Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Sagrada Família Estimats germans i germanes. demà comença un nou any civil. Any nou vida nova, solem dir. Però la nostra vida no canvia tant, d’un any a l’altre. Pot ser, i cal esperar, que en el 2024 se’ns obrin noves oportunitats de creixement personal i comunitari... tindrem noves pèrdues, se’ns plantejaran nous problemes i trobarem noves solucions. El que passa és que en cristià «nou» no vol dir necessàriament diferent. Nou vol dir portat a plenitud. Per això parlem d’antic testament i de nou testament, el nou porta l’antic a plenitud... Per tant el que sí que hem de deixar enrere és l’home o la dona vells que fórem i hem de néixer de nou, com Jesús li va aconsellar a Nicodem.   I això vol dir que cada dia, d’alguna manera, en llevar-nos, hem de néixer i que cada dia, en allitar-nos hem de morir. Demanem-li al Senyor de la història en aquesta eucaristia que ens ensenyi què vol dir per cada un de nosaltres ser una dona o un home nous. Avui, capvuitada de Nad...

Homilia diumenge IV (29/01/17) Les benaurances -dolces felicitacions del Senyor- no es troben solament al Sermó de la Muntanya. El gènere benaurança ens surt a l’encontre també en d’altres passatges de l’Escriptura, per exemple quan Elisabet li diu a Maria “benaurada tu que has cregut, tot allò que el Senyor t’ha fet saber s’acomplirà” o quan  Jesús Ressuscitat li diu a Tomàs: “benaurats els qui creuran sense haver vist”. Les benaurances tenen el perfum de la lloança, del benparlar, del reconèixer el caire positiu de les situacions aparentment més aspres i difícils. Les benaurances són un cant a les persones que són considerades beneïdes per Déu. Hi ha un matís, per tant de perennitat i d’arrelament. No es tracta d’una felicitat passatgera ni efímera: és una felicitat per sempre. És aquella que tots somniem tenir. Jesús ens ensenya que aquesta felicitat eterna s’aconsegueix per un camí paradoxal, el de l’abnegació i el de l’anorreament. Quan més ens desdibuixem a nosaltres ...

Homilia en el dia de Nadal 2016 Bellíssim pròleg del quart evangeli, segons Sant Joan. Joan, el deixeble estimat, tingué una gran proximitat amb Maria. Jesús li va encomanar la seva cura sol·lícita al peu de la creu. Quantes paraules, quants ensenyaments, devia haver rebut dels seus llavis! Per tant és bonic de llegir aquest pròleg en clau mariana. L’afirmació central d’aquest pròleg, que antigament es llegia a totes les misses és: El qui és la Paraula s'ha fet home/i ha habitat entre nosaltres Maria sabia com ningú que el Verb s’havia fet carn en el seu si. Li havia anunciat  l’àngel  Gabriel i ella havia cregut en li havia dit “que es faci”.  Alguns biblistes diuen que el logos s’hauria de traduir per projecte (Rius Camps). El logos és el projecte de Déu. I Maria se sentia col·laboradora d’aquest projecte. Nosaltres també estem cridats a col·laborar en aquest projecte que és el Regne de Déu i que es realitza cada vegada que estimem abnegadament. Per això l’a...

  Beneir i lloar Diumenge Quart d’Advent 21/12/15 Aquests dies ja respirem l’atmosfera del Nadal: les lluminàries i les músiques ens evoquen moltes coses viscudes, molts nadals passats... Però tots els reclams externs no ens haurien de distreure de l’essencial, que és invisible als ulls: Déu fet home, la Paraula feta carn. L’evangeli d’avui ens fa fixar l’atenció en la persona que més a prop va estar de Crist i que més ens apropa a Crist: la seva Mare. La pàgina de la Visitació descriu una escena entranyable. Els qui hem tingut el goig de viatjar a Terra Santa, recordem aquella pujada costeruda a Ain-Karim, fins a la casa de Zacaries i Elisabet. Maria fa un llarg viatge de tres o quatre dies i el fa de pressa, decididament, per anar-se a trobar amb la seva cosina gran i en estat, que la necessita. No pensa en ella mateixa, no és com avui diem autorreferencial, mira cap endavant i cap enfora... Jesús l’imitarà i de vegades farà també llargs viatges per anar a visitar un...

