Jaume Aymar i Ragolta

Vè diumenge de Pasqua 19 de maig de 2019 Les paraules de Jesús a l’evangeli d’avui, se situen en el Sant Sopar, en el   moment que Judes ha abandonat el cenacle per anar a consumar la traïció. Cada any per Dijous Sant a la nit aquí a Badalona, es representa aquesta escena del sopar i la traïció a la porta mateixa de l’Església. És un moment tràgic. Però alhora és un moment que possibilita una estona d’intimitat amb els apòstols, un moment que Jesús diu quelcom que segurament no diria davant del traïdor: “Ara el fill de l’Home és glorificat.” Aquest “glorificar” és una paraula tècnica que pràcticament no solem emprar. Quins sinònims hi ha més usats de glorificar? Dignificar, celebrar, exalçar, exaltar, lloar, cantar, elogiar, alabar, ponderar i molts d’altres... En canvi els contraris són blasmar, ofendre, agreujar, avergonyir, degradar... La meva àvia solia usar una expressió: “glorificat, tocat el bòlit”. Una expressió que volia dir segurament que una persona després de s...

Diumenge VI de durant l'any 170219 Estimats germans i germanes: Al profeta Jeremies, set segles abans de Crist, ja li dolia que la majoria dels seus angoixats compatriotes haguessin abandonat Déu, la font d’aigua viva, per enganyar-se a ells mateixos amb la inútil esperança dels auxilis humans. Com a nosaltres avui ens dol que hi hagi familiars i amics que visquin aquesta llunyania de Déu i busquin de satisfer la seva set allí on no toca. El profeta els renya amb una composició literària pròpia de l’orient, un díptic entre la benedicció i la maledicció. Prenguem la part positiva: “beneït el que es refia en l’ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat(...) en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit.” Vivim anys de secada: manca de vocacions, manca de relleu a les comunitats, apatia en molts, desencís, sovint un feble compromís dels qui ens han de liderar, un escenari polític incert,... i a sobre els abusos que van emergint cada dia, morbositat... Així,...

Homilia diumenge XXVI de durant l’any El fragment de l’evangeli que avui hem llegit ve de seguida del que vam proclamar diumenge passat i que ha estat anomenat “el sermó del petit servent” (Cf. Rius Camps). Jesús i els seus estan reunits a la caseta de Cafarnaüm, el centre de la missió. El Mestre, posant aquell noi, aquell petit servent en el centre, continua donant lliçons d’actitud apostòlica, d’esperit comprensiu, d’atenció als dèbils, d’horror a l’escàndol (Gomà) “N’hem vist un que es valia del vostre nom   per treure dimonis”.   Treure dimonis per Marc l’evangelista és una manera de significar l’eficiència de la missió cristiana: és allunyar el mal i tot allò que impedeix la comunió.   Joan reconeix que aquell exorcista actuava en nom de Jesús, però afegia:   “no és dels nostres”.   Encara li faltava   l’esperit de comprensió: confon els qui estan substancialment a favor o en contra de la causa de Crist, amb el zel de marginar els qui actuen d...

Homilia 25/06/17 El secret sovint va associat al poder. És sabut, per exemple, el poder que avui tenen al món els serveis secrets. O l’espionatge. O els anomenats secrets d’Estat. Sempre es poden trobar justificacions per guardar secrets. Els terroristes ordeixen els seus plans secretament. I sempre hi ha, dins de l’Església els qui “d’amagat difamen els companys” que es refugien sota la capa vergonyant de l’anonimat perquè la seva identitat romangui secreta... pobres, que trista és la sort del qui no dóna la cara. L’anònim es va enfonsant en la seva amargor...no li hem de fer el joc. Jesús esbotza el secret, perquè esbotza el poder: “no hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat.” Jesús ha dit també “a vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he rebut del meu Pare.” I en l’amistat, no hi ha secrets... És clar que hi ha temes que requereixen sigil i discreció, també dins de l’Església... però alerta amb les motivacions... mai com a poder, sempre c...

