Jaume Aymar i Ragolta

  Sonet agraït, amb doble estrambot deprecatiu, a mossèn Josep Lafont Puigbert, sacerdot, rector i amic. Calonge i Sant Antoni, 28 d’agost de 2025, festivitat de Sant Agustí, Pare de l’Església i gran convers/16 de maig de 2026, vigília de l’Ascensió.   L’enhorabona mossèn Josep Lafont home inquiet, de profunda mirada, que has sembrat tant en aquesta contrada i ens has portat allí on hi ha la Font.   Com a capellà, sovint, has fet de pont, has batejat a molta mainada, has propiciat la casta abraçada i has acomiadat a molts d’aquest món.   Ens has nodrit amb l’Eucaristia amb la Paraula de cada dia i els consells del vell profeta.   El teu viure és com el d’un poeta que està disposat a anar de caça i a ballar, content, sardanes a plaça.   D’Antoni de Pàdua, ardit seguidor, demana per a tots un nou ardor!   I ara que ha arribat la teva Pasca, plorant agraïm a Déu la teva tasca.   Mn. Jaume Aymar R...

  Estimats germans i germanes, Farà deu mesos hi hagué una apagada general.   Des de dilluns 28 d’abril de 2025   a quarts d’una fins la matinada del 29 d’abril. Les cafeteries eren plenes però no es podia pagar amb targeta perquè els datàfons no funcionaven. La gent s’estimava més estar-se a les taules del carrer, perquè dins dels locals hi havia foscor i encara que hi hagués espelmes, no era millor aprofitar la llum de la tarda? A poc a poc les bateries dels mòbils s’anaven esgotant. Era hora de treure les bateries externes, però també s’anaven acabant. Aquesta nit encara ens podem dutxar amb aigua calenta, però a casa tenim un escalfador elèctric i demà.. Diuen que el tall d’energia va provocar dificultats severes en les telecomunicacions i en els sistemes de transport. La ràdio va fer un pic d’audiència. El mes de setembre a Burundi, ens vam quedar sense llum, aigua i internet durant tres dies i tot va continuar més o menys igual. Gaudim de llum elèctrica i no ho va...

Homilia en la nit de Nadal 2023 Estimats germans i germanes, tots tenim projectes de vida, alguns són temporals, d’altres aspiren a ser definitius. Però hi ha projectes que arriben a terme i d’altres que no. Un projecte de vida bell amb aspiració de ser definitiu, per exemple, és el matrimoni, és la família... d’altres poden ser la vida consagrada, una missió, un voluntariat... Hi ha persones no tenen projecte, senzillament van segons els vents que bufen. Hi ha projectes que s’han dissenyat bé i d’altres que no tant, i per això es trenquen matrimonis, es trenquen famílies, es dissolen comunitats. Antigament quan una dona entrava en un convent de per vida o hi havia un candidat al ministeri ordenat i no suportava l’estil de vida del monestir o del seminari, la gent deia amb tota naturalitat: “és que no li provava”. Mossèn Josep Rius Camps, biblista, basant-se en l’antic còdex Beza i Sinaític, les antigues compilacions de textos bíblics que són la base dels nostres textos litúrgics...

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2023 El misteri del Déu trinitari que avui celebrem ens convida a l’adoració admirativa en silenci. Que important que és conrear el silenci interior i, meditant amb el cor, submergir-nos en el misteri! Les paraules i els raonaments gairebé ens fan nosa, el cor ens ho diu i ja en tenim prou. Miquel de Unamuno deia en el seu llibre Nicodem el fariseu , “que poc que es medita amb el cor! La fe no és una mera decisió de l’intel ·l ecte, l’adhesió a un principi abstracte, a una fórmula sense contingut, la fe no és l’afirmació de principis metafísics o teològics, sinó un acte d’abandonament i de lliurament cordial a la voluntat, una serena confiança en que concorren a una mateixa fi, la naturalesa i l’esperit, una confiança ferma en que la veritat habita dins de nosaltres, en que som vasos de veritat i que la veritat és consol, confiança ferma i que, quan obrem amb puresa i senzillesa d’intenció, servim a un designi suprem...”   I per meditar amb el...

