Orfes de llum
Dominica letare Amics, Diuen que a la porta d’una església hi havia un captaire cec. Un rètol deia lacònicament: “Soc cec”. No recollia gaire. Un publicitari es va oferir a canviar-li el redactat. Ell va acceptar. L’endemà la gorra era plena de bitllets i monedes. Què deia? Senzillament: “És primavera i jo no ho puc veure.” Aquell dia tothom es va fer càrrec de la sort d’aquell orfe de llum. El cec de l’evangeli no tenia cap culpa de ser-ho. Era un home pobre i sincer que va acceptar la presència i el misteriós contacte o unció de Jesús. Es va deixar tocar per Jesús. Va anar amb docilitat a rentar-se en l’aigua significativa de Siloè. Són personatges estel · lars en aquesta hora quaresmal. Quan després rellegiu aquest llarg passatge noteu que només davant d’ell i de la dona samaritana Jesús va dir “jo sóc”. I ells van fer el procés de passar de veure un home, un profeta i finalment, el fill de Déu. Un instant pot passar a ser anodí a ple de sentit. Com aquells...