Diumenge XXXII de durant l’any Tots recordem aquella escena de Jesús adolescent enmig dels doctors al Temple de Jerusalem, escoltant-los i fent-los preguntes, davant la sorpresa dels seus pares que l’han buscat tres dies amb ànsia. Aquesta escena d’alguna manera es reprodueix avui, anys després. Trobem a Jesús adult al Temple, ensenyant al poble i anunciant la bona notícia. Però també dialogant amb els personatges cultes del seu temps. És un diàleg difícil (el diàleg amb la cultura sempre és difícil però necessari). És difícil perquè segons Sant Lluc tots s’han anat rellevant per caçar-lo en alguna expressió comprometedora. Situacions incòmodes, del tot contràries a les relacions d’amistat que Jesús proposava. I una de les condicions de l’amistat és no caçar ni deixar-se caçar (A. Rubio). I tot i que aquests il·lustres interrogadors pretenen caçar-lo, però Ell no es deixa caçar. Primer són els summes sacerdots i els escribes amb els ancians; a continuació els fariseus que li envi...

Abraham era conegut com a “l’amic de Déu”. A aquesta amistat hi arribà gràcies a moltes proves.Avui el trobem parlant amb Déu talment com un amic parla amb el seu Amic. És valent aquest regateig –tan oriental- d’Abraham amb el seu Amic... Què hauria passat si Abraham hagués insistit fins al final? Fins i tot en la hipòtesi que no hi   hagués justos a Sodoma, l’hauria destruïda. El Senyor salva a   Lot, el just que havia acollit als forasters. Deia Santa Teresa: “ Oración no es otra cosa sino tratar de amistad, estando muchas veces tratando a solas con quien sabemos que nos ama .” Pregar com un amic parla al seu amic. Jesús prega amb el seu Pare li diu Abbà (pare) i amb un to encara més íntim Abbi (el meu pare) i ens convida a tots a fer l’experiència d’aquesta filiació personal, íntima i tendra. El gran pecat de Sodoma i Gomorra va ser voler abusar amb violència de l’hoste, de l’estranger, del nouvingut, del missatger de Déu... En una cultura on l’hospitalitat era sa...

Diumenge XIII de durant l'any Avui l’evangelista Lluc ens presenta Jesús fent camí, decidit, cap a Jerusalem convidant nous deixebles, els samaritans. Els jueus consideraven els samaritans aliens en raça i en religió: eren veïns odiats. Els pelegrins defugien la terra de Samaria. Però Jesús no fa diferències i vol incorporar també els samaritans al seu projecte, al Regne. A Samaria segons tradició havia estat enterrat Joan Baptista. Recordem el seu diàleg amb la dona samaritana. El Mestre -amb la seva divina previsió- envia missatgers a preparar-li el camí. Els samaritans l’haurien acollit de bon grat, però els missatgers van tergiversar l’anunci i van dir, equivocadament, que Jesús anava a Jerusalem a prendre el poder i per tant ara no volen acollir-lo. Evidentment aquesta no era la intenció de Jesús: ell havia vingut a servir i a lliurar la vida. I encara Jaume i Joan, “els fills del tro” impetuosos i responsables d’haver frustrat els plans de Jesús, volen aniquilar aquells...

Santíssima Trinitat 2016 Avui és la festa del Misteri de Déu. Sí: en Déu hi ha Misteri, un Misteri d’Amor que es vol comunicar. Diríem que és un Misteri que il·lumina tots els altres misteris de la nostra existència. Ens pensem que ens coneixem molt a nosaltres mateixos i sempre ens acabem sorprenent... Igualment en la nostra relació amb els altres... El respecte i la delicadesa neixen de la convicció que en el fons de l’altre hi ha també  misteri, que la seva realitat no s’esgota en allò que veiem o sentim. El misteri és perquè ens hi atansem, és perquè ens hi endinsem, és perquè ens hi abandonem amb simplicitat de cor, com quan ens submergim en l’aigua o ens deixem banyar per la llum de l’aurora. Els cristians de l’Orient, en la celebració de la seva fe, en la divina litúrgia, en les sagrades icones,  tenen molt més present aquesta dimensió de Misteri. Es deixen portar. Els Pares grecs, per exemple, mai no van elucubrar sobre la vida íntima de la Trinitat (Rius Cam...