Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge V de durant l’any 5/02/17 Diumenge passat proclamàvem les benaurances. Una d’elles és “sortosos els compassius perquè Déu els compadirà”. Avui, la lectura del llibre d’Isaïes (58, 7-10) aporta cinc avantatges molt interessants sobre les obres de misericòrdia: Diu que la persona que les exerceix sent que esclata una llum en la seva vida. Una llum com la del matí. Ajudar de debò el qui ho necessita, de manera abnegada i generosa, és una il·luminació, quelcom que esclareix els nostres actes. Conec persones que m’ho han dit: “quant de bé que m’ha fet personalment, col·laborar amb aquesta institució!”. “Ha estat una de les coses importants de la meva vida...” Probablement tots en coneixem d’aquestes persones que col·laboren en un voluntariat, en una ONG. Però no es tracta sols d’un ajut social sinó d’una repercussió positiva en el creixement en la fe. Em deia un amic que a EUA la paraula “compassió” no té les connotacions negatives que aquí té sinó que vol dir “...

Homilía diumenge XV de durant l'any Hi ha una paraula, un concepte que és comú en les grans religions monoteistes i també en el budisme: compassió. Compadir-nos és fer nostres els patiments de l’altre. El dolor és intransferible: és impossible que pateixi com pateix el meu germà, però sí que me’n puc fer càrrec del seu patir. Això és la compassió ajudar-lo a portar el seu sofriment. I la prova que aquest concepte és clau. Les sectes satàniques –que també n’hi ha- el que han combatut sempre és la compassió. La compassió requereix temps. El sacerdot i el levita no podrien perdre temps. El samarità sí: va perdre el temps perquè va veure i es va compadir. Va reconèixer en aquell home nu i malferit un germà en l’existència. No li importava ni qui era ni d’on venia ni com pensava. Quan el juny del 1926 Antoni Gaudí fou atropellat pel tramvia diversos cotxes van passar de llarg. Potser per no tancar de sang la tapisseria del seus cotxes. Finalment   fou una bona gent que el...