Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XIV de durant l'any Preguem pel repòs actiu i etern de Pepe Guerra, pare de cinc fills, 18 nets i 12 besnéts. El seu fill  Pepe jr molt amic de mossèn Marc Labori. Estimats germans i germanes, A Jesús el commovien les persones pobres. Una vegada va veure una vídua que tirava a la guardiola del temple unes poques monedes i la va posar com a exemple... Quantes vegades a nosaltres també ens commouen les persones pobres! Els veiem captant o vivint pels carrers, o venent o tocant als passadissos del metro o fent acrobàcies a les cruïlles. Gairebé sempre, si els fem una almoina, ni que sigui mínima, ens responen amb una paraula agraïda i fins i tot una benedicció, un ben dir. Certament que una almoina només és un petit pedaç, que cal treballar per erradicar les causes de la pobresa... però és un signe, és un gest de solidaritat. Fa unes setmanes vaig estar parlant amb un noi senegalès que portava vivint al carrer de Badalona, al Gorg, un mes. Vam explorar un principi de so...

Sant Jeroni de la Murtra, 24 de desembre de 2024 El poble que vivia en les tenebres ha vist una gran llum ens ha dit Isaïes. Vivia en les tenebres... la foscor. M’agrada la foscor. No la foscor de l’ànima. No la foscor obligada. No la foscor de la depressió. La foscor escollida, triada, pensada buscada. Els monjos de la Murtra, seguien Sant Joan de la Creu. En una noche oscura                           1 con ansias, en amores inflamada, ¡oh dichosa ventura! salí sin ser notada, estando ya mi casa sosegada.                  A oscuras, y segura, por la secreta escala disfrazada, ¡Oh dichosa ventura! a oscuras, y en celada, estando ya mi casa sosegada.                1 En la noche dichosa e...

Homilia diumenge X de durant l’any (9/06/24) (Intenció Botó Seckan, avi de l'Ousman, que ahir a Gàmbia, va passar de mort a vida i Derek Dogo que passarà de la vida a la mort i a la resurrecció, pel baptisme) Estimat germans i germanes, l’evangeli d’avui és molt important, perquè resumeix l’actitud que, en els seus tres anys de vida pública, té Jesús davant de la seva família de sang o d’aquells que en l’església primitiva es feien dir “parents de Jesús,” davant dels dirigents dels jueus i davant dels pagans. I per a nosaltres, cristians, cridats a viure com Jesús vivia, cridats a viure el nou estil de Jesús, per reinventar-nos tenim avui aquí tres lliçons de vida. Jesús no tenia casa pròpia. A Cafarnaüm vivia a casa de Simó i Andreu i, allí, els seus parents biològics o aquells que argumentaven que eren parents de Jesús, el vingueren a buscar perquè deien que havia perdut el seny, que havia embogit. És la manera de desactivar una persona: dir-li que està boja. Recordem que h...

Diumenge 14/A 9 de juliol de 2023 Hem escoltat a l’Evangeli el que podríem anomenar “El Magnificat de Jesús”. De la mateixa manera que Maria, la mare de Jesús, davant d’Elisabet, exulta el Senyor perquè ha derrocat els poderosos del soli i exalça els humils, Jesús ple d’entusiasme de l’Esperit Sant lloa el Pare per una cosa paradoxal: “has revelat als senzills allò que has amagat als savis i als entesos”. El doctor Isidre Gomà, biblista i mestre de biblistes, diu que aquestes paraules “savis” i “entesos”, Jesús les va dir amb ironia evident. Avui diríem són els que van de savis i d’entesos. Són aquelles persones brillants que fan grans discursos però que després a l’hora d’aterrar queden en no res. Com diu un amic: “hi ha persones que brillen molt, però que no il · luminen ” . S ó n com els eucaliptus, de seguida es fan molt alts però al seu voltant, no hi creix ni un bri d’herba. En canvi que bé que ens trobem al costat de persones senzilles, que tenen i transmeten la saviesa d’ha...

