Jaume Aymar i Ragolta

Priorat de Santa Maria del Mar del Collet, 15 d’agost de 2026 Estimats, Maria en el misteri de la seva Assumpció és en l’arrel d’aquest priorat. El seu nom per ser precisos hauria de ser Priorat de l’Assumpció de Mar, de la mateixa manera que l’església barcelonina de Santa Maria del Mar s’hauria de dir Basílica de Santa Maria de l’Assumpció del Mar. I quina relació hi ha entre l’Assumpció i el mar? Molta! Hi ha moltes esglésies i basíliques de la costa catalana dedicades a l’Assumpció de Maria: Castelló d’Empúries, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar, Blanes, Calella, Arenys, Mataró, Badalona, Barcelona,   Sitges, Vilanova i la Geltrú... No és dogma, però a la costa catalana hi ha goigs i relats populars molt antics que diuen que Maria va ser assumpta des d’un penyal vora el mar. A Blanes, a Lloret, a Sitges hi ha la tradició que l’aparició de la seva imatge al mar, va ser el dia de l’Assumpció.   Els goigs a Santa Maria Assumpta a Sant Feliu de Guíxols, diuen: ...

Sonet alexandrí amb estrambot de gratitud al Josep i la Conxita en les seves noces d’or. Monestir de Valldonzella 11 de juliol de 2026, Sant Benet patró d’Europa. Porteu mig segle de diaconia compartida on l’altar és també la taula parada de la llar el sigil sagrat és aprendre savis a callar proclamant la Paraula dant, l’un per l’altre, la vida. Cinquanta anys encomanant una esperança farcida de roses i punxes -la història no es pot retallar-   ungint-vos amb l'oli de la tendresa sense fallar heu vist caure els enemics, estimant--los sense mida.  N'Alba i en Josep tot fent fruitar les seves branques han omplert el vostre cor familiar de veus blanques i us han ensenyat a perdonar tot demanant perdó.   Que joanenc , quan hi ha un do sobre un altre do  una gràcia al bell cim d’una altra gràcia  un sagrament que torna eficient l’eficàcia.   Amics que ja us atenseu al cim, amunt, amunt quan us hem trucat a la porta, sempre heu estat a punt

  Homilia en el diumenge 30 de durant l’any i bateig del Matteo Estimats, Estem celebrant dos sagraments. Els sagraments són els signes de la proximitat amorosa de Déu. El primer sagrament és el baptisme d’en Matteo. El baptisme ens imprimeix caràcter. És el sagrament que va unit al naixement. En Matteo no ha demanat néixer, però els pares li heu donat la vida, sense demanar-li permís. També avui li administrem el baptisme, sense demanar-li permís. I de la mateixa manera que en donar-li la vida ja l’heu fet candidat a la mort, igualment en donar-li el baptisme l’incorporem a Jesús mort i ressuscitat.   El Javier Bustamante, poeta, em deia, m’agrada molt assistir a un baptisme. Crec que a tots ens plau, perquè el baptisme dels altres ens fa reviure el nostre baptisme. La majoria vam ser batejats de petits i no en tenim consciència i quan assistim a un bateig revivim aquell do de Déu que va començar a actuar en nosaltres. Però és que el baptisme ens ha de fer pensar i sentir...

  Diumenge 26 de durant l’any Estimats germans, tots tenim el perill d’engorronir-nos en la nostra zona de confort i de caure en una letargia que ens impedeix veure i sentir el dolor més proper. Si ens anem fent captius de les xarxes socials, si estem pendents tot el dia del mòbil, del tick-tock i de les frivolitats i tafaneries, anirem esdevenint cecs al nostre context més immediat i ens perdrem els missatges que Déu ens envia cada dia per mitjà del pobre pidolaire, de la persona que potser sense voler ens martiritza amb la seva insistència i del més petit de casa nostra. La paràbola del pobra Llàtzer i del ric anònim que hem batejat com Epuló, tot i que Jesús el manté en l’anonimat -les grans fortunes solen ser anònimes- és i hauria de ser sempre un despertador, una sacsejada de les nostres seguretats i una ocasió per obrir els ulls i el cor al nostre context i al patiment de la ciutat i del món. En la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, en un moment en que al cor ...

La por guarda la vinya Recordo que de jovenet, en un viatge en tren cap a Girona, vaig seure davant d’una senyora gran que em va donar conversa tot el trajecte. Una de les coses que em va dir és: “jove, no tingui por de la bomba atòmica; quan la tenien pocs països sí que s’havia de témer; ara tots la tenen i saben que si un la tira, l’altra li pot tirar després. I la por guarda la vinya.” Em va venir aquest record a la ment anit que vàrem celebrar un sopar de l’Àmbit Maria Corral: “Les pors i les angoixes porten al desànim”. [1]  El tema era de punyent actualitat i, probablement per això hi havia una norantena de persones interessades, d’una mitjana d’edat gran i sapient. Un dels ponents, el psiquiatre Enric Álvarez, va parafrasejar la dita precedent: “La por salva la vida”. I “la por convertida amb ansietat porta a la fugida.” Vet aquí doncs una lectura positiva d’aquesta pulsió bàsica que no és necessàriament negativa ni té perquè portar-nos indefectiblement al desànim. En la ma...