  Diumenge segon del temps ordinari. 15 de gener de 2023 Estimats germans, Joan, era cosí i amic de Jesús. Ja abans de néixer havia saltat d’entusiasme dins les entranyes d’Elisabet. Per què doncs diu “jo no el coneixia?”. Per què desconeixia el misteri de la seva personalitat transcendent. I cal que descobreixi el signe de l’Esperit Sant sobre ell, i per això ara el presenta a la gent com “l’anyell de Déu”. Mai en tot l’Antic Testament una persona havia estat anomenada així. El Baptista podria haver usat altres termes més familiars per als seus oients: pastor, rei, jutge...però per què anyell? Què vol dir anyell? Ja sabeu que l’anyell, xai o corder és l’exemplar jove, de menys d’un any, de qualsevol espècie d’ovella domèstica.   L’anyell és jove.   Per què se sacrifica un animal jove? Per poder-lo consumir. La carn de xai és el principal tipus de carn consumida pels humans.   I, per això, aquest apel · latiu, anyell, m ’ ha portat a reflexionar en els joves,...

Homilia diumenge cinquè de pasqua Estimats germans i germanes, L’evangeli d’aquest diumenge se situa en un moment crític: Judes acaba de sortir del cenacle a culminar la seva traïció i Jesús s’adreça als altres, als onze. I els revela la seva intimitat: “Ara el fill de l’home és glorificat i Déu és glorificat en ell”. Glorificar és una paraula tècnica, que nosaltres gairebé no usem, vol dir fer insigne o venerable algú que no ho era. És a dir, en el moment que marxa el qui és el delator i Jesús queda sol davant dels onze inquiets, que es pregunten on van l’Iscariot, és en aquell moment precís comença   l’ enaltiment de Jesús que culminarà a la creu i del qual els apòstols no seran testimonis, perquè fugiran. Només veuran la seva glorificació, la seva Mare, el deixeble estimat i un reduït cercle de dones. Però potser els apòstols van començar a intuir que la glòria de Jesús no té res a veure amb les glòries humanes ampul · loses i vanes.   Allò que fa sentir-nos més sol...

Diumenge I d'Advent (C) Estimats germans i germanes, Sovint en el decurs de la nostra vida hem sentit parlar “del dia de demà”. A casa ens ensenyaven a estalviar “per al dia de demà”;   caldria pensar qui ens cuidaria “el dia de demà”, havíem de preveurem com deixaríem el món “del dia de demà”...   Avui seguim parlant de què passarà amb el nostre pis “el dia de demà”, si la pensió ens arribarà per viure “el dia de demà”. I parlem també de sostenibilitat, dels joves, dels que vindran, del futur de Badalona, de Catalunya, de l’Església del futur... En el fons, fugim cap endavant, amb la pretensió de pensar que sempre hi haurà un dia de demà, i que   encara hi serem per viure’l... Quan tot d’una, la pandèmia, la malaltia pròpia, la mort d’éssers estimats, la incertesa, ho ha fet trontollar tot i ens ha fet adonar que, en realitat, gairebé només tenim el dia d’avui, que l’esperat “dia de demà” ja ha arribat.   Sant Agustí a les Confessions , es pregunta: “Què és el ...

Ascensió 2021 Estimats germans i germanes, Un dels avantatges, si es pot dir així, de la situació sanitària que encara travessem, és que, més que mai, hem après a mirar-nos els ulls. Per sobre de les mascaretes, costa defugir la mirada i mirant els ulls copsem molt més el grau de sinceritat del nostre interlocutor.   El Papa Francesc, en el missatge de la Jornada Mundial per a les comunicacions socials que avui celebrem, recorda que “no es comunica solament amb les paraules, si no amb els ulls, amb el to de veu i amb els gestos. La forta atracció que Jesús exercia amb els qui trobava, depenien de la veritat de la seva predicació, però l’eficàcia del que deia era inseparable de la seva mirada.” Les mirades de Jesús a l’evangeli són diverses, profundes i eloqüents. La festa de l’Ascensió que avui celebrem, ens convida a mirar el cel. Hem d’aprendre de tant en tant a deixar de mirar la pantalla del mòbil, de l’ordinador de la tele o de la tauleta, per mirar la volta blava, ennuv...

