Jaume Aymar i Ragolta

Homilia Diumenge cinquè de Quaresma 29 de març de 2020 Alguns dels qui us uniu a aquesta eucaristia retransmesa per les xarxes acabeu de perdre una persona estimada, alguns la mare o el pare, o tots dos, víctimes del coronavirus o d’una altra cruel malaltia. I alguns encara privats de poder-los acompanyar en els darrers moments i fins i tot de poder-los acomiadar dignament. Dol sobre dol. Voldríem que aquesta eucaristia fos per vosaltres un motiu de consol i d’esperança. Ens sorprèn que en aquest relat de l’Evangeli sembli que Jesús no doni importància a la malaltia del seu amic Llàtzer i que s’alegri de no haver estat present en el moment de la mort. Per què? Ell mateix ho diu, per posar a prova la fe dels deixebles. Tot el que estem vivint tan estrany, posa a prova la nostra fe, la purifica, la fa més pregona i més madura. Santa Mònica la mare de Sant Agustí, era d’ètnia berber o amazic (avui que l’amazic és la tercera llengua materna més parlada a Catalunya), doncs ...

Homilia diumenge V de Pasqua 24704/16 Els darrers tres diumenge de Pasqua llegim cada any un fragment del “Sermó del Sopar” segons Sant Joan. L’evangelista Joan és representat amb una àliga perquè la seva manera d’escriure fa pensar en el vol majestuós d’aquesta gran au: plana teològicament a molta alçada, per baixar després en picat al més concret. És el testament espiritual de Jesús, el seu adéu, plasmat pel seu deixeble més proper. El fragment que llegim aquest diumenge és especialment breu i dens. Judes ja és fora del cenacle; no és sols  un moment d’intimitat de Jesús amb els apòstols si no l’instant que comença el moment decisiu de la Redempció. Subratllem dues idees estel·lars: La primera, el vol ample de l’àliga, és un terme propi de Déu: Glorificació. La glòria és un bé exclusivament diví. La glòria és la Bellesa de Déu (Von Balthasar), d’un Déu que va veure el que havia creat i va veure que era bo i bonic a la vegada... En el decurs de la història s’ha contemplat ...