Jaume Aymar i Ragolta

Recés a les Germanes de Bene Mariya Residència Llegat Roca i Pi de Badalona Meditació inicial Estimades Germanes, m’heu demanat que us parli de l’esperança, un tema molt oportú, pel fet d’escaure’s el jubileu ordinari de l’any 2025 dedicat a aquesta virtut teologal. Us recomano vivament que llegiu i rellegiu la preciosa butlla de convocatòria Spes non confundit del papa Francesc. És molt bonica i expressiva l’endreça: “Francesc, bisbe de Roma, servent dels servents de Déu, a tots aquells que llegeixin aquesta carta, que l’esperança els ompli a vessar el cor.” Ja sabeu que les virtuts són set: tres teologals i quatre cardinals. Les teologals, fe, esperança i caritat. Les cardinals: prudència, justícia, fortalesa i temprança. De les primeres mai no en tindrem prou, les segones cal que estiguin degudament equilibrades. Però en el decurs de la nostra vida patim crisis, i les crisis les qualifiquem. Crisis de fe. De joves molts hem patit crisis de fe. Personalment en recordo un...

Pasqua de Resurrecció 2019 El cristianisme és encarnació i, per tant, és corporalitat. Fixeu-vos que Jesús a l’instant suprem, en instituir l’Eucaristia digué, “això és el meu cos, aquesta és la meva sang”. Quan donem la comunió no diem “l’esperit de Crist”, “l’ànima de Crist”, diem “el cos de Crist”. Sant Pau agafà com a metàfora de l’Església el cos humà i la imprescindible interrelació dels seus membres. Si Jesús hagués ressuscitat en un context grec, n’hi hauria hagut prou en afirmar que havia ressuscitat la seva ànima. En canvi, com que ressuscita en un context jueu, la desaparició del cos és un indici molt important. Acabem d’escoltar com la troballa del sepulcre buit és el que permet que Pere i el deixeble estimat, per fi, creguin. El discurs de Pere en els fets dels Apòstols està amarat d’aquesta fe. Certament que no es tracta d’un reviure biològic, la resurrecció va molt més enllà... Nosaltres afirmem que creiem en la resurrecció de la carn. I és una afirmació que s...