Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia diumenge de la Sagrada Família A l’oració col · lecta d’avui hem dit que Déu ens ha volgut donar l’exemple de la Sagrada Família. Ens podríem preguntar en quin sentit la Sagrada Família és exemplar? El camí és imitar les seves virtuts domèstiques i la caritat generosa. Quines són aquestes virtuts domèstiques? Segons la moral més clàssica, les primeres són l’ordre i l’economia domèstica. Tenir la casa endreçada és un signe extern d’una realitat interior. És clar que no s’ha de ser obsessiu en l’ordre, però l’ordre exterior és reflex de l’ordre interior. Una mare va dir que es negava a fer més el llit als seus fills adolescents, ja ho havia fet prou anys...   Parlar d’economia domèstica és una redundància perquè l’economia és l’art d’administrar la casa, i no solament els diners, si no també els recursos, apagar els llums, fer un ús responsable de les   hores de pantalla, reciclar les escombraries, contribuir en les neteges a fons, parar la taula, fer un postre original,

Missa del Gall 2020 Estimats germans i germanes, Estem vivint un moment de foscor, com el poble que avançava a les fosques del qual ens ha parlat Isaïes. Ens pesa el jou de la pandèmia, ens punxa l’agulló de la mort dels nostres éssers estimats i de tants germans nostres que amb la Covid encara ho passen pitjor.   Però -diu el profeta- el poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum.. Nadal és una bona ocasió per mirar a dins nostre i per interioritzar aquest missatge del cel. Àngels Arrabal, de Sant Josep de la Muntanya, es pregunta: “com ho puc fer per ser jo mateixa Nadal per als altres?”   Com ho puc fer per a ser llum per als altres? Fem-nos també cada un de nosaltres aquesta mateixa pregunta. No maleïm el temps present. Mirem més aviat d’extreure’n les lliçons positives que n’aprenem. Per exemple, privar-nos de les reunions familiars extenses d’altres anys, és un dol, però també ens ajuda a valorar més encara aquells que tenim més a prop,   al nostre “metre quadr

 Unim l'e spai i de temps Homilia Estimats germans i germanes L’espai i el temps són les nostres dues coordenades vitals. El llenguatge ho revela: “no tinc temps”, “ara que té temps”, “té tot el temps del món”, etc. I també usem expressions relatives a l’espai, reals o figurades: “ja no tinc espai”, “és el seu espai...”, “aquí no hi ha lloc”, “no ha trobat el seu lloc” Hem de viure l’espai i el temps amb més profunditat i entendre que, a la Bíblia, espai i temps, misteriosament, conflueixen. El rei David aparentment està neguitós que ell   com a monarca visqui en un palau, un lloc privilegiat, mentre que el lloc de presència de Déu, que és l’arca de Déu, estigui en un envelat. Però la revelació de Natan el treu d’aquest error i li assenyala que ell té una responsabilitat molt més alta que la de construir un palau. I per això usa dos arguments temporals, un de passat: que Déu fins aleshores ha estat sempre al seu costat i l’ha fet famós i indemne en contra dels seus enemics.

  Estimats germans i germanes, S’acosta Nadal i estem de dol. La tràgica mort de tres persones, més una vintena de ferits, dimecres passat, en una nau industrial de la nostra ciutat, al carrer Guifré, arran del paorós incendi, ha tret a la llum que des de feia anys hi vivien, en condicions indignes, prop de 100 persones, ningú sap amb certesa el nombre. És un fet escabrós que ens omple de dolor i de vergonya. De dolor perquè tota vida humana té una immensa dignitat pel sol fet d’existir i també perquè hi ha tantes persones -sovint quasi invisibles- que malviuen molt a prop nostre. I de vergonya perquè en el segle XXI no podem permetre que hi hagi aquestes bosses de misèria en ciutats civilitzades. Al nostre campanar hi ha una pancarta, plena de pols, que diu “Era foraster i em vau acollir”, una crida que aquesta setmana s’ha fet tràgicament actual i a la qual d’una manera o altra hem de respondre. Ens ha de preocupar la sort d’aquests germans nostres i ens ha de preocupar també que n

El fonament bíblic de la Immaculada és la floreta que li diu l’Àngel a l’Anunciació: “plena de gràcia”, és a dir, no hi ha  en Ella res més que no sigui gratuïtat: és plenitud de gràcia. Aquesta afirmació troba un únic paral · lel en el pròleg de l ’ evangeli de Joan quan parla del Verb de Déu, “ple de gràcia i de veritat”, però això no té res d’estrany, perquè és el Verb de Déu, ara que ho sigui Maria que és una creatura, això és una cosa inèdita i en això es funda l’inèdit que sigui Immaculada, sense pecat. Ha estat temptada com Jesús, va haver de vèncer les temptacions però no hi va caure, per plenitud de gràcia, per Immaculada. (A. Bentué). El P.Ignacio Larrañaga, en el seu llibre El silencio de María , que us recomano, explica que ser Mare del Messies havia estat el somni daurat de tota dona en Israel, particularment des dels dies de Samuel. Entre la salutació de l’àngel i aquesta fantàstica proposició, la noia va quedar torbada, és a dir confusa, com la persona que no se sent d

  Diumenge segon d’Advent Homilia Estimats germans i germanes, Celebrem el segon diumenge d’Advent Un cataclisme és un gran trastorn físic sobtat, violent i destructiu, que es produeix a la superfície de la Terra a causa d’una inundació, d'un terratrèmol, d’una erupció volcànica. Però   per una mentalitat simbòlica (no tant per una mentalitat racionalista com la nostra), les sotragades de la terra són símbol de les sotragades morals.   Per això, tant la primera com la segona lectura ens n’han parlat amb el llenguatge de cada època. A la del profeta: “s’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall” i a la segona l’apòstol explica el dia del Senyor dient que “el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements abrandats es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi ha fet (...) tot això es desintegrarà”. Sembla talment una novel · la apocalíptica o una pel · l í c