Jaume Aymar i Ragolta

En l’Any de la Misericòrdia, el signe del rentament de peus aquest Dijous Sant té una ressonància especial. Els peus es rentaven sobre tot als pelegrins, era per tant una obra de misericòrdia, pròpia de l’acolliment.  Conservo una fotografia d’un vicari, que ja va morir, el P. Giovanni Ferrando. Era un gran caminador. Pujant a peu a Montserrat un havia quedat enrere: li feien molt mal els peus. El P. Giovanni de vegades anava al davant, de vegades al costat, de vegades a darrera de tot, com ha de fer el bon pastor... En veure aquell pobre que havia quedat enrere, es va agenollar als seus peus, li va guarir les ampolles i li va fer una frega, sàviament, perquè pogués continuar caminant. És la millor imatge del bon pastor. De vegades cal caminar al ritme del més lent, a pensar o a actuar...  Tan important era antigament el rentament de peus que a la primitiva comunitat s’havia plantejat si no era un nou sagrament. Avui és un dia molt eclesial. Diu el Papa Francesc que l’...

Setmana XVII de durant l’any. Diumenge 27 de juliol de 2014 Salomó demanava a Déu la gràcia de saber escoltar per poder fer dues coses: justícia al poble i destriar el bé del mal. Certament són característiques de bon governant. Un governant que sàpiga escoltar les justes demandes del seu poble serà un governant just. El dèspota en canvi és aquell que diu que ho fa tot per al poble, però sense tenir en compte el poble. Quantes dictadures hi ha avui en el món? Diuen que a l’Àfrica n’hi ha 26, a Àsia 22, a Amèrica, 6... Massa. Però pensem en temperaments autoritaris de grups i institucions podem tenir ben a prop nostre i que nosaltres mateixos podem tenir comportaments dictatorials. El que demana Salomó, el rei savi, és també lliçons de saviesa per a tots nosaltres. Escoltar no és simplement sentir, és valorar allò que ens han dit. Sant Benet diu en la seva Regla que cal escoltar sempre el monjo més jove. A les famílies i a les comunitats hauríem de saber fer-ho així, sense dema...

Diumenge XXX de durant l'any A Estimar Deu i estimar el proïsme ja eren manaments de l'Antic Testament. La novetat de Jesus es que els uneix tots dos en un de sol. No son dos amors sino un sol corrent d'amor. L'amor no es pot manar. O es fruit d'un cor lliure o no es amor. L'amor es una manera de ser. Com escrivia Ramon Llull al Llibre d'Amic e Amat : "–De què est?–. –D'amor–. –Qui t'ha engenrat?–. –Amor–. –On nasquist?–. –En amor–. –Qui t'ha nodrit?–. –Amor–. –De què vius?–. –D'amor–. –Con has nom?–. –Amor–. –D'on vens?–. –D'amor–. –On vas?–. –A amor–. –On estàs?–. –En amor–...". Però Jesús no sols proclama l'amor sino que ensenya la manera de viure i conciliar aquestes dues dimensions de l'amor. Tota la vida cristiana es passar d'un amor encara interessat a un amor desinteressat i gratuït l'amor en caritat. La missió s’ha d’entendre en aquesta perspectiva. Domund , diumenge mundial de les missions. Cal sabe...