Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge IV d'Advent Una vegada un amic prevere, mossèn Jordi Piquer, volia fer un recés sobre Sant Josep i li va demanar consell al Dr. Isidre Gomà. Aquest va respondre ràpid. Josep? Fe, esperança i caritat en silenci. Ja tinc l’esquema! Digué mossèn Jordi. De fet el silenci de Josep és proverbial.   Que diferent que és tenir fe en silenci, d’anar fent pel món proclames. Que diferent que és esperar en silenci que encomanar esperances vanes. Que diferent és exercir la caritat en silenci, que voler sortir sempre a la foto.   Que a l’Escriptura no hi hagi paraules atribuïdes a Josep no vol dir que fos mut, almenys sabem que segur una paraula va dir: “Jesús”, quan va anar a inscriure’l. I malgrat aquest silenci Josep no era un home passiu, sinó que va haver de prendre diverses decisions delicades. Quan s’adona que Maria està encinta abans de conviure junts, decideix repudiar-la en privat i no lliurar-la al rigorós procés de la Llei que era la lapidació. Així ho diu el l...

Diumenge XXIII de durant l'any 10/11/2017     Conten que a una abadessa una periodista li va preguntar encuriosida: “i vostès fan vot de pobresa?” “Sí”- li va respondre aquesta, però sap quina és la pobresa més gran? La vida comunitària.  Sovint, quan en una comunitat hi ha problemes penso la resposta sàvia d’aquesta monja. Perquè conviure, de vegades anys, amb unes persones que un no ha escollit, amb les seves limitacions, és una pobresa. En tota comunitat tard o d’hora sorgeixen problemes. Els problemes s’han de saber afrontar, perquè poden esdevenir també oportunitats... Jean Vanier, filòsof i fundador de les Comunitats de l’Arca, té un llibre que porta per títol La comunidad, lugar de perdón y de fiesta , on presenta la vida comunitària com una aventura quotidiana, on errors i fracassos s’alternen amb moments de profunda unitat. L’experiència, la vida mateixa, fa de la comunitat un lloc de perdó i de festa, aquell àmbit on es confronta tot ideal, tota il·lusió a...

Tercer diumenge d'Advent. Dominica gaudete 13/12/15 Avui és el diumenge del goig, totes les lectures, els ornaments, les flors, els cants parlen en aquesta clau de proximitat joiosa. Tornem a posar els ulls en   Joan Baptista, l’home del desert, el que havia portat al desert a la ciutat, dóna consells precisos i realistes: “Vestit i menjar” eren i són l’expressió popular de tot allò que és indispensable per a viure una vida digna. Lluc posa en llavis de Joan el sentit social que ja vivia la primitiva comunitat cristiana com s’explica el llibre dels Fets. És bonic de veure que avui passat tants anys la flama del compartir –malgrat tot- es manté encesa. Ahir mateix, aquí a la parròquia de Santa Maria vam tenir un concert solidari amb el lema “superant l’estigma i la pobresa,” a favor de la Fundació Acollida i Esperança una entitat dedicada a crear espais d’acollida i a atendre a persones que pateixen exclusió social moltes d’elles a causa de la SIDA, sense recursos econòmic...

Homilia diumenge XXIV de durant l'any (13/09/15) I vosaltres qui dieu que sóc? Aquesta pregunta de Jesús travessa la història. Es pot “dir” amb paraules , però es “diu” sobre tot amb les obres, amb els exemples, amb el testimoni, amb la manera de viure. Ho ha explicat clarament Sant Jaume en la segona lectura. En temps de Jesús circulaven rumors sobre la seva identitat. Les respostes eren molt variades però no es corresponien amb aquella experiència tan bonica i tan fonamental que Jesús va fer en el Jordà i que era la font de la seva llibertat interior: sentir-se elegit i estimat per Déu. I quan el Mestre s’adreça als deixebles i els pregunta: i vosaltres qui dieu que sóc? Pere, impetuós, li respon: “¡Tu ets el Messies!” Però Simó pensava en un Messies que els havia d’alliberar del jou dels romans, emprant la violència i també la revenja. I aquell messianisme certament no era el de Jesús, que havia vingut a anunciar un Déu d’amor i de pau, de misericòrdia i de perdó... Per...

Homilia en la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu 15/08/15 Introducció  Vull donar la benvinguda a l'Arquebisbe   Evariste Ngoyagoye de Bujumbura, capital de Burundi.   És ell qui va ordenar mossèn Richard, vicari d’aquesta parròquia. Bienvenue Mgr . Merci d'être venu. Dans cette Eucharistie nous prions pour leur pays et pour leur église locale. Saludo també als altres concelebrants, l'arxiprest, mossèn Andreu Oller,  el P. Mariano, mossèn Rafael Melo, de Veracruz (Mèxic) als ministres de l’altar, a l’alcaldessa i a les   autoritats de Badalona, a les altres comunitats cristianes de la ciutat i als representants d’altres tradicions i confessions religioses que avui ens honoren amb la seva presència. L’Eucaristia és l’acte més important dels cristians i el celebrem amb la joia al cor. Donem gràcies pel do de la vida i per tants beneficis amb els quals Déu ens obsequia cada dia. Homilia “La festa és un invent de Déu” aquesta expre...

