Jaume Aymar i Ragolta

El fonament bíblic de la Immaculada és la floreta que li diu l’Àngel a l’Anunciació: “plena de gràcia”, és a dir, no hi ha  en Ella res més que no sigui gratuïtat: és plenitud de gràcia. Aquesta afirmació troba un únic paral · lel en el pròleg de l ’ evangeli de Joan quan parla del Verb de Déu, “ple de gràcia i de veritat”, però això no té res d’estrany, perquè és el Verb de Déu, ara que ho sigui Maria que és una creatura, això és una cosa inèdita i en això es funda l’inèdit que sigui Immaculada, sense pecat. Ha estat temptada com Jesús, va haver de vèncer les temptacions però no hi va caure, per plenitud de gràcia, per Immaculada. (A. Bentué). El P.Ignacio Larrañaga, en el seu llibre El silencio de María , que us recomano, explica que ser Mare del Messies havia estat el somni daurat de tota dona en Israel, particularment des dels dies de Samuel. Entre la salutació de l’àngel i aquesta fantàstica proposició, la noia va quedar torbada, és a dir confusa, com la persona que no se se...

Homilia en la Solemnitat de la Immaculada Concepció Celebrem la Solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, una festa de llarga tradició. No obstant, aquests dos adjectius aplicats a Maria –“immaculada” i “concepció”- a molts, avui, és probable que els diguin ben poca cosa. Com a màxim els recorden que han de felicitar alguna familiar o amiga que es diu així i això és important – i, per cert, avui felicitem de cor totes les que porteu aquest nom- però poca cosa més. Ho entenem els cristians? Què celebrem avui? Tots nosaltres sabem què vol dir pensar algun projecte, dissenyar, somniar... “concebre” en definitiva El filòsof Josep Maria Esquirol subratlla que tot pensament comporta un acte creatiu. Diu que “l’experiència del pensar esdevé alhora font de creativitat, gairebé en sentit literal. L’anada a la gènesi del pensament és el millor entrenament per la creativitat ―que és un tipus de generació”.  Tots, a la vida, hem concebut, hem generat, algun projecte, si més no en l...

En la festivitat de la Mare de Déu del Carme PP Carmelites de Badalona 16/07/16 19 h Hem escoltat moltes vegades aquest passatge de l’Evangeli. Però potser no l’hem llegit amb tota la seva profunditat. Fixem-nos-hi bé: en ell Jesús, a la creu, estableix un doble corrent: un descendent, de la Mare cap a Joan: “aquí tens el teu fill” i d’altre ascendent de Joan cap a Maria “aquí tens la teva mare”. Si Jesús s’hagués preocupat només de prendre mesures testamentàries pels últims anys de la vida de la seva mare n’hi hagués hagut prou  en establir un sol corrent, de Joan cap a Maria: “Joan cuida’t de la meva mare fins al final dels seus dies”. N’hi havia prou. Però no va ser així. A més en la Palestina d’aquells temps, també dels nostres, hi havia un costum familiar gairebé sagrat: quan una dona quedava sola, en faltar-li el marit i els fills, automàticament s’acollia al si de la seva pròpia parentela.  Per tant el que tocava era que Jesús lliurés la seva Mare a la famíl...