Fidels difunts 2022 Estimats, heu vingut aquí aquest vespre a pregar pels vostres difunts. Els nostres difunts són allò més sagrat, més nostre, el més gran. Els sentim propers, experimentem que continuen vetllant per nosaltres, tenim l’esperança que els tornarem a veure... Mossèn Enric Grases va ser molts anys el rector de la parròquia de Santa Clara de Morera.   La seva germana Montserrat, membre de l’Opus Dei, va ser declarada venerable per l’església. Predicar quan mor el pare o la mare o un germà del qui celebra no és fàcil. Allò que prediques als altres aquell dia t’ho has de predicar a tu mateix, deia el P. Josep Maria Soler, abat emèrit de Montserrat. Doncs bé, mossèn Enric li va dir al seu pare, en castellà: “Papá ha llegado la hora de la Verdad”. I penso que és ben bé així. La mort és l’hora de la Veritat. Un professor de la Facultat de Filosofia, el laic Antoni Bosch Veciana, diu que tant Sòcrates com Crist moriren per la Veritat.   Tots nosaltres som buscadors...

Homilia Aquesta pregunta amb què acaba l’evangeli d’avui: “El fill de l’home trobarà fe en la terra?” m’agullona i m’inquieta. És una pregunta de la qual se’n deriven d’altres: Vaig creixent i madurant amb la meva fe? Ens mirem les coses, la realitat, el dia a dia, d’una manera plana, sense profunditat, sense entendre el missatge transcendent que hi batega? Descobrim el Senyor rere cada rostre pidolaire, com es preguntava el poeta mossèn Manel Tort?   Aquesta persona que es confessa cristiana, que és catòlica practicant, realment dona testimoni de la seva fe? Vivim una fe només cultural, d’anar tirant, o és una fe compromesa i alegra? “Mossèn, prego molt però es veu que Déu no m’escolta.” Aquesta queixa l’he sentit   vàries vegades en el meu ministeri. Tots en algun moment o altre l’hem sentida. Sol sortir de llavis sincers. Però Déu naturalment que ens escolta. El que passa és que la seva resposta no sempre és immediata, ni ens respon de la manera que esperaríem. Ni potse...

Diumenge XVI de durant l'any  Estimats germans i germanes, L’Evangeli d’aquest diumenge se situa després de l’episodi de la mort de Joan el Baptista: un tràgic final arran d’una festa frívola. Un fet aquest que va doldre molt el Senyor: Jesús estava de dol i alhora era el moment d’un nou impuls. El grup de Jesús s’havia fet famós i la gent no els deixava ni temps per menjar. I, d’altra   banda, Marc ens relata el retorn dels dotze aquella missió de prova, aquell assaig de missió que escoltàvem diumenge passat. Els apòstols conten a Jesús tot el que havien fet i ensenyat. I devien estar físicament cansats. Així doncs tenim a Jesús de dol i   -i allò que cansen més són les emocions- havent de donar resposta a moltes necessitats... i els apòstols també. Però aquell temps de descans a què el Senyor els convida resulta frustrat... Aquest divendres ens arribava una notícia trista, que al bisbe Toni Vadell, auxiliar de Barcelona, li han detectat un tumor de pàncrees. El bi...

Diumenge VII de durant l'any   (23 de febrer de 2020) Estimats germans i germanes Estimar els enemics sembla humanament impossible. Si de vegades ja ens costa estimar els més propers, com podem estimar els enemics? Com puc estimar una persona que sé que em vol mal, que m’odia, que farà tot el possible per difamar-me? Com puc estimar una persona que ja m’ha fet mal a mi o als meus, que ha malparlat de mi, que m’ha perjudicat? Estimar els enemics suposa tot un itinerari. En primer lloc cal identificar-los, els enemics posar-los nom, si és possible. Perquè de vegades els enemics no tenen rostre, són anònims. I lluitar contra un enemic anònim és una batalla inútil. Però fins i tot, és un germà meu en l’existència (A. Rubio). En segon lloc -si sé de qui parlo- he d’intentar entendre el seu context personal, comprendre els seus motius, saber que potser parla o actua des de les seves ferides obertes. En tercer lloc cal trobar l’ocasió del perdó. Són processos que dur...