Evitar el NO Diumenge III de Quaresma 14/03/2021 Hi ha persones que quan parlen, gairebé sense adonar-se’n posen el NO per davant. És com una falca, una muletilla , que es diu en castellà. Pot respondre a una defensa inconscient, perquè després del NO de vegades ve el sí o el potser.   A la redacció de Catalunya Cristiana , ens estimem més posar sempre els titulars en positiu i evitar el NO. I no per pintar la realitat de color de rosa, que fora desvirtuar-la, més aviat per evitar que la negativa dissuadeixi els lectors. Què passaria si giréssim com un mitjó el decàleg del llibre de l’Èxode en allò que té de negatiu? En lloc de dir “no us ocupeu de cap treball” dir “ocupeu-vos d’organitzar la festa”. Quan diu “no matis”, poseu “dona vida”. Quan diu “no robis”, poseu “dóna” o “rescabala”.   Quan diu “no declaris falsament contra un altre”, “dóna testimoni de la veritat de l’altre”. Quan diu: “no desitgis la casa d’un altre” digues: “estigues content amb la teva llar...” ...

Quin és el context de l’escena de la transfiguració, que hem contemplat? És un context fosc, molt fosc. Jesús ja havia estat rebutjat de manera oficial per les autoritats del judaisme i havia   viatjat amb els seus deixebles cap a l’extrem nord de país, a la zona de Cesarea de Filip. Allà, en contrast amb la ceguesa d’Israel pel que fa a la seva persona, rep el consol de la confessió de Pere que Ell   és Crist, el Fill de Déu vivent. Ja d’abans de la transfiguració, Jesús ja havia fet una promesa, ja havia anunciat als seus deixebles que alguns d’ells veurien “el Fill de l’Home venint en el seu regne” (Mt. 16:28). Una promesa que no triga a acomplir-se. Fou en el context d’aquesta crisi en el ministeri de el Senyor, quan afrontava la última etapa de la seva humiliació (cfr. Fil. 2: 8), que s’esdevé aquesta manifestació visible de la glòria del Senyor davant dels més estimats i que s’ha de manifestar públicament en el futur (Fil. 2: 9). Pere, anys després, afirma que van veure ...

Diumenge sisè de durant l’any 16/02/2020 El llibre de la Saviesa ens dóna diverses lliçons: “Tens al davant el foc i l’aigua, tria el que tu vulguis.” Déu afirma i respecta la llibertat de cadascú. Ens mira i ens coneix a fons. És més íntim a nosaltres que nosaltres mateixos, dirà Sant Agustí.. Ens ensenya també que tenim al davant la vida i la mort. En la manera d’entendre el món semita, més enllà de les aparences, hi ha gent que creiem que és viva i és morta i gent que creiem que és morta i és viva. És una paradoxa, però   dels que moren lliurant la seva vida per una causa noble es diu en un llibre sagrat: “no digueu que estan morts, perquè viuen”.   Jesús no ha vingut a destruir sinó a donar plenitud. El seu evangeli no suprimeix el valor de cap poble, ni de cap cultura, ben al contrari. Però tampoc no ha vingut a deixar les coses tal com estaven si no que ha vingut a donar-los plenitud és a dir a que siguin allò que estan cridades ser. A conduir les nostres idee...

