Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge 29 de durant l’any Estimats, en una ocasió, quan arribaren a Cafarnaüm, allà on Jesús vivia, a casa de Pere i d’Andreu, els recaptadors del tribut del temple van preguntar a Pere si el seu mestre pagava el tribut, i Pere els va dir que sí. En entrar a casa, Jesús qüestionà Pere sobre si els reis cobren tributs dels fills o dels estranys, i en respondre Pere que dels estranys, Jesús conclogué que els fills n’estan exempts.   Tanmateix, per evitar escàndols, Jesús digué a Pere que anés a pescar i que en la boca del primer peix hi trobaria una moneda per pagar per tots dos. Fills d’una terra, d’una pàtria (la casa del Pare) formem part d’una gran família que ha d’organitzar sàviament la bona convivència. En aquest context cal entendre aquest passatge i la sàvia resposta de Jesús “doneu al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu allò que és de Déu”, segons els entesos, la traducció exacta fora: retorneu, torneu, al Cèsar allò que és del Cèsar i retorneu a Déu el qu...

Diumenge XXIX de durant l’any (19/10/2014) Aquest evangeli és dels més populars i citats en molts àmbits amb motius diversos: “doneu al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu allò que és de Déu”.   De fet les monedes del César contenien una blasfèmia per als cristians: feien del César un déu.   I per això els canvistes del Temple canviaven aquelles monedes per unes altres perquè els jueus poguessin fer les seves ofrenes sense contaminar-se. I per això Jesús, un dia, indignat va bolcar les taules dels canvistes del Temple. Fixeu-vos que aquí hi ha una gran qüestió per entendre l’església dels màrtirs. Els màrtirs eren turmentats no tant perquè creien a Jesús com   perquè es negaven a retre culte als déus pagans. De tota manera aquest evangeli avui l’hem d’entendre d’una manera inclusiva. Hem de complir els nostres deures cívics i a la vegada li hem de donar a Déu l’honra que és deguda. Noteu que avui usem una frase avui molt estesa i pròpia del llenguatge escolar...