Jaume Aymar i Ragolta

La família de la meva mare ve de l’Aragó. El nostre besavi matern (iaio), Bartolomé Mariano García Vallejo i avi matern de la meva mare, María Luz,  nasqué a l’Almunia de Doña Godina, avui a uns tres quarts d’hora de Saragossa, en cotxe. La nostra besàvia, Paca Moreno Bailo, va néixer a Grisen,  també a uns quaranta minuts de la Almunia. Per tant tots dos eren maños . I tots dos emigraren a Barcelona. I no sols ells, també vingueren tots els germans del iaio , i els seus pares Pascual y Antonia. I aquí freqüentaven el Centro Aragonés la Casa de Aragón a Ciutat Vella i el centre regional més important, amb diferència, de Barcelona.De petit, escoltava a casa aquest acudit : Dos mañicos fueron a bautizar a su hijo. ¿Cómo queréis ponerle? -preguntó el cura- Elefante. ¿Cómo? ¿Elefante? ¡Este nombre no es católico!. ¿Ridiez, y no se llama León el Papa? Aquest acudit que, aleshores, jo no entenia, deu tenir aproximadament cent cinquanta anys perquè Lleó XIII fou elegit el 1878, ...

Diumenge de l’alegria 9 de març de 2024 Aquest diumenge és el diumenge de l’alegria, el que abans es deia la Dominica Letare . Un petit oasi en el desert de la Quaresma que estem travessant, per això el color dels ornaments. Ahir a la Capella dels Dolors es va celebrar el drama sacre de Santa Maria vestida de dol. El dol és negre. No és mal color, perquè el negre és color de la nit, és el color de la fe. El diàleg de Jesús amb Nicodem, és un diàleg personal que després, es converteix en un diàleg en plural: “Si quan us he parlat de les coses de la terra no creieu, com serà quan us parli de les coses del cel, em creureu?”. Avui no en parlem gaire de les coses del cel. De petits en parlàvem més. Vaig tenir la sort de conèixer la meva besàvia paterna, la Joaquima Raspall, Donya Quimeta, la mestra del Poblenou, que va ensenyar a llegir i a escriure quatre generacions d’aquest barri barceloní. Quan va morir, l’any 1968, jo tenia 11 anys, però me’n recordo com si fos ara, perquè era la p...