Jaume Aymar i Ragolta

  Introducció Sigueu benvinguts aquí a Santa Maria de Badalona, la parròquia d’en Joan  Soler   Amigó , un dels meus millors mestres. La darrera lliçó me la va impartir el passat mes de desembre des del llit del sociosanitari Can Torres d’Alella. Amb un fil de veu, em va parlar de poesia i de prosa, em va dir que per ell era més fàcil escriure en poesia que en prosa. Em va parlar de Garcilaso, de Joan Boscà, de la tradició de passar els nens trencats pels roures esqueixats de Canyet la nit de Sant Joan; a Canyet -perquè com ell deia a Badalona som ibers, però a Canyet som celtes. Va sopar davant meu, el seu darrer sopar, i em va dedicar un dels seus  llibres: “El quadern de tardor de Joan Vidal”, basat en textos del seu besavi. Va ser el nostre comiat. El meu millor record.  Avui tenim ganes d'escoltar-nos els uns als altres, tot fent memòria agraïda del Joan i sabent que entre els vostres testimonis i els cants que escoltarem tots aprendrem. Homilia En Joan ha ...

Avui és Dijous Sant, dia de l’amor fratern, dia eucarístic i sacerdotal Allò que a l’Església anomenem “sagraments”, signes sagrats, es corresponen a realitats naturals: el baptisme al naixement, la confirmació a la maduresa, el matrimoni a la unió de dos que s’estimen, la unció dels malalts a la fragilitat del cos... Però a quina realitat humana es correspon   l’eucaristia? A l’amistat. L’eucaristia és el sagrament de l’amistat. Jesús anomena “amics” els seus seguidors. Els posa en peu d’igualtat, perquè en l’amistat no hi ha jerarquies. (Per això a tots ens colpeix la traïció que és el més contrari a l’amistat). L’amistat es tradueix en el servei sol·lícit, expressat a la litúrgia d’avui en el rentament amorós dels peus. Enguany el Papa Francesc celebrarà la Missa de la Cena del Senyor en el Centre Penitenciari de Velletri, a 60 quilòmetres del Vaticà. Allí rentarà els peus a dotze reclusos. Que aquest Dijous Sant, en veure novament aquesta obra de misericòrdia (“era a...

Avui dins de la litúrgia a moltes parròquies i centres de culte es commemora un gest molt significatiu de Jesús abans del Sant Sopar: els mossens, seguint l’exemple del Mestre, rentem els peus a un grup de persones que representen els apòstols. El P. Eduardo Sanz, carmelita, explica que per entendre aquest gest no hem de pensar en els nostres carrers asfaltats i amb clavegueres. En temps de Jesús en els estrets carrers de terra s’hi tiraven restes orgàniques i el menjar dels animals. A més, poques persones usaven calçat i els que el portaven es limitaven a unes simples sandàlies. Rentar-se els peus en entrar a casa era, doncs, un ritual obligat i necessari. En les famílies riques, ho feien els esclaus. En les famílies pobres, la mare, l’esposa o les filles. Per als jueus era una cosa tan humiliant que un rabí podia demanar qualsevol servei als seus deixebles, excepte aquest de rentar els peus”   Jesús, voluntàriament, es va posar en el lloc dels esclaus i de les dones. Va indicar...