Entradas

Mostrando entradas de enero, 2012

Calla!

Homilia diumenge 29 de gener de 2012 L’activitat de Jesús a Galilea és ensenyar. És comunicar els homes i dones en llenguatge humà el pensament de Déu. Aquest era i és l’ofici de profeta. Ensenyar. En els pantocràtors romànics veiem Jesús en actitud de beneir i també d’ensenyar. I és també una de les obres de misericòrdia, ensenyar el qui no sap. Cada dissabte Jesús anava amb tot el poble a la sinagoga. La paraula sinagoga vol dir reunió, assemblea. Allí escoltava dues o tres lectures de la Bíblia, amb el seu comentari. Allí cantaven els himnes tradicionals. Se sentien germans en amor, pàtria i fe. Nosaltres avui hem vingut a l’església a escoltar, a respondre, a cantar... Però volem que les paraules que escoltem no ens rellisquin sinó que esdevinguin vida. Però no ho volem fer de manera rutinària. Volem que les paraules que escoltem esdevinguin vida, que allò que és objecte de la nostra paraula es realitzi. Jesús, a diferència de certs mestres religiosos parlava amb autoritat. Hi hav

Baptisme amb aigua i foc

Diumenge del Baptisme de Jesús 2012 Divendres celebràvem l’epifania de Jesús, la seva manifestació als mags, als pobles no creients. Avui celebrem la segona epifania de Jesús al Jordà tenint com a testimoni tants que buscaven la conversió. Encara hi haurà una tercera epifania o manifestació gloriosa en les noces de Canà. Avui Jesús a l’inici de la seva missió, fet humil i sense necessitar-ho es posar a la cua dels pecadors i se submergeix en les aigües del riu Jordà. No oblidem que el baptisme i Canà són els dos primers misteris de Llum que va introduir el beat Joan Pau II a la pregària del rosari. Ahir mateix celebràvem el vuitè aniversari de la mort de la Rosa Deulofeu. La Rosa havia estat delegada de pastoral de joves i va morir d’un càncer donant a tothom un gran testimoni d’abandonament a les mans amoroses del Pare El Cardenal Lluís, que ens presidia, deia que la Rosa havia estat “una epifania de Déu”. És el que tots estem cridats a ser. A la porta de l’església de Sant Agustí hi

Carta als Mags

Estimats Mags d’Orient, Aquest any us demano que deixi de mirar una mica la pantalla i aprengui a mirar com Abraham, com vosaltres, el cel estelat. Que em deixi embadalir per les sortides i les postes del sol. Que torni a descobrir la bellesa de cada racó. Que em miri amb ulls estimadors aquells que tinc al voltant. Que ens vulguem entendre encara que siguem de procedències diverses. Us demano que ens porteu l’or del treball. Que tants nois i noies aturats, que tants homes i dones sense feina, puguin per fi trobar-ne. Que hi hagi un pacte per aturar l’atur. Us demano que ens porteu l’encens de la pregària. Que no ens quedem arran de terra i prou sinó que sapiguem pujar amunt com l’encens, i que ajudem els nostres germans a pujar-hi. I que tot ho perfumem amb bones obres. Us demano que ens porteu la mirra de la salut. La salut corporal i l’espiritual. Aquella que de joves regalem a l’engròs i que quan l’hem perduda l’hem de comprar a la menuda. I que sapiguem acceptar la mort quan arrib