Jaume Aymar i Ragolta

Estimades germanes i estimats germans. Quan preguntem a algú com està, li solem preguntar també de seguida per la seva família, per la seva casa... Ahir parlava amb un grup de xicots africans d’un pis d’acollida de Badalona, al barri de la Salut Alta. La majoria tenia famílies, però n’hi havia un que em va dir que no tenia ningú... Preguem perquè pugui fundar o trobar una família. Déu n’hi do dels avatars de la família de Jesús! L’evangeli ens parla d’un pelegrinatge, d’una pèrdua, d’un retrobament. També l’evangeli ens narra el que anomenem la fugida a Egipte (que per a l’església copta és l’arribada a Egipte). Es veu que el llibreter Josep Maria Bocabella en veure un quadre de la fugida a Egipte molt gran que hi ha a Montserrat es va inspirar i va decidir-se s promoure el temple de la Sagrada Família de Barcelona. Quan Gaudí va dissenyar la porta de l’Esperança de la façana del Naixement i va posar dues escenes contraposades: la fugida a Egipte a l’esquerra i la matança dels inno...

Homilia diumenge de la Sagrada Família. Estimats germans i germanes: Els sentiments dels quals parla Sant Pau en la carta als cristians de Colosses, cobren especial relleu en la família. Aquests dies de trobades familiars, no sempre plàcides, tenim més d’una ocasió de viure aquests sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència....de perdó i d’amor.   I també alguns poden viure el que hem escoltat a la lectura del llibre de Jesús fill de Sira: “fill meu acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força.” Paraules ben actuals que es poden estendre a totes les relacions intergeneracionals. Divendres un resident de Roca i Pi va fer cent anys. El seu fill el visita cada dia i ajuda no sols el seu progenitor si no que voluntàriament té cura   d’altres ancians. En ell i en tants es veu l’acompliment joiós d’aquestes paraules de l’escriptu...

Estimats germans i germanes, el fil d’or que uneix la primera lectura, el salm i l’evangeli d’aquest diumenge. L’hospitalitat és un principi sagrat a l’orient. Recordo que en una ocasió, pelegrinant amb un grup a Egipte i al Sinaí, vam entrar en una casa molt humil, molt pobra, el sòl era de terra i hi havia molt pocs elements. Una dona del país, amb una mirada clara, ens parlava entusiasmada. Ens van traduir el que deia: “des que vostès han vingut, la llum ha entrat en aquesta casa”. L’hospitalitat és també un principi clau de la vida monàstica. Els monjos veien en cada hoste la presència del mateix Crist. Però és un do ut des , un donar per rebre. A la primera lectura, Abraham no solament acull els qui li demanen hospitalitat sinó que suplica aquells tres homes que es quedin a casa seva i que mengin a la seva taula. I aquella acollida tan generosa, descrita amb tan detall, serà recompensada, misteriosament, amb la maternitat de Sara, el nom de la qual significa “Déu em fa da...

Homilia l’Ascensió del Senyor 28/05/2017 Fixeu-vos que a moltes sobretaules, a moltes converses, acabem parlant dels mitjans de comunicació: sigui d'una presentadora, d'una entrevista, d'un programa, d'una sèrie o d'un article... Sovint ens queixem dels mitjans de comunicació: Ja no es pot veure la tele, ja no es pot llegir el diari... diem. Però és que els mitjans no s'inventen la realitat, la donen a conèixer, potser de vegades la deformen, però no l'inventen. Si hi ha mal al món, si a Egipte hi ha una matança de cristians coptes poques setmanes després de la visita del Sant Pare amb aquella estela d'esperança que va deixar, la cruesa de la realitat ens fueteja i ens diu que la pau s'ha de construir cada dia. La realitat per trista que sigui no la podem amagar...  Avui, diumenge de l’Ascensió, som convidats a reflexionar en el paper dels mitjans de comunicació perquè l’Església celebra la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. Enguany el ...

Homilia diumenge 3 de Pasqua Al salm responsorial hem lloat al Senyor que ens dóna seny. Què n'és d'important el seny, el sentit comú, la justa mesura, el bon criteri! I quants mals es deriven dels comportaments desassenyats...! Antigament a les campanes se'ls donava el nom de “seny”, el seny de les hores, perquè assenyalaven el moment oportú. Avui a la trobada de campaners de Catalunya a Òs de Balaguer, potser ho recordaran... Fa 172 anys Jaume Balmes va escriure un llibre que es va estendre arreu i que es deia El criterio : és el criteri que es deriva del seny per poder accedir a les veritats objectives.  I el papa del seu temps, Lleó XIII, a qui Balmes va conèixer personalment, tenia El criterio com a llibre de capçalera... Al costat oposat del seny hi a la rauxa, l'arravatament, l'exaltació, l’impuls, de vegades el rampell. És molt humà tenir rampells.. Els apòstols, alguns més que d’altres, eren rampelluts, impulsius... De vegades a l’evangeli un ram...