Primer diumenge d’Advent 2017 Cada Advent és el mateix, però cada any l’Advent té un color distint. Perquè distint és el nostre moment vital, les expectatives personals, les circumstàncies de la nostra comunitat i del nostre poble.  La nostra vida té dies i nits. I avui potser que personalment en la vida familiar o com a parròquia o com a poble estiguem vivint una nit, uns moments de foscor i de desconcert. Sant Marc evoca les quatre vigílies nocturnes de l’horari romà: el vespre, la mitjanit, el cant del gall i la matinada. No hi ha una sola nit. I la nit pel cristià no ha de ser cau de malifetes. “ A la nit quan neva i plou i la ciutat es remou brillant d’insomnis i fúria “ (Maragall) Hem de recuperar la nit, perquè en la foscor pot esclatar la Llum. Era de nit quan Jesús va néixer en un estable (Oh fosca d'una Nit la de Nada/tu ens has portat la Llum", escrivia Joan Baptista Bertran; i era de matinada quan va ressuscitar. El cant del gall va fer adonar a Pere ...

Avui és Corpus, la festa del Cos i la Sang de Crist. Abans només parlàvem del Cos, ara parlem del Cos i de la   Sang. Parlem d’un Cos que ha vessat la seva Sang per un acte d’amor abnegat envers els altres. Jesús ja ho havia manifestat: “ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida (la sang, en el context hebreu) pels amics”. Sí els cristians som un sol cos en Crist, també som   una sola sang amb la Sang de Crist. Ens ho ha recordat Sant Pau: “el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és comunió amb la sang de Crist?” Som cos i també som sang. Els cossos poden estar quiets, la sang mai no s’atura. Un cos sense sang, és un cos mort. La sang corre sempre per les nostres venes, no s’atura mai. Un cos del qual s’ha vessat tota la sang és un cos mort. La sang corre sempre per les nostres venes, ho vivifica tot (A. Rubio). Hem de ser doncs la sang mística de Crist que vivifica tot i a tots. Som vida, som amor. Si un cos el mutilem queda mutilat. Però si perdem san...

Santíssima Trinitat 2016 Avui és la festa del Misteri de Déu. Sí: en Déu hi ha Misteri, un Misteri d’Amor que es vol comunicar. Diríem que és un Misteri que il·lumina tots els altres misteris de la nostra existència. Ens pensem que ens coneixem molt a nosaltres mateixos i sempre ens acabem sorprenent... Igualment en la nostra relació amb els altres... El respecte i la delicadesa neixen de la convicció que en el fons de l’altre hi ha també  misteri, que la seva realitat no s’esgota en allò que veiem o sentim. El misteri és perquè ens hi atansem, és perquè ens hi endinsem, és perquè ens hi abandonem amb simplicitat de cor, com quan ens submergim en l’aigua o ens deixem banyar per la llum de l’aurora. Els cristians de l’Orient, en la celebració de la seva fe, en la divina litúrgia, en les sagrades icones,  tenen molt més present aquesta dimensió de Misteri. Es deixen portar. Els Pares grecs, per exemple, mai no van elucubrar sobre la vida íntima de la Trinitat (Rius Cam...

Quaranta nits Homilia diumenge primer de Quaresma 9/03/2014 Tots hem passat nits sense dormir o dormint molt poc. Ens afeixuga alguna pena, ens hem discutit amb algú, estem nerviosos davant d’algun esdeveniment, patim físicament o moralment, o potser hem de vetllar un malalt. Aquestes nits se’ns fan llargues i sovint pesades. A la nit hi ha moltes hores per rumiar. Una àvia meva que patia d’insomni em deia: “quantes coses he arreglat aquesta nit!”. Volia dir que les havia arreglat mentalment, és clar.   No deixa de ser curiós que l’evangelista ens digui que Jesús dejunava no sols durant quaranta dies si no també quaranta nits. Potser és per aclarir que el dejuni era complet... Però també el text ens recorda Moisès que segons ens diu el llibre de l’Èxode va estar amb Déu quaranta dies i quaranta nits, no va menjar pa ni va beure aigua, però va escriure els deu manaments (Ex 24-28), va ser un dejuni fructuós. I Elies camí de l’Horeb, quan estava a punt de defallir (1 Re ...