Reconeixement, misteri i participació
Homilia Diumenge III de Pasqua 19/04/15 Els deixebles d’Emaús expliquen a la comunitat reunida el que els ha passat pel camí i com han reconegut Jesús quan partia el pa. Diuen que fa més feliç reconèixer que conèixer, quan coneixem descobrim per primera vegada, però quan reconeixem ens passen pel cor aquelles experiències viscudes al costat d’aquella persona o d’aquell indret o d’aquell fet. I això ens emociona, ens estimula i ens fa créixer. És evident que això no és immediat, que hi ha tot un procés: abans del reconeixement els deixebles s’esglaien i dubten. Com nosaltres avui ens esglaiem i dubtem tan sovint... Però després tot és pau i alegria. Jesús Ressuscitat continua essent un Mestre que els ensenya i que comparteix la taula amb ells, com ho havia fet durat tres anys, però ara tot ha canviat: la seva presència és ben real i alhora, misteriosament transcendida. Cal un acte de fe per reconèixer-lo i aquell acte de fe porta a la missió. La fe no és autèntica si no port...