Ús social del diner
Estimats germans i germanes, Diumenge passat l’evangeli acabava amb aquestes paraules de Jesús: “Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner”. Son unes frases que les llegim per sobre perquè sembla que ens molestin i, com que el diner és tan necessari per viure, pensem de seguida que va adreçada a uns altres perquè al nostre país cap persona ni institució sol dir que tingui diners, no fos que li prenguessin. Crec que en el decurs de la meva vida de rector, una sola vegada un feligresa anciana em va dir, contenta: “tinc diners, perquè un nebot m’ha fet un vitalici sobre la casa”. El diner és útil i necessari, ens n’hem de servir, però no l’hem de servir ni idolatrar. Una idolatria que es tradueix en malbaratament o en acumulació, quant del diner n’hem de fer un ús social. És certament un tòpic que el poble català és gasiu, avariciós. Sovint s’atribueix que Dante a la...