Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge XX de durant l'any 20/08/2017 Estem commocionats pel terrible atemptat de Barcelona i la rèplica de Cambrils d’aquesta setmana. Ha estat uns atemptats  contra la població civil, amb tretze morts i més d’un centenar de ferits, en uns escenaris que per molts de nosaltres són familiars i fins i tot habituals.  Podríem fàcilment haver estat entre les víctimes. El terror aquesta vegada ens ha tocat molt de prop. És esfereïdor pensar que les proporcions haurien pogut ser molt més grans... No obstant, la commoció ha de deixa pas a la serenor. I a la reflexió. Perquè l’èxit del terrorisme és sembrar la por i la por paralitza. Per això a tots va impressionar el crit “no tinc por” que va seguir el minut de silenci de divendres al migdia a la Plaça de Catalunya. Els bisbes de Catalunya en la seva nota, després d’expressar el seu condol, manifesten que la ciutat de Barcelona “sempre ha estat compromesa per la causa de la pau i de la justícia”. Podríem dir el mat...

Diumenge IV de durant l'any Continuem l’evangeli de diumenge passat. Dèiem que Jesús predicava sobretot a les sinagogues, els centres religiosos i culturals del seu temps. A la del seu poble Natzaret hi devia assistir més de mil vegades (I. Gomà). Jesús va trobar en la litúrgia de la Paraula l’instrument de comunicació més fecund. El text d’Isaïes que escoltàvem diumenge passat era el seu predilecte. L’evangelista assenyala dos motius de crítica o menyspreu de la gent. El primer era la seva condició social: Jesús era fill d’un artesà i ells s’esperaven un Messies gloriós... Davant d’aquesta crítica Jesús els diu una frase que encara avui forma part del llenguatge habitual: “cap profeta no és ben rebut a la seva terra”. Quantes vegades les lliçons més profundes ens han vingut de les persones més senzilles i més properes! Busquem a fora allò que tenim dintre. L’altra motiu de crítica era l’amplada de les seves mires. Alguns de Natzaret estaven gelosos que Jesús atorgués ...