Jaume Aymar i Ragolta

Cos i Sang de Crist 2024 El Sant Sopar va tenir poc d’idíl · lic. Els ap ò stols estaven renyits i enfrontats entre ells per enveja i per lluites de poder. Hi ha prou textos dels evangelis que ho acrediten. No tenien cap ganes de participar en el sopar al que Jesús els convidava i que desitjava tan ardentment de celebrar. Però li van preparar per a ell. Planava la persecució, era un context clandestí: han de seguir un home que porta una gerra d’aigua. Habitualment les gerres d’aigua les portaven dones. Recordem el passatge de la samaritana, considerada per l’església cristiana ortodoxa tan important com els apòstols, perquè Jesús se li ha manifestat com a Messies (“el Messies soc jo que parlo amb tu) i ella ho acceptat. I planava, també, en aquell sopar, la traïció que és el més oposat a l’amistat. Encara avui hi ha milers i milers de persones arreu del món que celebren l’eucaristia el diumenge, a la mateixa parròquia, des de fa molts anys, amb les mateixes persones i ni es coneixen,...

  Déu vos guard. Estem commemorant el setè centenari del traspàs de Dante Alighieri, l’autor de la Divina Comèdia. Es tracta d’una obra mestra de la literatura universal, farcida de saviesa, que convida a la contemplació del Misteri -en el qual vivim submergits- i a la seva interiorització. El Papa Francesc ha recomanat de llegir-la. Sovint es diu que Dant parlava de “l’avara povertà dei catalani” però segons Josep Maria de Sagarra, insigne traductor d’aquesta magna obra   és una cita errònia quant a la forma i quant al fons: el vers 77 del cant VIII del “Paradiso” diu textualment: “l’avara povertà di Catalogna” un vers que no fa referència a la Catalunya peninsular, de la qual el Poeta degué tenir una idea vaga, sinó a Sicília, dominada, des del 30 de març de 1282, pels reis de la Corona d’Aragó, després del desastre dels Anjou i de les Vespres Sicilianes. Sí que Dant fa una referència a la Ciutat de Lleida, al cant XVIII, al cercle quart del Purgatori, fent menció de la ...

Homilia diumenge XVI de durant l’any 19 072020 De petits apreníem que hi ha gent bona i gent dolenta. Com a les pel · l í cules. No ten í em dubte de qui era el bo i qui el dolent.   Avui tot ha canviat. A les pel · l í cules –a algunes poques encara- no hi sol haver bons i dolents, si no que tothom té llums i ombres. I ens identifiquem amb els protagonistes. També hi ha pel · l í cules en qu è un personatge apareix primer com a odi ó s i en el decurs de la peli es va transformant fins a atraure’ns per les seves virtuts. I hi ha personatges encara que semblen encisadors i amables, després esdevenen pèrfids i traïdors. Reals, com la vida mateixa. De petits teníem clar que hi havia persones bones i dolentes, quan vam créixer vam aprendre a matisar. Avui, des de la maduresa, veiem persones que són bones de soca-rel i d’altres que són malèvoles, que tenen mala intenció, que sembla que vagin de mala fe, que són tortuoses, que menteixen o deformen la realitat a la seva conven...