Jaume Aymar i Ragolta

Lluís Nadal Padró. 45 anys d’ordenació (1980-2025) Parròquia de Santa Maria de Badalona, 8 de novembre de 2025 M’emociona participar en aquesta taula rodona en el mateix altar on fa quaranta-cinc anys en Lluís Nadal Padró fou ordenat de diaca pel ministeri del cardenal Narcís Jubany i Arnau, que va contribuir tant en la restauració del diaconat en l’Església universal. Gràcies per convidar-m’hi. Al Lluís Nadal, tot i ser de Badalona, el vaig conèixer a la Facultat de Teologia de Sant Pacià.   Arran de la seva ordenació, mossèn Pere Tena, liturgista i després bisbe, el va convidar a que ens parlés als estudiants de Teologia del diaconat, d’aquest ministeri restaurat en l’església catòlica que nosaltres desconeixíem. Estàvem encuriosits. En Lluís era un home alt i corpulent, correctament vestit, amb americana i corbata. Recordo amb la humilitat que va parlar i, com des del primer moment, va citar la seva esposa, la Montserrat i el paper que aquesta havia jugat en el “sí” que el...

20 diumenge de durant l’any. Estimats, Avui fem memòria agraïda de mossèn Richard Twagirimana, rector de la parròquia del sant Crist de Canyet, la nostra parròquia, i també de Sant Francesc d’Assís a Bufalà i de Santa Clara de Morera, que va morir dijous passat dia14 als 53 anys d’edat.   Era molt estimat. Va arribar a Badalona l’any 2010, amb l’objectiu de ser sotmès a un tractament a Can Ruti, perquè patia una llarga malaltia. Gairebé mai no parlava d’ell i molt poc de la seva malaltia. Era del tot donat als altres. Si alguna vegada caminaves amb ell per Badalona et sorprenia com la gent el saludava. Era molt popular, s’ho havia guanyat, visitant malalts i acompanyant persones. “Va ser el primer a visitar-me quan em van operar...” deia més d’un. La seva condició de malalt de llarga malaltia, el feia sensible a d’altres malalts. El bisbe Javier Vilanova, en la seva homilia, en les exèquies, recordava amb emoció aquesta universalitat de mossèn Richard: infants, joves, malalts, an...

Carta oberta al Cardenal Joan Josep Omella Benvolgut senyor Cardenal, dimarts passat vàrem celebrar la missa Crismal a la Catedral de Barcelona, que vostè va presidir en la caritat, acompanyat dels bisbes auxiliars, Javier i David, i del Cardenal Lluís Martínez Sistach, així com dels capellans que feia cinquanta i vint-i-cinc anys d’ordenació.   Per un moment em va venir a la ment una missa crismal de 1985, celebrada dijous sant al matí a la Catedral de Barcelona. Aleshores un servidor era diaca. Presidia el Cardenal Narcís Jubany i els concelebrants no arribaven ni a una vintena. També hi érem alguns diaques permanents o no. I naturalment, tots seiem al presbiteri. També hi havia les religioses de la Catedral i uns pocs fidels. Un amic sacerdot al final se’m queixava: “una missa tan significativa i tan poc concorreguda!”. Tenia raó, però li confesso que em va costar d’entendre per què la missa crismal, prevista pel Dijous Sant, al cap de poc es va traslladar els dimarts. L’arg...

Diumenge I d'Advent Estimades germanes i estimats germans, que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués els vostres cors.   En Joan Capri, humorista, deia amb raó que els catalans tenim el menjar al cap. Que els caps de setmana no ens preguntem com t’ho has passat, si no on has anat a menjar...No es pot generalitzar, però sí que és veritat que més d’una vegada ens passem. Comencen ja els dinars de Nadal -per cert ahir en vam tenir un d’entranyable amb ASPANIN- i després vindran les menges abundants de totes les festes... Com deia també amb humor i un punt d’exageració mossèn Pere Surribas, hi ha dues maneres de celebrar el Nadal, “com Josep i Maria, contemplant a Jesús, o com el bou i la mula, menjant.”   En d’altres traduccions de l’evangeli d’avui, es parla de l’embriaguesa. M’explicaven a Colòmbia, aquest estiu, que hi ha pobles sencers on l’alcoholisme es generalitzat en tots, homes i dones. Mengen poc i beuen molt. I l’alcohol, amb totes l...

Estimats, Les benaurances revelen una manera de pensar en positiu. Són lloances. Jesús lloava Déu i lloava els germans, especialment els més petits o els més llunyans. I avui de lloances n’hem proclamat 9, però n’hi ha més de cinquanta als evangelis: “Feliç tu que has cregut...”, “Feliços els qui creuran sense haver vist...” “Feliços els vostres ulls que han vist, les vostres orelles que han sentit...” I encara mirem com Jesús lloa la fe del centurió, de la dona siro-fenícia, o lloa a Natanael... Quan tantes vegades ens fixem en les coses que no van bé, l’estil cristià, l’estil de Jesús, el nou estil de convivència humana, és lloar totes aquelles que sí que van bé. Hem de ser capaços de lloar els altres, de veure allò de positiu que tenen i hem de ser capaços, també, de rebre una lloança. De la mateixa manera que nosaltres lloem el Senyor de bon matí en la pregària de laudes, que vol dir això, lloes, lloances, de la mateixa manera que el magnifiquem units a Maria en la pregària de v...

Carta del Rector de Santa Maria (publicada al Full Parroquial de Santa Maria de Badalona el 20 de març de 2022) Benvolguts feligresos, Un dels grans problemes socials que afectava el barri de Llefià als anys seixanta del segle XX era la manca d’habitatge: els preus dels pisos eren una barreja infranquejable per la gent treballadora. Mn. Joan Carrera – aleshores rector de la parròquia de Sant Antoni de Pàdua i anys després, bisbe auxiliar de Barcelona- va propiciar la formació d’una cooperativa d’habitatge que es va constituir el 12 de desembre de 1964 amb 33 socis. Ell mateix actuà com a vocal de la junta. A Llefià, al costat del temple, hi havia un terreny propietat de la parròquia, que la cooperativa va poder comprar a un preu raonable, gràcies al crèdit que mossèn Joan va demanar a una entitat bancària amb l’aval d’una família benestant de Badalona.   De primer, es van construir dos blocs de 24 pisos cada un: el 1967 foren lliurades les claus del primer bloc i el 1969 les del ...

Homilia diumenge VI de durant l'any 13 de febrer de 2022  Estimats germans i germanes, la nostra diòcesi i l’església catalana i mallorquina està de dol per la mort del bisbe Toni, als 49 anys de vida cristiana i només quatre anys de ministeri episcopal. Des d’aquella primera vetlla de pregària del19 de desembre de 2021, quan fou ingressat a l’Hospital Clínic, hem tingut gairebé dos mesos per anar-nos acomiadant d’ell. Jo mateix dimarts passat, anant a visitar un altre malalt a l’Hospital Clínic, que estava ingressat a la mateixa planta, vaig poder pregar uns moments davant la porta tancada de l’habitació del bisbe Toni, sense entrar-hi, perquè les visites estaven restringides. Era doncs, una mort esperada i tot i que a molts ens hagués agradat acomiadar-nos personalment d’ell, jo ho vaig poder fer: la darrera reunió que vaig tenir amb el bisbe Toni, acompanyat del vicari episcopal mossèn Andreu Oller i del P. Jesús Sans, ocd, arxipreste, va ser per preparar una trobada per disseny...