Jaume Aymar i Ragolta

Presidenta i membres del Centre Aragonès de Badalona Père Richard et père Hermenegilde, bienvenue chez toi -ells són aquí uns mesos per estudiar i ajudar a mossèn Richard en les seves noves responsabilitats parroquials- germans i germanes, amb emoció i amb gran alegria ens trobem avui de nou als peus de Santa Maria, sota la seva advocació del Pilar, en aquesta eucaristia organitzada pel Centre Aragonès de Badalona. El poble senzill té un sisè sentit. I com hem escoltat en l’evangeli, aquella dona del poble, admirada de la personalitat i els ensenyaments de Jesús, fa un crit espontani i un elogi: “sortoses les entranyes que et van dur i els pits que et van criar!” Però Jesús recull aquell elogi i li dona un sentit transcendent, va més enllà:   Maria, va ser mare de Jesús perquè havia escoltat l’anunci de l’àngel i l’havia posat en pràctica, dient-li que sí. Un sí total, irreversible i sense condicions. Avui als peus de la Mare de Déu del Pilar demanem que puguem renovar el n...

Enmig d’aquest estiu xardorós, torna la festa de Sant Jaume apòstol, pelegrí i primer màrtir entre els apòstols. Fa anys que aquesta festa tan nostra començava amb una revetlla, ara pràcticament ha desaparegut, com la revetlla de Sant Pere. Resta només la de Sant Joan.   Esperem que aquesta no es perdi. Maria Salomé, la mare de Jaume i Joan, com totes les bones mares, volia el millor pels seus dos fills. A més com que es consideraven parents de Jesús, de la seva mateixa sang, la bona dona, també deixebla, creia que tenien uns drets que no tenien els altres apòstols. Per això li demana al Mestre uns llocs d’honor per a Jaume i Joan, al més enllà, a l’eternitat. I per això els altres apòstols s’empipen. Però Jesús sap que en el fons tots estan delerosos per destacar. Ell supera la consanguinitat amb l’amistat. Aquesta superació tots l’hem viscut. El que abans es deia “la crida de la sang”, avui es posa en qüestió. De vegades hi ha parelles que fan l’inversemblant per tenir u...

Avui dins de la litúrgia a moltes parròquies i centres de culte es commemora un gest molt significatiu de Jesús abans del Sant Sopar: els mossens, seguint l’exemple del Mestre, rentem els peus a un grup de persones que representen els apòstols. El P. Eduardo Sanz, carmelita, explica que per entendre aquest gest no hem de pensar en els nostres carrers asfaltats i amb clavegueres. En temps de Jesús en els estrets carrers de terra s’hi tiraven restes orgàniques i el menjar dels animals. A més, poques persones usaven calçat i els que el portaven es limitaven a unes simples sandàlies. Rentar-se els peus en entrar a casa era, doncs, un ritual obligat i necessari. En les famílies riques, ho feien els esclaus. En les famílies pobres, la mare, l’esposa o les filles. Per als jueus era una cosa tan humiliant que un rabí podia demanar qualsevol servei als seus deixebles, excepte aquest de rentar els peus”   Jesús, voluntàriament, es va posar en el lloc dels esclaus i de les dones. Va indicar...