Jaume Aymar i Ragolta

  Insomni i vetlla. Diumenge V de durant l’any.   7 de febrer de 2020 “Així que em fico al llit ja penso: ‘Quan serà de dia perquè em pugui llevar’ I estic neguitós del vespre a la matinada”. Amb aquestes paraules, Job explica als seus amics, senzillament que pateix d’insomni. Com avui en pateix tanta gent, potser algú de vosaltres, o dels qui ens escolteu de lluny estant... Semblava que gràcies al toc de queda, podríem dormir més hores, i en molts casos deu ser així, però la veritat és que l’actual crisi del coronavirus ha fet que descansar bé a la nit sigui molt més difícil. Alguns prenen remeis, de vegades eficaços. D’altres aprofiten la nit per endreçar, o per escoltar la ràdio o per veure la tele... D’altres, preguen. I pregar no vol dir només dir jaculatòries o rosaris, si no pensar en els altres, encomanar-los... La meva àvia, quan no havia pogut dormir em deia: “Aquesta nit, quantes coses que he arreglat” i no s’havia mogut del llit, el que passa és que pensava en el...

Diumenge de la Sagrada Família. Cada família és un món. Cada família té els seus secrets i la seva intimitat. En les famílies solem conviure persones de diverses generacions. És d’una gran riquesa pedagògica que els néts puguin veure els avis, ancians, potser malalts... És cert que avui la vida s’allarga i que les persones poden arribar a grans amb bona qualitat de vida, però conviure amb els avis ensenya que a la vida no som sempre joves, ni sempre estem en plenitud de forces. Hi ha famílies unides i famílies trencades. Preguem avui per la nostra família i també per les famílies que coneixem, especialment per les que més pateixen. El consell del llibre de Jesús fill de Sira, continua vigent: “acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui, si s’afebleix el seu enteniment sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força”. Quin misteri el de la manca de salut mental, com fan patir als qui tenen a prop alguna persona dement, que hi és però que sembla qu...