L’exaltació de la Santa Creu 14/09/14 Celebrem l’exaltació de la Santa Creu en diumenge. En un himne litúrgic diem “hissem la creu, bandera de salut”. Aquesta setmana hem vist hissar moltes senyeres, en una de les Diades més participades, joioses i cíviques de la història. Preguem el Senyor que s’acreixi el diàleg a favor de la pau i la concòrdia... Però els cristians tenim una bandera que emergeix per damunt de totes: la creu de Jesús. Aquell instrument de tortura i de suplici   paradoxalment ha esdevingut per a tothom senyera de salut corporal i espiritual. En temps de cristiandat, la creu era molt present a la vida quotidiana: les persones se senyaven sovint, feien el senyal de la creu en llescar el pa, en sortir de casa, en passar davant de l’església, beneïen la taula, clavaven creus de palma a les portes de les cases i les masies, etc. Els clergues també   sovint impartien benediccions als nuvis, a les mares que havien tingut un fill, passat el puerperi o quaranta...

Homilia en el diumenge de la Sagrada Família (29/12/2013) L’oració col·lecta d’avui ens ha parlat d’imitar les virtuts domèstiques de la Sagrada Família. El recordat mossèn Martí Amagat, escrivia més col·loquialment, "les virtuts d'estar per casa". Quines són aquestes virtuts? Jesús, com a bon israelita se sabia de memòria el quart manament de la llei de Déu: “honrar pare i mare”. Se’l sabia i el va practicar sempre, convivint amb ells, amb Josep i Maria, fins i tot confiant la seva mare, ja vídua, al deixeble estimat des de la creu. La primera lectura ha glossat aquest “honrar els pares”, especialment en la seva ancianitat amb unes paraules ben actuals: “fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força”. Honrar el pare i la mare en la vellesa, en la malaltia, potser en la demència, fins la mort. Ells ho han donat tot per nosaltres, ...

Diumenge IV d’Advent Molts artistes han representat l’Anunciació a Maria. Molts menys l’Anunciació de Josep...A Roma, al monument de la Immaculada hi ha un baix relleu amb l’anunciació a Josep. Si important va ser l’anunciació a Maria també ho va ser la de Josep.   També ell va complir allò que Déu li demanava. Els missatges anaven al cap de la família a Josep. El seu matrimoni no va ser una imitació de matrimoni, com de segona categoria. Va ser una unió molt pregona, misteriosa, virginal, diferent però en profunditat.   Maria abandonava la seva llibertat en la llibertat responsable de Josep. No feia res sense ell, estaven units en una sola ànima, en una sola unitat: i allí va anar creixent el Nen Jesús. Hem de posar-nos al lloc de Josep.   En aquell temps el poble d’Israel la dona era propietat del marit, talment com un terreny, una casa, uns camps... És com si l’Àngel li digués allò que naixerà en el teu terreny és propietat teva. El missatge de Déu és molt ...

Diumenge XV de durant l'any Enmig de la xafogor   de l’estiu Abraham reconeix en aquells tres pelegrins la presència del mateix Déu. No els pregunta ni qui són ni com pensen , ni la calor l’impedeix de treballar: de seguida els acull i els prepara un àpat. I gràcies a la seva generositat Abraham escolta dels   llavis d’aquells nouvinguts un anunci sorprenent que li canviarà la vida... Potser la representació més cèlebre d’aquesta escena és la icona que ens va deixar Andrei Rublev al segle XV, plena d’un simbolisme encisador: tres àngels alhora semblants però amb túniques de colors diferents. L’àngel que porta el mantell blau representa Déu Pare- el cel- el que el porta vermell Déu Fill –el sacrifici de la creu- i el que el porta verd Déu Esperit Sant. A la part de dalt hi veiem una casa, un arbre i una muntanya. Són signes de les grans realitats religioses de l’Antic i del Nou Testament. La casa és l’indret de la presència de Déu enmig del seu poble (el Temple en l’Antic...

Solemnitat de la Santíssima Trinitat Avui molts es pregunten: hi ha Déu? Amb tant de mal, de corrupció, de violència cruel, de malaltia incurable… hi ha Déu? I els cristians diem sí hi ha Déu, un Déu que respecta la nostra llibertat, que estima i que plora. Que s’alegra amb el bé. Aleshores com es pot conciliar el misteri del mal i l’existència de Déu? El mal és fruit de la nostra llibertat sovint irresponsable, Déu el tolera però no el vol i ens ha promès que a la fi el bé triomfarà. Malgrat tot hi ha Misteri. El científic i poeta David Jou afirma que l’Univers és tan complex precisament perquè hi hagi pogut haver vida humana. Per tant tot l’Univers, afegeixo jo, ens parla de l’Amor infinit de Déu. Com és Déu? El Papa Francesc diu: “Al Déu u i trinitari el nostre poble el viu com un Déu baptismal i batejador. Un Déu en el qual un va ser submergit de nen i en el qual vivim, ens movem i existim. El misteri de la Trinitat és més ambient vital que circumda la fe del nostre poble,...

Se acerca la Semana Santa. Domingo que viene es domingo de Ramos: una fiesta tradicional para mayores y pequeños. Ya hace día que las madrinas se aprestan a comprar palmas y ramos. Este año en Barcelona la bendición de Ramos se hará en la Sagrada Familia ya cubierta y dedicada. Cuando Antonio Gaudí diseñó los coronamientos de los campanarios del Templo hizo poner en ellos la inscripción “Hosanna in Excelsis Deo”. Hosanna, es una palabra que procede del arameo, la lengua que hablaba Jesús y que hablaban también los primeros cristianos de Jerusalén. Literalmente significa: "sálvanos, te lo pedimos", es por lo tanto una petición de ayuda y de salvación. También en el pasaje de la entrada de Jesús en Jerusalén la gente gritaba "Hosanna", como un reconocimiento de la proximidad del Reino de Dios, es decir de Dios mismo, que Jesús ha venido a hacer presente. Después "Hosanna" se convirtió en una aclamación de la victoria de Dios, un reconocimiento de su poder sa...