Diumenge I d’Advent Estimats germans i germanes Jesús proposa als qui l’escolten l’aventura de Noé. El problema del temps de Noé és que la gent no s’adonava del que passava, estaven distrets, vivien distrets. Es donava per suposat que Noé havia advertit els seus contemporanis i no li havien fet cas. I havia emprès l’aventura d’aquella arca salvadora. I en temps de Jesús també n’estaven de distrets... Jesús els avisa tots, el parla fort perquè vol que surtin del seu tancament i que no visquin més entotsolats i empren l’arca de l’Església un recinte per viure atents. En aquesta mateixa línia, la carta de Sant Pau als cristians de Roma   convida els seus coetanis a prendre consciència del món que vivim: “Ja és hora d’aixecar-nos...”. Foren les paraules que van decidir a un jove inquiet que es deia Agustí a convertir-se i ell esdevingué cristià, bisbe i pare de l’església occidental: sant Agustí. Quantes persones avui viuen distretes, absents i una distracció, al volant per e...

Benvolgut Mn. Andreu Oller, vicari episcopal P. Jesús Sans, arxiprest de Badalona-Nord benvolguts preveres concelebrants, diaca, seminarista, acòlits. Sr. Alcalde i regidors, gràcies per ser aquí, Confrares i confraresses de Sant Anastasi Representants d'altres comunitats Feligresos de Santa Maria Estimats germans i germanes, Em deia mossèn Andreu que el nostre presbiteri és internacional. Efectivament podeu veure que aquí, entre d'altres, hi ha un capellà d'Ucraïna, un de Cameroun, un altre de Burundi i un de l'Índia: Un reflex de la nostra societat... La festivitat de sant Anastasi d’enguany té un to especial. És en la ment de tots que aquest ha estat i és un curs difícil, tant per l’Església com per la resta de la societat, com pel país. Molts hem patit i patim en silenci perquè no acabem de veure sortides justes ni equitatives a la nostra convivència ni al model de societat que desitjaríem. A molts ens dol la manca de testimonis cristians i encara més...

Diumenge II de durant l’any Estimats germans i germanes, Ahir a la tarda a la parròquia de Sant Esteve de Granollers vam acomiadar el bisbe Jaume Traserra Cunillera, que fou bisbe de Solsona i anteriorment havia estat auxiliar de Barcelona. Professor nostre, era un gran jurista, clarivident i savi, molt culte, afeccionat a la història i a l’art, amb un humor anglès fi i oportú. Ens explicava que quan estudiava a Roma, el papa Joan XXIII, avui sant, el va rebre amb d’altres estudiants en audiència i li va preguntar què estudiava. Quan ell, Jaume Traserra, li va respondre que dret canònic, el papa bo li digué sàviament: ” Ah! El bon canonista és aquell que coneix les muntanyes (les dificultats) i després sap trobar el túnel per passar-hi per sota.” Crec que és un bon consell no solament per als canonistes si no per a tots. Ens cal saber detectar les dificultats de la vida i després ésser enginyosos per sortir-nos-en. Perquè com diu Sant Pau, “quan les contrarietats ens envolten p...

Santa Maria Mare de Déu i Jornada Mundial de la Pau (1/01/2015) Comencem avui un nou any civil. Dia de felicitacions, de bons desitjos i de bons propòsits. No sabem què ens portarà el nou any, però, malgrat tot sempre hi ha una voluntat de renovació en nosaltres. “Any nou, vida nova” solem dir i és bo i oportú de fer-nos bons propòsits per l’any que hem encetat.   I la novetat per al cristià, té a veure amb la plenitud... La data d’avui, primer de gener, ens fa deturar un moment i reflexionar sobre el misteri del temps. Què és el temps? es preguntava Sant Agustí: “quan ningú no m’ho pregunta ho sé, quan algú m’ho pregunta no ho sé”. Ens costa definir el temps, però l’experimentem en nosaltres, i quan més grans ens fem, més de pressa sembla que vagi... La vida porta un ritme vertiginós. Ahir en una visita a la Sagrada Família observava la quantitat de persones que es feien “selfis”, és a dir retrats a ells mateixos. Pensava, en d’altre temps, com n’era de laboriós fer-se...