Jaume Aymar i Ragolta

Estimats germans i germanes, Una de les mesures més segures per combatre la Covid-19 ha estat la de rentar-nos sovint les mans. Ens hem acostumat a fer-ho cada vegada que entrem en un lloc i diverses hores al dia, especialment abans de les reunions i dels àpats. És una mesura higiènica útil que probablement quedarà més enllà de la pandèmia.   Però ja entenem que Jesús a l’evangeli d’avui no parla solament d’una mesura higiènica sinó d’una tradició molt arrelada en el seu poble amb un significat religiós i que ha continuat present en el decurs de la història: la puresa ritual. Fa pocs dies, celebrant una eucaristia en una església de Barcelona, es va acostar un fidel a combregar portant a les mans un purificador perquè hi diposités a sobre l’eucaristia. I no era per portar-la a cap malalt, si no per sumir-la ell mateix. Potser aquell bon home tenia alguna nafra o ferida a la mà i per això se la tapava, però em va fer l’efecte que era un gest exterior de puresa ritual, del tot innece

Diumenge XXI de durant l'any  A la vida cada dia hem de prendre decisions, però decidir no és fàcil. Per poder decidir bé, cal serenor i una certa distància dels esdeveniments. Una decisió encertada omple de goig. Una decisió errònia ens pot desgraciar la vida. En l’àmbit de la fe, tots hem hagut de decidir, o si més no ens ho pensem: creure o no creure, practicar o no practicar... Creure de la manera que hem cregut tota la vida o deixar de creure com abans.   Potser creure amb més maduresa... A la Bíblia ha estat així, ho hem escoltat, Josué demana al poble que triï i el poble pren una decisió valenta: opten pel Senyor que els ha acompanyat sempre. No es volen arriscar a adorar d’altres déus. També, al Nou Testament, els apòstols romanen fidels al costat de Jesús, malgrat que no entenguin moltes coses... “Senyor, a qui aniríem?” Malgrat tot una cosa és la decisió i l’altre viure coherents amb allò que hem decidit. Recordo que un alcalde de Badalona li deia al bisbe Joan Carrer

Exèquies Roser Maragall Garriga 93 anys Tanatori de Sant Gervasi, 20 d’agost de 2021, Sant Bernat de Claravall Introducció: Cant espiritual de Joan Maragall (Maria Àngels i Roser Agustí) 1a lectura: Himne a la Caritat Joan. Salm 121: Quina alegria... Evangeli: El manament més gran (Mt 22, 34-40). Mn. Lluís Bonet. Pregàries Mn Lluís. Escrits finals: Clara Cambra (neta) i Pere Agustí. Aspersió: Roser Agustí (monja budista). Músics: Bernat (violí), Abraham (piano).   Introducció La vostra estimada Roser en vida us havia convocat moltes vegades. Avui  ens convoca el seu silenci, un silenci dens, dens però serè, i dins del silenci, ressona el Càntic Espiritual del seu avi admirat, Joan Maragall, que la Maria Àngels i la Roser ara recitaran com a introducció d’aquest comiat. Homilia Estem donant gràcies per la llarga vida de la Roser. I per començar a extreure tantes lliçons positives com ens ha donat fins al final i que ja anireu desgranant en les llargues sobr

  Solemnitat de Sant Roc, copatró de la Sagrera de Badalona Santa Maria, 16 d’agost de 2021 Estimats mossèn Ignasi, concelebrant, mossèn Quim, diaca i   ministres de l’altar. Sra. Cristina Aguero, alcaldessa accidental, Sra. Amanda Feria, regidora de cultura, ministres extraordinaris de l’Eucaristia membres de la família Fluvià, colles tradicionals (Diables, Dragolins, Mulassa, Gegants Ripal i Brunel · la del Mar, Esbart Sant Jordi, Ball de Bastons de Canyet,   Catifaires) germanes i germans, el jove ric de l’evangeli que hem proclamat, es va resistir a seguir Jesús. Roc, home de família rica, d’entrada tampoc no volgué seguir-lo, però després, ignorem el motiu, es va convertir, va renunciar els seus béns, els va repartir entre els pobres i marxà com a pelegrí a Itàlia... Mirem la seva imatge, amb el bastó i la carbassa, el capell d’ala ampla i mostrant la nafra de la seva cuixa, recordant que sofrí la sort dels empestats. Els jutges de què ens parla la primera lectur

Santa Maria de Badalona, Solemnitat de l'Assumpció de la Benaurada Verge Maria. 15 d’agost de 2021   Estimats Mn. Ignasi i P. Thomas, germans concelebrants, mossèn Quim, diaca i   ministres de l’altar. Sr. Juan Fernández, alcalde accidental, regidores i regidors, confrares i confraresses, colles populars, especialment geganters i catifaires, germanes i germans, enmig de les circumstàncies actuals, no gens fàcils, quan la nostra fragilitat es fa tan palesa, en un temps que se’ns trastoquen els plans, que hem vist emmalaltir o morir tantes persones estimades, la solemnitat de l’Assumpció de la Benaurada Verge Maria, és un raig de llum enmig de la foscor i de la incertesa. I per això avui ens hem vestit de festa per acudir a la casa de Maria i escoltar el missatge que ens envia. Avui contemplem la imatge de Maria Assumpta que presideix aquest altar major: fixeu-vos que té alguns elements de la iconografia que   s’inspiren en el llibre de l’Apocalipsi i, en concret, en

  Déu vos guard amigues i amics, avui és festa El passat 30 de juliol, morí mossèn Joan Galtés Pujol, un home de consens i de concòrdia, culte i elegant, de fi humor, un bon pastor, molts anys rector de la parròquia de Sant Gregori Taumaturg. Mossèn Joan era historiador de l’Església i canonge de la Catedral de Barcelona. Va escriure un llibre de meditacions marianes titulat “Per vostra Mercè”. En ell parla de la bellesa de Maria, a partir de la imatge gòtica de la Mare de Déu que es venera a la basílica de la Patrona de Barcelona, una obra atribuïda a Pere Moragues, un escultor del carrer Ample del segle XIV.   Diu que és el rostre de Maria que tots els barcelonins guardem en el nostre cor. Assenyala que és una cara que expressa la sorpresa, l’estupor, davant del missatge de l’àngel a l’Anunciació; una mirada de disponibilitat serena davant la Paraula de Déu, que expressa una alegria íntima i continguda i assegura que té els llavis closos, perquè el silenci li permet concebre el Ver