Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Richard Twagirimana

Jesús escolta

  16/08/2026 - Diumenge XX de durant l’any (A) Intencions Difunts: Mossèn Richard Twagirimana. En el primer aniversari de la seva mort. M. Antònia Montesinos (1955-2026). Trinitària i de l’orde de les verges consagrades. Vius: Malalts: Ousmann Hammeh, murtrà. Yoan i Josep Maria Mas Garcia, residents a Singapur i pelegrins al Monestir. Homilia Aquest passatge de l’evangeli de Mateu que hem proclamat em commou perquè representa talment un punt d’inflexió en la trajectòria del Senyor. De vegades podem pensar que Jesús com a fill de Déu que era ho tenia tot tan clar, que anava seguint un pla preconcebut i tothom s’havia de doblegar als seus manaments. I no és així. Jesús parla, però també escolta i escolta atentament. És empàtic, mai no ignora qui demana auxili, fins i tot quan la multitud intenta fer-lo callar. Escoltar vol dir deixar-se transformar. Jesús escolta el cec Bartimeu, escolta els deu leprosos, escolta la dona cananea.   En aquest passatge afirma:...

Dos contra tres. Mossèn Richard Twagirimana

20 diumenge de durant l’any. Estimats, Avui fem memòria agraïda de mossèn Richard Twagirimana, rector de la parròquia del sant Crist de Canyet, la nostra parròquia, i també de Sant Francesc d’Assís a Bufalà i de Santa Clara de Morera, que va morir dijous passat dia14 als 53 anys d’edat.   Era molt estimat. Va arribar a Badalona l’any 2010, amb l’objectiu de ser sotmès a un tractament a Can Ruti, perquè patia una llarga malaltia. Gairebé mai no parlava d’ell i molt poc de la seva malaltia. Era del tot donat als altres. Si alguna vegada caminaves amb ell per Badalona et sorprenia com la gent el saludava. Era molt popular, s’ho havia guanyat, visitant malalts i acompanyant persones. “Va ser el primer a visitar-me quan em van operar...” deia més d’un. La seva condició de malalt de llarga malaltia, el feia sensible a d’altres malalts. El bisbe Javier Vilanova, en la seva homilia, en les exèquies, recordava amb emoció aquesta universalitat de mossèn Richard: infants, joves, malalts, an...

Sonet de comiat a mossèn Richard Twagirimana

Sonet de comiat a mossèn Richard Twagirimana, vicari, rector, amic. Amb estrambot festiu. En vol de Bujumbura (Burundi) a Addis Abeba, Etiòpia, dimecres 13 d'agost de 2025. Llegit al final de les exèquies a la parròquia de Sant Francesc de Bufalà, Badalona, el 15 d'agost de 2025, la Mare de Déu Assumpta, patrona principal de la Ciutat. A reveure, Richard Twagirimana sota el cel nebulós de Bujumbura marxem, jo amb avió cap a l'altura i tu cap a l'Ignasi que et demana. Digues-li que és l'Esperit el que mana que hem de junyir culte i cultura i ell et dirà que un cristià no es detura i riurem, perquè l'amistat dimana. Adéu, supervivent de la gran matança que vas prometre amb fe ser sacerdot rep ara de Jesús la millor dot. Ens tornarem a veure tu ja sa i jo una mica més ancià amb tanta gent de confiança.  Toqueu campanes de Canyet, Morera i Bufalà que el nostre estimat Míster Bean no se'n va.

