Jaume Aymar i Ragolta

Solemnidad de Todos los Santos En una ocasión presenté una amiga que vivía habitualmente en China, a un amigo que acababa de regresar a Badalona después de unos años de vivir en un país del Este de Europa. Enseguida sintonizaron y se pusieron a conversar; después me explicaron el motivo de su sintonía: “Cuando vives lejos de tu tierra, te fijas en cosas que antes quizás no te fijabas, como el cambio de estaciones, la llegada del otoño, las hojas secas…” das valor a cosas pequeñas que antes, en tu país de origen (ambos eran catalanes) te pasaban desapercibidas ... Fue una sencilla lección de vida. Dicen que cuando subimos a un vagón de metro donde viaja poca gente y, disimuladamente, damos un vistazo los demás viajeros, enseguida hay un cincuenta por ciento que nos cae bien y un cincuenta por ciento que no. No sabemos el por qué, es una reacción espontánea: aquellas personas no las conocemos, es la primera vez que las vemos y, en cambio, ya las clasificamos, tal vez ya las etiquetam

Solemnitat de Tots Sants, 2020 Una vegada vaig presentar una amiga que vivia habitualment a la Xina, a un amic que acabava de tornar a Badalona després d’uns anys de viure a un país de l’Est d’Europa. De seguida van sintonitzar i es van posar a conversar; després em van explicar el motiu de la seva sintonia: “quan vius lluny de la teva terra, et fixes en coses que abans potser no et fixaves, com ara el canvi d’estacions, l’arribada de la tardor, les fulles seques...”dones valor a coses petites que abans, en el teu país d’origen (ambdós eren catalans) et passaven desapercebudes... Fou una senzilla lliçó de vida. Diuen que quan pugem a un vagó del metro on hi viatja poca gent i, dissimuladament, donem un cop d’ull als altres viatgers, de seguida hi ha un cinquanta per cent que ens cau bé i un cinquanta per cent que no. No sabem el per què, és una reacció espontània: aquelles persones no les coneixem, és la primera vegada que les veiem i en canvi ja les classifiquem, potser ja les eti

Diumenge XXX de durant l’any Homilia Si diumenge passat escoltàvem una pregunta perversa plantejada a Jesús pels fariseus, sobre si calia o no pagar tribut al Cèsar, aquesta vegada és un mestre de la llei que, també amb segones li planteja al Senyor: “Quin és el manament més gran de la llei?” No pregunta amb voluntat d’interessar-se, ho sabia de sobres, si no per “posar-lo a prova”. Aquesta és una temptació rebuscada però sovintejada també en l’actualitat. Li preguntem a un altre alguna cosa, amb el desig de saber-ne una altra. I encara pitjor, de vegades aspirem a la veritat per mitjà d’una mentida...Cal purificar la nostra intenció. I nova resposta intel · ligent del Senyor. Jes ú s uneix els dos manaments que estaven dispersos en la Tor à (el llibre de la llei i la identitat del poble jueu)i els posa en el mateix pla i encara considera que un i altre són el pal de paller del qual penja tota l’Escriptura. I encara després hi afegirà el “com”: “Estimeu-vos els uns als altres “c

Diumenge del Domund, 2020 Estimats germans i germanes, Acabem d’escoltar com a Jesús li plantegen una pregunta enverinada: si és lícit pagar o no el tribut al César. Els qui li plantegen són enviats pels fariseus i partidaris d’Herodes Antipes La pregunta va precedida d’una mena d’elogi molt ben pensat però intuïm que pervers. Reconeixen a Jesús que diu sempre la veritat, que ensenya de debò els camins de Déu i que no obra per complaure els homes. Tres afirmacions veritables però mogudes per l’afany d’adulació. Cada text s’ha de posar en el seu context perquè, si no, es converteix en un pretext.   He dit que uns que li plantegen la pregunta enverinada són partidaris d’Herodes Antipes, fill d’Herodes el Gran, que volien la independència dels jueus enfront del poder romà. Herodes Antipes és el monarca feble i corrupte que pressionat per Herodies, la mare de Salomé, va ordenar l’execució de Joan Baptista i que es va mofar de Jesús a la Passió titllant-lo de boig.   Per cert que aque

Homilia diumenge XXVIII de durant l’any Estimats. La primera lectura que hem proclamat del profeta Isaïes, escoltada en el moment actual de pandèmia i d’incertesa, és profundament consoladora; promet amb unes imatges precioses, que “el Senyor farà desaparèixer... el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions”.   És a dir farà desaparèixer aquell dol que avui pràcticament tots els pobles de la terra estem sofrint pel flagell de la pesta que trastoca els nostres plans i ens impedeix programar res a mig termini. El profeta-poeta anuncia que el Senyor farà desaparèixer aquell sudari que amortalla les nacions per tantes víctimes de la covid-19. I com ho farà perquè retrobem el consol? El camí és a la nostra mà: si tots sabem trobar el camí que puja a la muntanya del senyor. La muntanya és bíblicament el lloc de trobada amb Déu.   Sí, aquest temps estrany és un temps que ens possibilita aprendre els viaranys que ens conviden a pujar la muntanya del Seny

Homilia diumange XXVII de durant l'any. 4 d'octubre de 2020 Estimats, Per tercer diumenge consecutiu hem escoltat una paràbola de Jesús al voltant de la imatge de la vinya. El nostre paisatge proper durant segles estigué poblat de vinyes. La vinya forma part de la nostra cultura mediterrània. “Vinyes verdes vora el mar...” escrivia el poeta... I, tot i que han sorgit novetats tecnològiques, la manera de conrear la vinya al segle XIX i primers del XX no seria gaire diferent de com era al segle I, al temps de Jesús. Una obra artesanal, amb molt d’esforç: plantar la vinya, voltar-la d’una tanca, cavar-hi un cup -és a dir una recipient, generalment d’obra, sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi...-   També el salm ens ha parlat de quan entren els senglars a devastar-la, exactament el mateix perill que tenen avui algunes vinyes amb la proliferació de porcs senglars i per això s’inventen tanques electròniques per defensar-les...Tot i que han aparegut nov