Jaume Aymar i Ragolta

Estimar, deixar-se estimar, fer-se estimar Jesús es treu els vestits per rentar els peus als seus amics. El rentament, signe d’hospitalitat als pelegrins. D’aquells que viuen l’èxode en la seva vida. Signe del que es dona tot i del tot, es posa als seus peus. En silenci eloqüent. Fa el mateix gest que havia fet amb ell aquella dona a casa de Simó el fariseu. No sabem si, com ella, Jesús va plorar també als peus dels seus deixebles que anaven a abandonar-lo aviat, com vam meditar dimarts a l’ofici de tenebres. L’evangeli no ho diu, però el Senyor devia estar profundament commogut i els seus apòstols també. La tradició diu que després de rentar els peus, el sacerdot els besa en signe de respecte i de tendresa.   Simó no vol deixar rentar-se els peus. Es resisteix. L’amor és un procés d’anada i tornada. Per tal que l’arc de l’amor sigui complet, cal estimar i deixar-se estimar. I deixar-se estimar, deixar-se ajudar, implica humilitat. ”.   I encara, afegia Dolores Arriola, la...

Avui donem gràcies a Déu per la vida de la Pilar Mongay Pedragosa que fa 96 anys. I per la   Montserrat Illa Fàbregas, que en fa 90. Preguem per en Jordi Fibla que morí aquesta setmana, al carrer, a la placeta del Manresà de Badalona. Els seus pares eren del nostre equip de matrimonis. Homilia diumenge III de Quaresma  Estimats germans i germanes, Sovint diem que Quaresma és temps de conversió, repetim que ens hem de convertir, de rectificar, de girar-nos, de mirar cap a la direcció correcta, però no acabem de saber de què ens hem de convertir ni en què ni de quina manera. Les lectures d’avui, llegides a la claror de la fe, ens donen pistes importants per saber gestionar la nostra vida i contribuir a millorar el nostre entorn. En primer lloc Moisès es troba amb una rebel · li ó i tem que l ’ apedreguin. El poble es fa una pregunta molt clara: « El Senyor, é s amb nosaltres o no hi é s? » Aquesta pregunta se la fa el mateix Mois è s. I aquesta pregunta ens la plante...

Diumenge de l'octava de Pasqua Escoltant aquesta descripció que el llibre dels Fets dels Apòstols fa sobre la multitud dels creients: que tenien un sol cor i una sola ànima, que tenien els béns en comú i per això no tenien pobres, que no hi havia ningú que visqués en la indigència... podem pensar, d’una banda, que lluny que estem d’aquest estil de viure tan autèntic dels primers cristians. I també ens podem consolar pensant que aquesta descripció està idealitzada, que en realitat no era ben bé així... D’una banda els evangelis ens permeten afirmar que ja des de temps apostòlics hi havia resistències a l’acció de l’Esperit Sant i rivalitats. N’hi havia, com Tomàs, que es negaven a creure en el testimoni de la comunitat reunida quan li deia: “Hem vist el Senyor”. I segurament n’hi havia més que també dubtaven, ho diuen les Escriptures a l’hora de parlar de l’Ascensió: “Alguns d’ells dubtaren...” En qualsevol cas, si el comportament de la primitiva comunitat cristiana no fou així en m...

Sant Jeroni de la Murtra, 19 de gener de 2020 Hem proclamat un fragment del capítol primer de l’evangeli de sant Joan, un capítol en el qual l’evangelista sabia que la cronologia, el dia a dia ordenat, era molt important, perquè pel mateix evangelista eren els dies de que Jesús el va cridar, en una hora precisa, les quatre de la tarda. Era, diríem, el temps fundacional del projecte de Jesús. Després al quart evangeli els esdeveniments ja no seguiran un ordre cronològic, si no teològic. “Mireu l’anyell de Déu”, és l’expressió que usa Joan Baptista, per indicar és ell i no jo.   I és que en el segle primer hi havia encara una secta que creien en Joan i no en Jesús. I Joan deia: no, no, mireu-lo a ell... però l’important és que és un mirar que és també un deixar-se mirar. Hoy Señor nos miras y ves que estamos consternados y tristes por la muerte de nuestro hermano Hommod que llegó a nuestra vida en abril de 2012. Han sido casi 8 años de convivencia cotidiana aquí en la ...

Homilia diumenge XXXIII de durant l’any Estimats germans i germanes: Avui a l’Església celebrem la II Jornada Mundial dels Pobres instituïda pel Papa Francesc. El bisbe de Roma ens anima a celebrar-la a les nostres parròquies i comunitats per prendre consciència de la situació de pobresa que viuen molts germans i germanes nostres. I hi ha tantes menes de pobresa! Recordo que la Montserrat, molt activa a Càritas de Sant Francesc d’Assís de Bufalà diu que la principal pobresa és al cap... Quantes persones víctimes de la marginació acaben amb trastorns de personalitat. Aquesta setmana una cristiana compromesa de la nostra parròquia, mare de família, em parlava d’una noia veïna seva que viu al centre de la ciutat. Una noia que havia estat bonica, sana, elegant, que fins i tot havia estat actriu i ara, en canvi, camina embrutida, deixada, sense esma, pels carrers de Badalona. No sembla la mateixa. Fa pocs dies va trucar a la nostra porta un noi culte que havia estat actor e...