Mireu! Homilia diumenge II de durant l’any i Jornada Mundial de les Migracions A cada eucaristia abans de combregar, solem repetir la mateixa invitació del Baptista: “Mireu l’anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món...” Convé que analitzem aquesta frase enigmàtica. El “mireu” del baptisme té la força del profeta que ens fa sortir de l’entotsolament. “Mireu!”, Deia el poeta que la persona adulta és aquella que mira cap endavant i cap enfora... Posat a l’inrevés s’entén encara millor, és una immaduresa quedar-se mirant cap enrere i cap endins... I què vol dir “anyell de Déu”? Entre els jueus era la imatge simbòlica que millor podia suscitar una ressonància profunda d’emocions i d’evocacions. Els recordava aquell anyell que sacrificaven cada any per Pasqua, memòria de la sortida de l’esclavatge d’Egipte i signe esperançador d’alliberament. Parlar de l’anyell, és parlar doncs d’una profunda experiència d’alliberament. És com dir, “mireu el qui allibera”. Avui de què ens hem...

Diumenge XVIII de durant l’any 2/08/15   El poble de Déu rondinava perquè enyorava les olles de carn i el pa d’Egipte. Preferien aquella situació d’esclavatge a aquella altra de la llibertat... S’estimaven més viure sota el flagell del faraó, que sota la volta immensa del cel, a la intempèrie. Déu escolta les seves murmuracions i els sacia amb el mannà, que és un aliment que els proporciona la mateixa naturalesa. Però ni aquell pa no saben reconèixer d’antuvi... Jesús a l’evangeli fa un salt qualitatiu. Els deixebles que el busquen, no pels senyals prodigiosos que han vist sinó perquè han menjat tant de pa com han volgut. S’han quedat en un nivell merament terrenal,no han estat cap capaços d’anar més enllà. S’han quedat en la pell, en la superfície, però no han aprofundit en el missatge. Amb tot també en els deixebles hi ha un progrés: Què hem de fer per obrar com Déu vol? La resposta de Jesús és clara: L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat. ...

Diumenge XX de durant l'any El profeta Jeremies era incomprès de tothom: era titllat de traïdor a la pàtria perquè l’estimava i li deia la veritat. Els era molt incòmode i entre d’altres suplicis va ser baixat en una cisterna plena de fang perquè hi morís de fam... També Jesús va passar una nit en una presó subterrània. Una situació límit. I en el cas de Jeremies va ser un eunuc africà, un estranger, Ebed-Méleck el qui es va recordar d’ell i va intercedir per Jeremies davant del rei Sedecias i amb un escamot el va rescatar.   Al voltant nostre hi continua havent veus profètiques... les escoltem o les   fem callar? També pot ser que la nostra situació vital sigui avui sentir que ens estem enfonsant en el fang o potser veiem a tants que al nostre voltant s’hi enfonsen... de vegades hem d’allargar la mà i deixar-nos ajudar per sortir-ne, d’altres hem de ser nosaltres qui l’allarguem... Ho ha dit el salmista amb agraïment i alliberat: “m’ha tret fora del fang/del llot on em ...

Homilia en la solemnitat de Maria Assumpta Sorgite amica mea , “aixeca’t amiga meva”, aquestes tres paraules extretes del Càntic dels Càntics, són l’epitafi d’una gran filòsofa espanyola, Maria Zambrano, i expressen molt bellament el misteri que avui celebrem. Avui és la Pasqua, la resurrecció de Maria. I la resurrecció és això, un aixecar-se, un llevar-se del dolç son de la mort. Cada dia pensem: “sóc jo qui em llevo”, però no pensem: “és Ell qui em lleva” i en realitat és així, la nostra vida és a les seves mans: com diem en un prefaci “en Ell vivim, ens movem i som”. L’últim llibre de la Bíblia, l’Apocalipsi, el del gran consol, el qui s’adreça a les comunitats perseguides parla d’“una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles”. La dona es el símbol del poble de Déu, tant el qui engendra el Messies, com l’actual, l’Església. Les dotze estrelles simbolitzen els patriarques i els apòstols, ells fan llum en la nostra ...

Homilia diumenge primer de Quaresma A cada eucaristia recitem el credo. Ens el sabem de memòria. Els biblistes ens diuen que aquest passatge que avui proclamem a la primera lectura és el “petit credo”, també els jueus pietosos se’l sabien de memòria. En poques paraules el sacerdot en el moment de presentar al Temple les primícies dels fruits de la terra fa un repàs de la història de la salvació: evoca les figures d’Abraham, l’arameu errant i el pare dels creients, recorda la cruel explotació a Egipte i a Moisès l’alliberador, així com l’arribada a la Terra Promesa. Tots ells foren moments decisius de la seva constitució com a poble. I aquest acte de fe el porta a l’agraïment i a l’adoració. La temptació és tot allò que ens aparta del camí. El Poble d’Israel al llarg de la travessa fou temptat de tornar enrere, enyorava les olles de carn de l’Egipte. Viure a la intempèrie li resultava dur. Jesús, vist com a nou Moisès al desert, és temptat pel poder i encara per un poder espir...