Jaume Aymar i Ragolta

Homilia en el baptisme del Senyor 2022 Estimats germans i germanes, Els qui hem tingut l’oportunitat de pelegrinar a Terra Santa, hem renovat al riu Jordà, amb emoció, les promeses baptismals i, sovint, hem tornat a prendre consciència de la nostra condició de batejats. És una emoció semblant que la que experimentem quan assistim al baptisme d’un adult, pensem “sap el que es fa”. Quan es va consagrar aquesta església, fa nou segles, era obligatori batejar-se: per ser vilatà calia ser cristià: era el règim de cristiandat. Avui ningú no es bateja ni bateja obligadament. El baptisme és una elecció lliure. I quan veiem que un adult es bateja, pensem “quina decisió tan madura!”. I té molt de sentit també que uns pares portin els seus fills a batejar de petit, acompanyat dels padrins i dels avis. Recordo un bateig en què el pare, en el moment de vessar l’aigua sobre el caparró de la criatura, plorava d’emoció... L’evangeli d’aquesta festa uneix dos records: el primer que Jesús va baixa...

A la porta de l’església Benvinguts tots, especialment nens i nenes que amb els vostres pares i padrins, avis i tiets, heu vingut aquest diumenge a beneir palmes i palmons. Com us agrada de brandar els palmons i de picar les palmes, fent una escombra ben gran. Molts porteu llaçades de colors, alguns rosaris de sucre i d’altres adornaments... Altres porten rams d’olivera. La festa de la palma és molt i molt popular. I per alguns és la celebració més important de la Setmana Santa que avui comença, perquè la setmana, pels cristians no comença dilluns, si no diumenge. Diumenge és el primer dia de la setmana. La setmana pels cristians comença amb vestit de festa. Diumenge vinent, la Pasqua encetarà també cinquanta dies de joia i de trobada. Fa poc, parlant amb els pares de catequesi, una mare ens explicava que a casa seva de tant en tant, pares i fills es reuneixen per parlar. S’asseuen tots a la catifa i enraonen de com van les coses: les que van bé i les que haurien de millorar... D...