Jaume Aymar i Ragolta

Quin és el context de l’escena de la transfiguració, que hem contemplat? És un context fosc, molt fosc. Jesús ja havia estat rebutjat de manera oficial per les autoritats del judaisme i havia   viatjat amb els seus deixebles cap a l’extrem nord de país, a la zona de Cesarea de Filip. Allà, en contrast amb la ceguesa d’Israel pel que fa a la seva persona, rep el consol de la confessió de Pere que Ell   és Crist, el Fill de Déu vivent. Ja d’abans de la transfiguració, Jesús ja havia fet una promesa, ja havia anunciat als seus deixebles que alguns d’ells veurien “el Fill de l’Home venint en el seu regne” (Mt. 16:28). Una promesa que no triga a acomplir-se. Fou en el context d’aquesta crisi en el ministeri de el Senyor, quan afrontava la última etapa de la seva humiliació (cfr. Fil. 2: 8), que s’esdevé aquesta manifestació visible de la glòria del Senyor davant dels més estimats i que s’ha de manifestar públicament en el futur (Fil. 2: 9). Pere, anys després, afirma que van veure amb el se

Diumenge I de Quaresma Quaresma és el temps de posar nom a les nostres temptacions, que es tornen més subtils i sibil · lines com més anem avançant en el camí del seguiment de Jesús, com més grans ens fem. La bella aliança de Déu amb Noé que hem escoltat en la primera lectura és una aliança en primer lloc amb els éssers humans i els seus descendents, però és també una aliança amb tota la creació, els altres éssers animats, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Cal que tinguem una justa relació amb els animals, també són creatures de Déu, els hem de respectar i podem aprendre d’ells moltes coses, la fidelitat, la tenacitat, la tendresa... sense caure ni en la ideologia animalista ni en la supèrbia de creure’ns el reis de la Creació. El Papa Francesc a la Laudato si denuncia que cada any desapareixen milers d’espècies vegetals i animals que ja no podrem conèixer, que els nostres fills ja no podran veure, perdudes per sempre (n. 33)

Diumenge VI de durant l'any Estimats germans, Què ens diu el Senyor en aquest evangeli d’avui? A primera vista és un evangeli que parla de la guarició d’un leprós. Però avui la lepra, malgrat que avui encara afecta 16 milions de persones en el món i unes cinquanta mil a Europa, ens pot quedar un mica lluny Amb tot, ens diuen els entesos que la referència a la lepra a la Bíblia no solament es refereix a aquesta malaltia concreta, sinó que la paraula hebrea té un significat més ampli que incorpora diverses afeccions de la pell, fins i tot a floridures a parets, mobiliari o roba (Pilar Casals). Recordo que, de petit, al poble quan es parlava de “pesta” s’usava la mateixa paraula per parlar de la malaltia dels conills, que per indicar figuradament que hi havia moltes formigues o molts mosquits: “és una pesta”, es deia amb evident exageració. Ara sí que en la pandèmia tots hem experimentat molt de prop el que és una pesta i encara molt més contagiosa que la mateixa lepra! Sigui co

  Insomni i vetlla. Diumenge V de durant l’any.   7 de febrer de 2020 “Així que em fico al llit ja penso: ‘Quan serà de dia perquè em pugui llevar’ I estic neguitós del vespre a la matinada”. Amb aquestes paraules, Job explica als seus amics, senzillament que pateix d’insomni. Com avui en pateix tanta gent, potser algú de vosaltres, o dels qui ens escolteu de lluny estant... Semblava que gràcies al toc de queda, podríem dormir més hores, i en molts casos deu ser així, però la veritat és que l’actual crisi del coronavirus ha fet que descansar bé a la nit sigui molt més difícil. Alguns prenen remeis, de vegades eficaços. D’altres aprofiten la nit per endreçar, o per escoltar la ràdio o per veure la tele... D’altres, preguen. I pregar no vol dir només dir jaculatòries o rosaris, si no pensar en els altres, encomanar-los... La meva àvia, quan no havia pogut dormir em deia: “Aquesta nit, quantes coses que he arreglat” i no s’havia mogut del llit, el que passa és que pensava en els problem