Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge III de Quaresma Encara avui al Monestir de Santa Caterina del Sinaí, hi ha una gran bardissa rebrot segons tradició, d'aquella on Moisés va saber escoltar la veu de Déu. La bardissa és punxeguda, inhòspita i encara és una bardissa incandescent. Déu se'ns manifesta en l'asperesa de les circumstàncies de la vida. Ens crida també en aquells fets complexes que no som capaços d'entendre i ens envia en missió. Moisès es fia de la veu de Déu i es disposa a alliberar el seu poble. Però fa una pregunta quin és el nom del qui m'envia. I la resposta simple, lacònica "jo sóc el qui sóc": sembla una evasiva però no ho és pas. Cadascú de nosaltres som però podríem no ser. Només Déu és. I la prova màxima que som però podríem no ser és que un dia o una nit deixarem de ser.Davant de dos tipus de mort (una violenta, a mans de Ponç Pilat) i una altra fortuïta (el desplomament de la torre de Siloé) Jesús ensenya dues coses: desvincula la mort del càstig,...

Diumenge XXXI de durant l'any Jesús clama contra la incoherència. Molts també avui també clamem en contra d’ella. Incoherència de vida. Tots veiem la incoherència d’alguns polítics. D’algunes persones d’Església. Però veiem la nostra d’incoherència? Veig la meva incoherència? No sempre. També jo sovint dic i no faig. La gent té posada els ulls en aquesta minoria creativa en paraules de Benet XVI que som l’Església. Què diuen de nosaltres els cristians? Ens veuen coherents? Es tracta sobretot d’una coherència amb l’evangeli. D’un estil de vida pobre, desprès, alegre, pacificador, mansuet... Ara aquesta coherència només la pot desvetllar la tendresa! Amb quines paraules tan tendres Sant Pau parla als cristians de Tessalònica! Abans de dir-li a una persona què li demana Déu convé que aquesta persona se senti estimada per Déu. I se sentirà estimada per Déu a través de la nostra estimació. Quin abandonament tan gran el del salm: “Em mantinc en una pau tranquil•la com un nen a la falda d...