camins es veuen en unes altres dimensions, es relativitzen. I mentre pregava va canviar l’aspecte de la seva cara, del seu esguard. Quan la pregària surt del cor, quan la pregària és tractar amb aquell que sabem que ens estima, tot canvia, fins el rostre es transfigura.  Quan les persones preguem sincerament ens fem humils, perquè reconeixem que no tot depèn de nosaltres. La Quaresma és...

Diumenge primer de Quaresma 22/02/2015 Fa uns dies pujant al Tanatori de Can Ruti, vaig tenir l'ocasió de veure l'arc de Sant Marti, l'arc de l'iris. Plovisquejava, el cel era negre, però l'arc emergia, esplèndid, entre les nuvolades. No em vaig poder estar de dir-li a un home gran que passava a prop: "miri, miri..!.". Aquell bon home em va respondre: “sí, i a Sant Fost encara plou més!”   Certament no li vaig aclarir a què em referia. Vaig somriure interiorment i vaig pensar en les vegades que jo mateix mirava sense veure-hi, i em recordava de les paraules de Jesús, "tenen ulls però no hi veuen, orelles però no hi senten". Déu va escollir el signe de l'arc de Sant Marti per simbolitzar l'Aliança. Quin signe tan bell i tan expressiu! Després del Diluvi, després de la catàstrofe universal, sobrevé el gran pacte de Déu amb la seva Creació. També avui amb el deteriorament de planeta caldria una veritable reconciliació amb la Creaci...

Quaranta nits Homilia diumenge primer de Quaresma 9/03/2014 Tots hem passat nits sense dormir o dormint molt poc. Ens afeixuga alguna pena, ens hem discutit amb algú, estem nerviosos davant d’algun esdeveniment, patim físicament o moralment, o potser hem de vetllar un malalt. Aquestes nits se’ns fan llargues i sovint pesades. A la nit hi ha moltes hores per rumiar. Una àvia meva que patia d’insomni em deia: “quantes coses he arreglat aquesta nit!”. Volia dir que les havia arreglat mentalment, és clar.   No deixa de ser curiós que l’evangelista ens digui que Jesús dejunava no sols durant quaranta dies si no també quaranta nits. Potser és per aclarir que el dejuni era complet... Però també el text ens recorda Moisès que segons ens diu el llibre de l’Èxode va estar amb Déu quaranta dies i quaranta nits, no va menjar pa ni va beure aigua, però va escriure els deu manaments (Ex 24-28), va ser un dejuni fructuós. I Elies camí de l’Horeb, quan estava a punt de defallir (1 Re ...

Fe+Caritat=Missió Homilia diumenge XXIX de durant l’any Avui celebrem el Domund, el diumenge de les missions. El lema de la Jornada d’enguany és una suma: Fe + Caritat= Missió. Comentem breument cada un d’aquests sumands i el resultat. FE: L’evangeli d’avui acaba amb una pregunta punyent: Quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra? Jesús, com diem en un prefaci de la missa, ens ve a trobar a través de cada home i de cada esdeveniment. Segur que en molts cors troba fe i paciència. Un missioner a Burundi el pare Josep Maria Massana caputxí explica que un dissabte cap a les deu del matí, una dona que venia de mercat va demanar de confessar-se. Ell li va dir: “Entra a l’església, que ja vinc”. Estava rentant la roba i ho volia acabar. Qüestió de deu minuts. Però em vaig distreure i vaig començar una altra cosa. I una altra. Arribà l’hora de dinar. Després, cap a la una, de cop i volta em vaig recordar d’aquella dona. Corrents vaig a la capella i me la t...