Trampa saducea
Diumenge XXXII Estimats, aquesta setmana molts hem visitat el cementiri o el columbari, hem pregat pels nostres difunts, hem pensat més en la mort i en el més enllà. És just i necessari. És convenient. I també és insuficient. Perquè com va dir, profèticament, Gustavo Adolfo Bécquer: “ Díos mío qué solos se quedan los muertos! ” I l’evangeli d’avui ens parla de la resurrecció. Ens en parla a partir d’aquesta topada amb els saduceus. També les topades poden ser fructuoses. Aquells homes que no creien en la resurrecció, havien caigut en el seu propi parany. El parany saduceu, la trampa saducea, és una expressió que ha passat a la nostra parla, és la pregunta capciosa que es planteja amb ànim de comprometre l'interlocutor, perquè qualsevol resposta que doni pot ser mal interpretada o considerada inconvenient. Els saduceus eren experts en plantejar aquest tipus de qüestions enverinades: per exemple, aquesta d’avui si una dona té set esposos, en la resurrecció,...