Saber rectificar amb tendresa

Diumenge XXVI de durant l’any Estimats germans i germanes, L’evangeli que acabem de proclamar, segons Sant Mateu, se situa dos dies abans de la Passió, per tant, en un context de tensió i de preocupació pregona. Fixem-nos si us plau a qui s’adreça Jesús amb aquesta paràbola: als summes sacerdots, és a dir, als responsables religiosos del poble i als ancians, avui diríem als seglars de llarg recorregut. Tots ells foren com el fill hipòcrita que va dir, però no va fer.   Jesús va parlar-los de la vinya -un conreu tan estès en la nostra mediterrània que era i és el símbol del poble d’Israel-. Jesús estimava amb passió el seu poble, la seva gent. Era el poble elegit per son Pare.  Déu havia donat a cada dona i a cada home la missió de treballar pel seu Poble: “Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui.” “Avui”. Si una lliçó hem tret de la pandèmia és a viure molt més el dia a dia i que el dia de demà ja ha arribat. Certament que hem de preveure, però hem de veure molt més e...

Lo bon Jesuset

Parròquia de Santa Maria, de Badalona 27 de maig de 2023 Benvolguts nens i nenes, pares, avis, padrins i familiars -alguns vinguts de lluny- catequistes, que importants que són els sagraments! Ho repeteixo: que importants que són els sagraments! Els sagraments són els dons, els regals que Déu ens fa. Avui us han fet o us faran molts regals, però   vosaltres nenes i nens, sou aquí, enmig del món, perquè els vostres pares us van fer el regal més gran, el de l’existència. Sense ells, sense la seva estimació, vosaltres no seríeu aquí, ni tan sols no existiríeu. Però és que els vostres pares tampoc no serien aquí si no hagués estat per l’amor dels vostres avis i àvies. Tots som enmig del món, gràcies a que algú abans que nosaltres alguns es va dir que “sí”. Doncs els sagraments son el regal que Jesús ens fa. Tots vosaltres heu rebut ja dos sagraments. El baptisme i la reconciliació. I avui rebreu un tercer sagrament, l’eucaristia. Quin dels tres és més important? Mireu, moss...

Relleu en l'Església i en la resta de la societat

Paraules de mossèn Jaume, rector, en acabar l’ofici solemne de Sant Anastasi. Badalona, 11 de maig de 2023 Benvolguts, t’agraeixo molt, mossèn Andreu Oller, vicari episcopal i rector de Sant Josep que hagis accedit a presidir aquesta eucaristia de festa major, així com als sacerdots concelebrants: els PP. Jesús Sans i Justin Odisha, carmelites, a mossèn Richard Twagirimana, rector de Santa Maria de Montserrat i vicari d’aquesta parròquia i a mossèn Jordi Cussó, rector de Sant Antoni de Pàdua de   Llefià, així com al diaca, mossèn Quim Sabater -membre de la nostra comunitat- i als altres ministres de l’altar. Hi ha molts historiadors que han arribat a negar la historicitat de Sant Anastasi i els seus 73 companys de martiri, entre d’ells, Sant Sergi, que el seguiren en la seva fugida a Roma fins arribar a Lleida que era la ciutat bressol del seu oficial de la guàrdia pretoriana. Companys que anaren finalment amb ell al martiri i a la glòria: “...tots volien ésser els primers en...

Sonet en el relleu pastoral

Sonet a mossèn Esteve Espín i a mossèn Richard Twagirimana en el relleu pastoral Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, 21 de setembre de 2019     Com s’alegra la Verge Bruna, és festa gran en aquesta vesprada un rector novell rebrà l’abraçada; per Déu cada hora és oportuna.   Oh gent del Sant Crist, teniu la fortuna de llançar una mirada esperançada sobre el teixit d’aquesta barriada veureu entre núvols somriure la lluna.   A reveure, benvolgut mossèn Esteve del martiri tens nom del pioner i vas a seguir el confessor primer.   Ara Richard amic, l’hora és teva hauràs de vessar la sang africana per aquesta comunitat germana.

