Jaume Aymar i Ragolta

Estimats,                 Una salutació ben cordial des de Santiago de Xile, on estic aquest mes convidat per COANIQUEM, corporació d’ajuda a nens cremats.   Hem proclamat a la primera lectura una visió del profeta Daniel, un personatge que visqué al segle VI abans de Crist, durant l’exili dels israelites a Babilònia. Les seves visions extraordinàries, descrites als capítols 7-12, en una època de mentalitat simbòlica, han estat motiu d’inspiració per als artistes en el decurs de la història. Així, la figura de l’ancià savi i venerable amb el vestit blanc com la neu i la cabellera blanquejada, pot haver inspirat des de les representacions barroques de Déu Pare que coronaven els retaules del segle XVIII i principis del XIX fins al mag Albus Percival de la sèrie Harry Potter que, aparentment, és un ancià paternal, savi i protector; passant pel druida Panoramix d’Astèrix que sap fabricar el beuratge més eficient. La bellesa del relat que h...

Diumenge XXVII de durant l'any A l’oració col·lecta del començament de la missa hem pregat perquè el Senyor ens concedeixi “allò que la pregaria no gosaria demanar”. M’he preguntat moltes vegades què és allò que no gosem a demanar en la pregària. Sovint hem estat i som molt agosarats en demanar coses al Senyor: salut, feina, que una persona canviï d’actitud, que en sortim bé d’una empresa complicada... Però potser no li hem demanat gaire de tenir més fe. Ens sembla que no cal, o que si en tenim més és perquè haurem de travessar encara més dificultats... i ens acontentem amb aquella fe que tenim que de vegades és minsa i escarransida, perquè busquem seguretats a d'altres llocs. L’epitafi que escriu el profeta Habacuc, seguint la inspiració del Senyor és modèlic i, alhora paradoxal, és a dir que va contra l’opinió comuna, que xoca: “L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut”. En aquell context històric, poc abans de la invasió de ...