Homilia en la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu 15/08/15 Introducció  Vull donar la benvinguda a l'Arquebisbe   Evariste Ngoyagoye de Bujumbura, capital de Burundi.   És ell qui va ordenar mossèn Richard, vicari d’aquesta parròquia. Bienvenue Mgr . Merci d'être venu. Dans cette Eucharistie nous prions pour leur pays et pour leur église locale. Saludo també als altres concelebrants, l'arxiprest, mossèn Andreu Oller,  el P. Mariano, mossèn Rafael Melo, de Veracruz (Mèxic) als ministres de l’altar, a l’alcaldessa i a les   autoritats de Badalona, a les altres comunitats cristianes de la ciutat i als representants d’altres tradicions i confessions religioses que avui ens honoren amb la seva presència. L’Eucaristia és l’acte més important dels cristians i el celebrem amb la joia al cor. Donem gràcies pel do de la vida i per tants beneficis amb els quals Déu ens obsequia cada dia. Homilia “La festa és un invent de Déu” aquesta expre...

Homilía en la Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu 2014   Diu l’evangeli que després del Naixement de Jesús “tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors”. Jo em pregunto si avui les persones es meravellen del que diem els pastors, els ministres de la comunitat. O si el nostre llenguatge de vegades és avorrit i repetitiu i no mou els cors... Francesc diu que l’homilia és la pedra de toc de la relació d’un prevere amb els seus feligresos.. i en la seva exhortació sobre l’alegria diu: “Jesucrist també pot trencar els esquemes avorrits en els quals pretenem tancar-lo i ens sorprèn amb la seva constant creativitat divina”. Com fer-ho perquè les persones es tornin a entusiasmar amb la bona notícia de l’evangeli? Com parlar de Déu i donar resposta a aquesta set de Déu que avui tenen molts? Maria, després de l’anunci de l’àngel, no va restar entotsolada, sinó que es va posar decididament en camí i se’n va anar a la muntanya a trobar-se amb Elisabet, i li va ca...

Diumenge IV d’Advent 23/12/12 Després de l’Anunciació, Maria no es va quedar entotsolada contemplant-se a si mateixa ni el gran Misteri que Déu obrava en el seu si. Va saber que la seva cosina Elisabet gran i en estat, la podria necessitar, i va sortir tot seguit a ajudar-la. Va prendre’s seriosament allò que hem escoltat a la carta als cristians hebreus: “Vinc a fer la vostra voluntat”. I segurament Maria es va quedar amb ella, amb Elisabet, fins al part. Li va caldre recórrer un camí costerut cap Ain Karim (que vol dir “font de la vinya”). Jo fa poc he tingut l’ocasió de fer-lo. És probable que la Verge anés acompanyada de Josep i Elisabet de Zacaries. Que bonica que és la trobada entre les dues cosines! Fa temps que em pregunto com sabia Elisabet que Maria era la Mare del seu Senyor que venia a visitar-la. Qui li ho havia dit? També un missatger del cel? De Maria, Jesús va aprendre a fer un viatge llarg per visitar una sola persona. Podria preguntar-me si en aquestes fest...

Un dels primers atributs de Déu és el d'Altíssim. Per això molts pobles han considerat sagrats els cims de les muntanyes i hi han edificat ermites o hi han plantat creus. La muntanya és lloc sagrat, lloc de trobada amb Déu. Maria se n'anà decididament a la Muntanya a trobar-se amb la seva cosina Elisabet, que la necessitava. Avui hem escoltat com Jesús convocà els apòstols a la muntanya. "Pensament, sempre amunt, sempre enlaire..." diu la cançó. Dalt de la muntanya sembla que ens sentim més a prop de la transcendència. Tot el que és habitual resta empetitit. Molts diuen que dalt la muntanya es troben més a prop de Déu. Però l'ésser humà ha conseguit de volar més amunt de les muntanyes. Dalt dels avions podem veure paisatges extraordinaris, cims nevats, camps treballats curosament... I no cessem d'admirar-nos. Quan parlem de l'alçada moral d'una persona tots sabem de què parlem: l'honestedat, la discreció, l'abnegació, la capacitat dels sacrific...