Jaume Aymar i Ragolta

Cos i Sang de Crist 2024 El Sant Sopar va tenir poc d’idíl · lic. Els ap ò stols estaven renyits i enfrontats entre ells per enveja i per lluites de poder. Hi ha prou textos dels evangelis que ho acrediten. No tenien cap ganes de participar en el sopar al que Jesús els convidava i que desitjava tan ardentment de celebrar. Però li van preparar per a ell. Planava la persecució, era un context clandestí: han de seguir un home que porta una gerra d’aigua. Habitualment les gerres d’aigua les portaven dones. Recordem el passatge de la samaritana, considerada per l’església cristiana ortodoxa tan important com els apòstols, perquè Jesús se li ha manifestat com a Messies (“el Messies soc jo que parlo amb tu) i ella ho acceptat. I planava, també, en aquell sopar, la traïció que és el més oposat a l’amistat. Encara avui hi ha milers i milers de persones arreu del món que celebren l’eucaristia el diumenge, a la mateixa parròquia, des de fa molts anys, amb les mateixes persones i ni es coneixen,...

Homilia diumenge XXX de durant l’any Aquesta paràbola de Jesús és molt real i us pregaria que no penséssiu: “això és per als altres”. No: també és per a tu. També és per a mi. Si ens aturem un moment haurem de reconèixer que tots nosaltres també   hem pensat de vegades: “no sóc com els altres...”.   Molt sovint som temptats per la vanitat, de vegades ben subtilment. Ens agrada que ens alabin i fins i tot que ens adulin... Però   també és cert que de vegades ens sentim ben poca cosa com el cobrador d’impostos que “ni gosava aixecar els ulls al cel”. Santa Teresa deia que “humildad es andar en verdad”. Entre poc i massa. I el Senyor és pedagog perquè quan ens vantem massa, ens ve, no sabem com, una cura d’humilitat. Quan jo era capellà jove, no podia sofrir que la gent a missa s’assegués als darrers bancs. Pensava, i penso encara, que una assemblea dispersa no és assemblea ni és missa. Però amb tot, cada vegada més respecto aquells que seuen als darrers bancs… El...

Maria, porta de la Pau A la porta de les masies i de les cases antigues hi sol haver escrit:   Ave Maria . Recordo al poble que de petit quan una persona entrava en una casa saludava dient: “A Maria!” (que era la fórmula resumida de l’Ave Maria). És una manera quotidiana de recordar-nos que Maria és la porta del cel. Avui a l’entrada del nou any civil 2013 la contemplem en el misteri de la seva maternitat. Maria és Mare de Déu. Aquesta és una afirmació mariològica, però com recorda el Dr. Esquerda, eminent mariòleg, és també cristològica, és una manera d’expressar la doble naturalesa de Crist: si és mare és que Jesús era veritablement home i dir que és “de Déu” és subratllar la divinitat de Jesucrist. Avui és també la Jornada Mundial de la Pau. Maria va ser una dona de pau. Quan Jesús va néixer a Betlem els àngels cantaven: “Glòria a Déu a dalt del cel i pau als homes que estima el Senyor”. Maria, a prop de la palla del pessebre, va sentir aquest càntic en el seu cor. Per...