Jaume Aymar i Ragolta

Ahir celebràvem la festa d’un sant poc conegut, Alonso Rodríguez Goméz. Era vidu. Se li va morir un fill. Jesuïta, fou porter del convent de Monti-si on de Palma de Mallorca . Va ser ell el qui va animar Pere Claver a anar a les Índies. Allí, Pere i el seus companys es calcula que van evangelitzar més de tres-cents mil esclaus negres, la qual cosa representava també alliberar-los de l’esclavatge. Alonso no va brillar, però va il · luminar. I és un sant que fa un altre sant. El beat Manuel Domingo Sol deia: «no sabem si estem destinats a ser riu cabalós o si ens hem d’assemblar a la gota de rosada que envia Déu al desert a la planta desconeguda. Però més brillant o més humil, la nostra vocació és certa: no estem destinats a salvar-nos sols». A Sant Alonso el representen amb les claus del convent a les mans. És un model de porter. En un col · legi, en un hospital, en un centre públic, és molt important el porter, el conserge, el qui rep, el qui atén el telèfon, el qui orienta, el qui sov...

Diumenge XXXII Estimats, aquesta setmana molts hem visitat el cementiri o el columbari, hem pregat pels nostres difunts, hem pensat més en la mort i en el més enllà. És just i necessari. És convenient. I també és insuficient. Perquè com va dir, profèticament, Gustavo Adolfo Bécquer: “ Díos mío qué solos se quedan los muertos! ” I l’evangeli d’avui ens parla de la resurrecció. Ens en parla a partir d’aquesta topada amb els saduceus. També les topades poden ser fructuoses. Aquells homes que no creien en la resurrecció, havien caigut en el seu propi parany.   El parany saduceu, la trampa saducea, és una expressió que ha   passat a la nostra parla, és la pregunta capciosa que es planteja amb ànim de comprometre l'interlocutor, perquè qualsevol resposta que doni pot ser mal interpretada o considerada inconvenient.   Els saduceus eren experts en plantejar aquest tipus de qüestions enverinades:   per exemple, aquesta d’avui si una dona té set esposos, en la resurrecció,...