Jaume Aymar i Ragolta

Estimats germans i germanes, Aquest evangeli d’avui culmina la conversa del Mestre amb els seus deixebles a la caseta de Cafarnaüm. Aquella casa dels germans Simó i Andreu i les seves famílies on el Mestre va viure temporades. Tot fa pensar que l’ensenyament de Jesús sobre el perdó il · limitat anava adre ç at als mateixos deixebles que entre ells tamb é vivien gelosies i desigs de revenja. “ Setanta vegades set ” , aquesta expressi ó de Jes ú s s ’ inspira en un personatge b í blic, for ç a desconegut per la majoria nosaltres ,que es troba en el llibre del Gènesi (4,24) Es deia Lèmec i era prou conegut entre els juesu.. Un dia Lèmec va dir a les seves dues dones: He mort un home que m'havia malferit, he mort un noi que m'havia donat cops. Caín serà venjat set vegades, però Lèmec ho serà setanta-set. Lèmec doncs era un arquetipus d’home violent que prometia venjar-se setanta-set vegades de les injúries rebudes. Jesús oposa a la venjança   indefinida de Lèmec l’absolut del p...

Homilia diumenge XX de durant l’any Parròquia de San Saturnino. Barri de Yungay. Santiago. Xile. Estimats germans i germanes, de vegades quan estem a la terrassa d’un restaurant o d’un cafè, amb una persona amiga, en conversa animada, ve a importunar-nos un pidolaire. Tant si l’ajudem econòmicament com si no, experimentem una certa incomoditat. Si l’ajudem, pensem que potser malgastarà aquell diner. Si no l’ajudem, pensem que potser realment ho necessita. Aquest cert desconcert és com l’alcohol que quan desinfecta, cou. En el fons, aquella persona l’ha exclosa la nostra pròpia societat, el nostre sistema de vida. I això no és per a culpabilitzar-nos, si no per a obrir els ulls davant del món que estem creant entre tots. Un amic sacerdot del bisbat d’Urgell, Ricard Barba, va fer la seva tesi doctoral a la universitat de Barcelona sobre els sicaris. Va investigar el seu món, les seves manipulacions, les seves febleses, la seva curta vida, perquè aquests mateixos joves assassins a s...

  CARTA DEL RECTOR Vacances actives Benvolguts feligresos, durant aquest estiu, la parròquia no ha fet vacances; certament el ritme ha baixat, però s’han continuat fent activitats i   atenent persones. Quant a l’acció social, diumenge passat, al final de la missa de 9, vam acomiadar el Lamine: fa onze anys que va decidir deixar el seu país, Senegal, travessant Mauritània, El Sàhara i   El Marroc, on fou maltractat per traficants de persones. Finalment, va prendre un cayuco que el va dur a las costes de Andalusia, fins arribar a Badalona per cercar un millor viure entre nosaltres i ajudar a la seva família des de la distància. Els darrers vuit anys ha tingut el suport i l’acompanyament de Càritas de la parròquia, ha obtingut la documentació reglada que li ha permès treballar amb   regularitat i, des de fa deu mesos, està treballant en un projecte de granja avícola que portarà junt amb la seva família. Càritas parroquial li ha donat suport tècnic. En Lamine to...

  El pensament del dia de Ràdio Estel 18 de maig de 2021 Déu vos guard Nova crisi migratòria a la frontera amb el Marroc.   Emigrants, pràcticament tots d’origen subsaharià, que arriben a Ceuta i a Melilla, cansats, desfets, atemorits, amb el dol d’haver deixat el seu país i la incertesa del seu destí. El primer rostre que veuen és el del personal de la Creu Roja. Rostres humans i humanitaris. Si la revelació de la creu a Constantí fou “amb aquest signe venceràs” ( in hoc signo vinces ) el missatge de la Creu Roja és inequívoc: in hoc signo, salus , amb aquest signe, salut. I s’hi abracen. Per primera vegada han arribat famílies amb nadons. Un nou èxode que revela una problemàtica antiga i complexa. Els problemes complexos requereixen solucions complexes. El poeta Carles Duarte escrivia: Han perdut el passat/no els queda sinó viure/aquest fràgil present/ocultant l’abandó que els fereix/desant plors en un gest despullat d’esperances. Bon dia.

Sant Pere i Sant Pau 2014 I vosaltres qui dieu que sóc? Aquesta pregunta de Jesús als seus deixebles travessa la història i arriba fins al dia d’avui: a cada un de nosaltres i a tots com a comunitat. En quin Déu creiem? De quin Déu parlem? Quin Déu anunciem?   Pot ser que ens costi parlar de Déu, quan sobre tot hauríem de parlar de les coses de Déu. Santa Teresa de Jesús deia: “hermanos, una de dos, o no hablar o hablar de Dios”. Parlar de Déu no vol dir fer alta teologia, vol dir que totes les situacions de la nostra vida haurien de quedar il·luminades a la llum de la fe, de l’esperança, de la caritat. I en canvi, sovint, quantes converses buides, quant parlar per parlar, quin oblit de Déu! Els apòstols Pere i Pau són dues columnes de l’Església: Pere, capdavanter de la fe, Pau el qui la va posar a plena llum. Però humanament parlant eren febles: aquell Pere, impetuós i generós, el qui l’havia afirmat solemnement, a l’hora decisiva, després va negar Jesús tres vegades. V...