Jaume Aymar i Ragolta

Homilia primer diumenge de Quaresma Hi ha un gran contrast entre la primera lectura i l’evangeli d’avui. Al paradís l’home i la dona sucumbeixen a la temptació del diable. Al desert Jesús venç la triple temptació. Al paradís hi ha de tot, però Adam i Eva sospiten que hi ha alguna cosa que Déu els amaga i per això transgredeixen l’orde de les coses: aspiren a ser el que no són. Fixem-nos en la promesa subtil de la serp:  “si mengeu de l’arbre del coneixement se us obriran els ulls.” I cauen en el parany. Al desert no hi ha de res, però Jesús amb la seva saviesa divina sap respondre al temptador -bíblicament molt culte perquè cita l’Escriptura- amb una Saviesa nova Vivim en una societat que hom qualifica “del coneixement”. És el nou model en el qual la informació entesa com a coneixement acumulat de forma comunicable apareix com a fonament del desenvolupament econòmic, polític i social. Una societat que atreu a molts creant miratges. És veritat que el coneixement ajuda al d...

Diumenge XIV de durant l'any, 6 /07/2014 Sovint a Déu li demanem coses, algunes vegades li donem les gràcies, però no hem d’oblidar que hi ha un altra tipus de pregària que és la de lloança: no demanem, ni agraïm, simplement lloem, ben parlem. És la pregària més gratuïta, no esperem res a canvi, senzillament reconeixem la grandesa. Les laudes, la pregària matinal de l’Església són això, lloes, lloances. El salm 144 que hem cantat, diu amb raó: “Us exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el vostre nom per sempre. Us beneiré dia rere dia, lloaré per sempre el vostre nom.” En aquesta mateix sentit, acabem d’escoltar a l’Evangeli el que podríem anomenar “El Magnificat de Jesús”. Igual que Maria, davant d’Elisabet, exultava al Senyor perquè havia derrocat els poderosos del soli i havia exalçat els humils, Jesús ple d’entusiasme de l’Esperit Sant lloa el Pare per una cosa paradoxal: “has revelat als senzills allò que has amagat als savis i als entesos”. En una societat que s’au...