Jaume Aymar i Ragolta

Paraules introductòries del president de Colonico Jaume Aymar i Ragolta a l’exposició exposició Cuba 1898. De colònia a nova república. La nostra gent també va fer les Amèriques Castell de Calonge, 17 de gener de 2020   Senyor Alcalde, Regidors, Junta del Colonico Representants de la Taula de Cultura Director dels Museus de Sant Cugat Amics de Calonge i Sant Antoni Senyores i senyors: Per tercera vegada el nostre municipi organitza una exposició sobre la relació de Cuba amb la vila. Però certament aquesta magna mostra –que té el seu origen a Sant Cugat del Vallès i que té un caràcter itinerant- és la de major envergadura i ocupa els baixos de l’edifici més emblemàtic del nostre municipi: el Castell. Precisament en un document de 1884, Josep Vilaret i Sabater, veí de l’Havana, reconeix la bona administració dels seus apoderats. Signa com a testimoni Emmanuel Casellas, un dels darrers propietaris d’aquest Castell. Els més grans recordem a la seva filla Lluci...

Homilia diumenge XXV de durant l'any (20/09/15) Els evangelis presenten tres vegades Jesús anunciant als deixebles els patiments i la mort que li espera.   Avui n’hem escoltat una. Jesús anava al suplici amb llibertat conscient. Els deixebles no ho entenien. Diumenge passat escoltàvem com renya Pere. Avui amb paciència, a casa, s’asseu amb els deixebles i els instrueix, perquè tampoc no ho han entès.   D’aquí uns diumenges instruirà, en el mateix sentit a Jaume i a Joan.   Jesús contraposa   a la lògica del poder, la del servei. Moltes vegades el Papa Francesc   -aquests dies de viatge apostòlic a Cuba- ha parlat públicament   del poder, ha blasmat les actituds principesques i ha dit que el veritable “poder” és el servei. Però ens fem els sords i molts, mentre critiquem els polítics, ens aferrem a les nostres parcel·les de poder, més o menys petites.   I tot això per què?   Ho explica molt bé Sant Jaume les gelosies i les rivalitats, neixen...

Diumenge IV d’Advent (21/12/14) Si diumenge passat ens centràvem en la figura de Joan Baptista, avui –darrer diumenge d’Advent- posem els nostres ulls en Maria, la noia del poble, l’estimada de Déu, la que va saber dir que sí a la veu del cel. Els artistes van intuir el lligam profund que existia entre Jesús, Maria i Joan Baptista i ja de temps antics van plasmar el que s’anomena les Deèsi, que en grec vol dir “pregària” o “súplica” i és una representació de Crist Pantocràtor amb un llibre i tenint al costat Maria i Joan el Baptista, el cosí de Jesús. Tant la Verge com Sant Joan o d’altres personatges que els puguin acompanyar, miren a Crist, amb les mans en posició de súplica en nom de la humanitat.   Es troba en portalades d’esglésies en mosaics, en pintures... Avui ens atansem a Maria a través d’una de les pàgines més boniques de l’Evangeli: l’Anunciació. L’Anunciació de l’arcàngel Gabriel es va produir en el moment oportú i madur de la vida de Maria. El nostre ll...