Matar el pare
Diumenge XXXI de durant l’any Sempre tinc la temptació de caure en l’error que les paraules que proclamem a l’església, a missa s’adrecen a uns altres d’un altre temps o d’un altre lloc i sovint em descuido que també s’adrecen a mi. I a cada un de vosaltres, ara i aquí. Certament que les paraules dures que el Senyor posa en boca de Malaquies s’adrecen als sacerdots de l’antiga Aliança, però també s’adrecen a mi i a tots els sacerdots de la nova Aliança: “I ara sacerdots, us adverteixo que si no feu cas de mi, si no esteu atents a honorar el meu nom us trauré el poder de beneir”. Són paraules dures, però són també tot un examen de consciència per als ministres ordenats: bisbes, sacerdots i diaques i també per als seminaristes o els qui es prepareu per rebre algun ministeri. Soc sacerdot i no perdono? Soc diaca i no oblido? Soc rector i no prego pel poble que tinc confiat? Soc diaca i m’he oblidat de beneir (equivalent a ben dir)? I segueix dient: “jo faré que tot el poble perd...