En la Solemnitat de l'Assumpta 2019

Benvolgut mossèn Richard Twagirimana, P. Agustí Borrell ocd, Mn. Ignasi Torrent i Mn. Esteve Espí, preveres concelebrants, Mn. Quim Sabater diaca i ministres de l’altar. Membres de la nostra comunitat i d’altres comunitats de Badalona Representants de la taula de religions Alcaldessa en funcions i regidors Geganters, grallers i bastoners Germans i germanes Estimats tots, si un fill o un nét vostre o potser un veí us preguntés: com és   que avui vas a missa a santa Maria? Podríeu respondre: per tradició, perquè és la festa major i no hi falto cap any, perquè represento tal parròquia o comunitat, perquè fa anys que em vaig casar aquí, perquè vull veure ballar els gegants... però aquestes són raons més o menys superficials. Jo crec que n’hi ha una de més profunda que no gosem verbalitzar: i és que tots volem ser feliços però la nostra felicitat sovint ha de conviure amb els patiments físics o morals. I si hem vingut aquí es perquè intuïm que Maria, enmig de molts ...

Quan el sol s'enfosqueix

Homilia diumenge XXXIII de durant l’any Estimats germans i germanes: Avui a l’Església celebrem la II Jornada Mundial dels Pobres instituïda pel Papa Francesc. El bisbe de Roma ens anima a celebrar-la a les nostres parròquies i comunitats per prendre consciència de la situació de pobresa que viuen molts germans i germanes nostres. I hi ha tantes menes de pobresa! Recordo que la Montserrat, molt activa a Càritas de Sant Francesc d’Assís de Bufalà diu que la principal pobresa és al cap... Quantes persones víctimes de la marginació acaben amb trastorns de personalitat. Aquesta setmana una cristiana compromesa de la nostra parròquia, mare de família, em parlava d’una noia veïna seva que viu al centre de la ciutat. Una noia que havia estat bonica, sana, elegant, que fins i tot havia estat actriu i ara, en canvi, camina embrutida, deixada, sense esma, pels carrers de Badalona. No sembla la mateixa. Fa pocs dies va trucar a la nostra porta un noi culte que havia estat actor e...

Vetlla Pasqual 2018

Vetlla pasqual 2018 Santa Maria Aquest temps de preparació per la Pasqua hem parlat del punt d’inflexió, aquell moment de la trajectòria vital en què experimentem un canvi. També hi ha moments d’inflexió en la vida de les comunitats i dels pobles, en la mateixa història de la humanitat. La resurrecció de Jesús és el punt d’inflexió que obre una dimensió nova a homes i dones. Hem escoltat a l’evangeli que després de la posta de sol, el repòs sabàtic s’ha acabat i es reprenen les activitats ordinàries. Les dones es preparen per fer les uncions del cadàver que el capvespre del divendres no havien tingut temps de fer. L’evangeli d’aquesta nit ens parla d’una terna femenina que és el primer testimoni de la resurrecció. Maria Magdalena, Maria la mare de Jaume i Maria Salomé. La tradició oriental distingeix les diferents maries, la tradició occidental les confon. Jo crec que aquesta terna és molt important: De Maria Magdalena se n’ha dit moltes coses i ha assolit una gran popularitat. ...

Epifania 2018

Ahir, juntament amb mossèn Andreu Oller i amb el seminarista Pau Manent, vam veure arribar els mags prop del Pont del petroli de Badalona. Es palpava l’emoció de la gent i de la mateixa alcaldessa, Dolors Sabater quan va fer el discurs de benvinguda. Precisament el terme Epifania es referia a l’arribada d’un rei a la ciutat. Era bonic de veure els pares amb els fills a les espatlles, els avis amb els seus néts, molta gent diversa aclamant els mags, sense saber massa per què, però intuint que darrera d’aquest espectacle hi ha quelcom molt nostre. Els mags vénen a adorar Jesús. L’amic Ignasi Carbonell, monitor de la Catedral de Barcelona, ens ha envia un missatge sobre la historicitat dels mags d’Orient. Cita que l’any 1915 durant unes excavacions a Sippar una ciutat situada  la Mesopotàmia (l’actual Iraq), entre els rius Èufrates i Tigris,  a uns cent quilòmetres al nord-est de Babilònia, un grup d’arqueòlegs anglosaxons i alemanys trobaren unes taules de fang escrites en...