  Sonet amb estrambot agraït a Conxita Munsó Prats (1934-2025). Parròquia de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva, 18 de febrer de 2025, festa de Sant Jordi monjo.   T’has adormit, florits els ametllers: són preludi d’eterna primavera bell signe de pau i blanca bandera anuncien matins nous riallers.   Estimada fins als moments darrers, avui clous per fi una llarga carrera mestressa de casa i hostatgera d’afamats pelegrins i forasters.   L’amor més semblant a l’Amor de Déu és el que transmet una bona mare que vetlla sempre i, dolça, ens empara   El Pare t’abraça i tu ens dius adeu ens mires ja a tots amb els teus dos ulls, vencedora en el temps de tants esculls.   Gemma n’ets una bona aprenent tractes els ancians maternalment.   Tota la família de Roca i Pi està agraïda del teu noble SÍ.

  Sonet de comiat -amb doble estrambot- a María José Sada Castillo, en la seva pasqua. Parròquia de Sant Cebrià de Tiana, 29 de gener de 2025.   Adeu-siau Maria José Sada, dona forta, esposa, mare i àvia; patir t’ha fet encara més sàvia: ja has assolit de Déu l’abraçada.   Després d’aquesta llarga maltempsada has eixit prest, com l’ocell de la gàbia. Avui el dol, foragita la ràbia i dona pas a una pau esperançada.   L’ensenyament ha esta la teva passió: has acomplert la teva missió amb seny, competència i elegància.   I els promesos que amb tanta constància heu acompanyat camí del matrimoni, són davant Déu el millor patrimoni.   La teva família de lluny reunida, plora per tu, serena i agraïda.   Ja pots respirar del Cel l’aire fresc des d’allí, dona consol al Francesc!   Mn. Jaume Aymar Ragolta

  Paraules del Dr. Jaume Aymar Ragolta davant del Ple de l’Ajuntament de Badalona, 1 de desembre de 2024 (text íntegre). Senyor Alcalde, regidores, regidors, conciutadans, agraeixo la possibilitat que se’m dona d’intervenir en aquest Ple. Soc Jaume Aymar Ragolta, prevere al servei del culte del Monestir i president de la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra, al servei de la cultura que genera aquest Monestir, joia del gòtic tardà. L’any vinent en farà quaranta que me n’ocupo (1985-2025), ajudat per un equip excel · lent . Enguany ha  fet cinquanta anys que el Monestir fou declarat BCIN. En el decurs d’aquests cinquanta anys, hi ha hagut dues ocasions en que l’administració pública, en concret la Generalitat, ha ajudat puntualment a la Murtra: el 1993 per la restauració de les pintures gòtiques del Refetor en l’esguard de la visita dels Reis i el 2015 per la digitalització de l’arxiu del bisbe Joan Carrera. La resta d’ajuts han partit sempre de la iniciativa...

Diumenge de l’alegria 9 de març de 2024 Aquest diumenge és el diumenge de l’alegria, el que abans es deia la Dominica Letare . Un petit oasi en el desert de la Quaresma que estem travessant, per això el color dels ornaments. Ahir a la Capella dels Dolors es va celebrar el drama sacre de Santa Maria vestida de dol. El dol és negre. No és mal color, perquè el negre és color de la nit, és el color de la fe. El diàleg de Jesús amb Nicodem, és un diàleg personal que després, es converteix en un diàleg en plural: “Si quan us he parlat de les coses de la terra no creieu, com serà quan us parli de les coses del cel, em creureu?”. Avui no en parlem gaire de les coses del cel. De petits en parlàvem més. Vaig tenir la sort de conèixer la meva besàvia paterna, la Joaquima Raspall, Donya Quimeta, la mestra del Poblenou, que va ensenyar a llegir i a escriure quatre generacions d’aquest barri barceloní. Quan va morir, l’any 1968, jo tenia 11 anys, però me’n recordo com si fos ara, perquè era la p...

H omilia diumenge primer d’advent Estimats germans i germanes, És un tòpic dir que advent és un temps d’esperança, ho diem i ho repetim cada any, però sembla que no ens ho acabem de creure. Preguntem-nos de debò si som persones esperançades i esperançadores. I em direu i com podem ser esperançats i esperançadors veient allò que veiem al voltant nostre, ben a prop nostre: malalties, morts, divisions entre germans en el si mateix de l’Església, corrupteles, curses de poder... Com podem estar esperançats quan mirem a la nostra ciutat: misèria amagada, brutícia als carrers, projectes encallats, assentaments de persones vingudes de lluny... Com podem estar esperançats quan mirem al món:   guerra a Europa, fams, amenaces de variants de pandèmies, violació de drets humans, atac als innocents... És que els cristians som uns il · lusos que no ens n’adonem del que està passant a prop nostre i al món? Si algú no se n’adona és o bé perquè ha perdut el sentit de la realitat -que és una pato...

Sant Jeroni de la Murtra, 10 de gener de 2022 Lectures Macabeus 12, 43-46 (379) Salm   102 (380) Evangeli Lluc 23 (419) I Pregària eucarística de reconciliació Introducció Estimats, Avui tots tenim els ulls posats en la mare. La mare els té posats en el Josep i el Josep els té posats en Déu. Durant anys, els de casa ens hem reunit celebrar el Nadal aquí a la Murtra. Aquest any no he pogut venir, però encara vam poder celebrar l’entrada de l’any a Madrid, brindant des de l’Hospital per nosaltres. Ara el Josep, amb el seu silenci, convoca de nou, en aquest antic refetor, el menjador dels monjos, tot just acabades les festes, perquè puguem celebrar la fe.   Ahir a la tarda, aquí mateix, vam tenir una llarga vetlla de tres hores. El centenar de persones que pujàreu fins aquí – algunes vingudes de lluny- veníeu a recordar el Josep i a donar-nos el condol. Degut a la situació sanitària que vivim, anàveu passant en petits grups. Ens asseiem al voltant del seu fèretre,...